La neu cobreix els entorns de Terrassa

23 02 2013

Després d’un febrer generalment sec, avui dia 23 de febrer de 2013, ha creuat un front matinal que ha deixat blancs molts punts del país. Durant la nit del dia 22 va començar a precipitar en forma de neu a cotes més altes (500 m) i ha estat a partir de les 3 de la matinada que la neu ha començat a agafar-se a cotes baixes hi ha convertit el paisatge amb veritables postals d’hivern.

Aquest matí hem començat a caminar pel Parc Agroforestal de Terrassa on hi havien 2-3 dits de neu, fins arribar al peus del cim més elevat de la ciutat vallesana, el Castellsapera (935 m), i acabant a la Barata (Matadepera). Durant l’excursió els gruixos de neu anaven creixent a mesura que l’altitud augmentava, fins a gruixos de 15 cm.

Us deixem un reportatge de la jornada.

 





#DMZonesHumides: L’estany de Montcortès i la seva gestió.

2 02 2013

Image

Avui celebrem el Dia Mundial de les Zones Humides. Un dia per visitar, per aprendre o simplement per reflexionar sobre elles. Avui volem reflexionar sobre l’estany de Montcortès.

L’estany de Montcortès és la zona humida més important del Baix Pallars, un municipi de poc més de 300 habitants situat a la comarca del Pallars Sobirà. L’estany és d’origen càrstic, és a dir, que s’ha anat formant al llarg dels segles a causa de l’erosió que ha exercit l’aigua sobre el terreny.  És l’únic del Pirineu que té aquesta tipologia, juntament amb l’estany de Basturs, al Pallars Jussà.

L’estany ha estat objecte d’estudi per part de molts àmbits diferents, bàsicament relacionats amb les ciències naturals.  Alguns informes en destaquen la seva singularitat i la seva riquesa biològica, sobretot als espais on es forma, o es formava, l’aiguamoll. És per això que l’estany està inclòs dins la Xarxa Natura 2000 i al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural).

L’estany és un ecosistema fràgil. Segons l’informe, la sobrecàrrega ramadera, les males pràctiques d’alguns visitants i la massificació (bàsicament durant l’estiu) i l’extracció d’aigua fan que el manteniment d’aquest espai natural pugui perillar o es pugui debilitar d’una manera considerable.  Reflexionem-hi.

Image

Els camps que envolten l’estany han estat des de sempre pasturats. No volem que es prohibeixi la pastura ja que es tracta d’una activitat centenària (tal i com asseguren els estudis geològics realitzats) i no creiem que, d’una manera regulada, sigui del tot perjudicial ja que al cap i a la fi, formen part de l’ecosistema. En qualsevol cas, serien els experts els qui haurien de determinar quina és la capacitat ramadera màxima que pot suportar l’espai  i com s’aplica, ja que estem parlant d’un espai protegit. També creiem que seria necessari que els prats humits que es treballen i que envolten el perímetre de l’estany es deixin de treballar i es pugui permetre el seu desenvolupament natural, ja que això provocaria un augment de la biodiversitat considerable.

Una altra pràctica que ens preocupa molt és l’extracció d’aigua de l’estany. Fa uns anys es va instal·lar una màquina que n’extreu diàriament una quantitat important. Això fa que el nivell de l’aigua baixi i que, a més a més, en anys de sequera aquest nivell sigui encara més baix. Probablement costa apreciar aquest descens del nivell de l’aigua des de qualsevol moll de l’estany, però l’aiguamoll que es forma als prats humits de la zona oest ho certifica d’una manera clara. Els últims anys, aquests aiguamolls s’han assecat i el prat comença a ocupar el terreny que abans estava cobert per gairebé un pam d’aigua. Perilla un espai fantàstic per a molts macroinvertebrats i amfibis. També per a ocells.

Però sembla que el problema podria ser més gros. Ara es vol construir una bassa per incendis a pocs quilòmetres de l’estany, a Peramea. Peramea va ser una de les zones més afectades per l’incendi del passat 8 de març de l’any 2012. És per això, que ara es vol instal·lar una gran bassa al bell mig del Pla de Corts. L’aigua d’aquesta gran bassa s’extraurà de l’estany de Montcortès mitjançant un tub que connectarà l’estany amb la bassa. Aquest tub sembla que ja s’ha instal·lat. Si més no, s’ha foradat la totalitat del camí vell (antic camí transhumant, per cert) que va de Montcortès a Peramea, passant per les Masies d’Enjaume. Els veïns es queixen de la poca informació que els hi ha arribat sobre aquest tema i molts d’ells s’hi han mostrat en contra a causa de l’impacte que ja ha generat en l’entorn i el que podria generar encara.

Image

Des del nostre punt de vista creiem que és absurd posar una bassa per incendis a una zona tant propera a un estany. En cas d’incendi forestal, els helicòpters de la zona oest del Baix Pallars es poden proveir de  l’aigua de l’estany de Montcortès (tal i com van fer durant l’últim) que, amb helicòpter està a menys d’un minut. A més a més, alguns pagesos disposen de basses de reg ja construïdes que podrien fer un gran servei als dispositius aeris. A l’entorn del Pla de Corts s’hi troben fins a 4 grans basses en condicions. Una solució seria procurar tenir-les ben plenes durant les èpoques de més risc.

On realment cal una bassa és a la zona est. Allà si que queden desprotegits de recursos hídrics. És necessari aplicar el sentit comú i consensuar les decisions amb el territori, més encara en l’època actual de crisi i tenint en compte també, l’elevat deute de l’Ajuntament del Baix Pallars. No creem infraestructures innecessàries. Si s’han de fer, fem-les on és realment necessari.

Esperem ser escoltats. La natura no parla, però dóna senyals. El Baix Pallars estaria probablement dins el “Top-10” dels municipis catalans més rics en biodiversitat. Això és un atractiu, és un patrimoni que hem de conservar, que hem donar a conèixer, que hem de convertir en atractiu turístic… El Pallars Sobirà no només té dos parcs. Hi ha més. Una mica més al sud. A Peramea, a Montcortès, a Peracalç, a Pujol, a Gerri, a Cortscastell, a Buseu, a Baén, a Balestui, a Ancs, a Sarroca, a Sant Sebastía… Boumort, el Pla de Corts, Collegats, la Serra de Peracalç, l’estany, la Noguera… Natura i cultura s’acoblen. Tots ells formen el Baix Pallars. I tanta i tanta gent que mereix ser informada de les actuacions que s’estan duent a terme en el seu territori.

Nosaltres treballarem per al manteniment i millora de la biodiversitat d’aquest territori. Treballarem perquè la tradició i la cultura no caiguin en l’oblit i perquè tota la gent que durant tants anys ha conservat el paisatge i la natura d’una manera intrínseca sigui sempre recordada en senyal d’agraïment. Com hem dit al principi, avui reflexionem-hi.

Image





Bon Nadal amics!

23 12 2012

L’equip Mirant cel i terra us vol desitjar un molt bon Nadal i un millor 2013. Enguany, la postal de Nadal va dedicada als entorns de Terrassa, un espai natural fantàstic per gaudir de la natura, on aquest any hem començat diversos projectes d’estudi i divulgació, per apropar als terrassencs i terrassenques aquest espai tant valuós que sovint passa molt desapercebut.

Agrair-vos un cop més a tots els lectors la vostra ajuda i suport !

Jan, Santi i Ignasi.

SONY DSC





Inauguració de la nova taula d’orientació del Montcau (1057 m.)

24 09 2012

El passat 23 de setembre de 2012 el Centre Excursionista de Terrassa (CET) va inaugurar una nova taula d’orientació al cim del Montcau, substituint la més antiga, inaugurada fa gairebé  50 anys. La jornada va començar a les 10 del matí, on es van organitzar un servei d’autobusos per poder accedir al Coll d’Estenalles (inici del trajecte a peu) i evitar un col·lapse de cotxes particulars. Van ser moltes les persones que  van pujar al cim del Montcau aquell matí. L’acte d’inauguració va començar a les 12 del migdia amb una paraules del president del CET, Francesc Muntada,  també del constructor de la taula, Josep Maria Escoda,  de la regidora de Medi ambient de l’Ajuntament de Terrassa,  Eva Herrero i altres autoritats.  Aquí us deixem un petit vídeo de la jornada. Esperem que us agradi!





Catalunya, un país de voltors.

1 09 2012

Imagen

Catalunya és un país de boscos i serralades.  És un país de grans mamífers, d’amfibis i de rèptils, però des de fa pocs anys, Catalunya també és un país de voltors. L’any 2007 es van alliberar els primers exemplars de voltor negre a la muntanya d’Alinyà, la qual cosa significà la presència en territori català de les quatre espècies d’aus carronyaires (necròfagues) presents a Europa. Un fet únic en tot el continent.

El voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus) formen aquest quartet meravellós i delicat que s’ha de conservar. El Prepirineu i el Pirineu són casa seva, tot i que algunes d’aquestes espècies es poden observar en altres llocs de la Catalunya interior i als Ports de Tortosa (és el cas del voltor comú i l’aufrany, especialment).

S’alimenten de carronya, d’animals morts. Fan una funció higiènica molt important, de descomposició de la matèria a les nostres muntanyes. Crien a les cingleres tranquiles i podrem reconèixer els seus nius per les nombroses taques blanques que s’observen a llarga distància. Són els seus excrements.

La natura és espectacular. Tot està pensat i tot té un procés i una funció diferent. En el cas dels voltors passa el mateix. L’aufrany acostuma a menjar les parts més toves de l’animal, òrgans principalment. El voltor negre es menja les parts més dures i amb el seu bec fort i afilat no hi ha pell que el resisteixi. El voltor comú pot menjar-se qualsevol part de l’animal, excepte els ossos. És un gran devorador. Finalment, quan els voltors han fet la feina, apareix el trencalòs amb un vol pausat i tranquil, elegant i cerimoniós. Ell no ha de patir, ningú li prendrà els ossos.

Avui, 1 de setembre, és el seu dia i des d’aquí voldríem fer aquest petit homenatge a aquests grans rapinyaires. Tots quatre es poden veure al Pla de Corts i a tot el municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà). Han estat moltes les hores resseguint els seus vols, controlant els seus nius i contemplant la seva silueta. Són tantes les experiències a explicar, qua no acabaríem mai. Que per molts anys puguem seguir veient aquestes quatre espècies alades, que les puguin veure els nostres fills i els nostres néts i que la societat actual els pugui reconèixer com a éssers bells i beneficiosos que són.

Us desitgem un vol etern companys!

——————————————————————————————-

Foto Voltor negre i voltor comú: Santi Martínez, fotògraf de Mirant cel i terra.

Foto Aufrany: http://www.ventanaabiertamyblog.wordpress.com

Foto Trencalòs: PhotoLogistics –  www.photo-logistics.com





Cens de Cérvol

28 06 2012

Què és un cens? Avui viatgem fins a la Pobla de Lillet, a la comarca del Berguedà, per realitzar un cens de Cérvol.





Presentació del “Projecte entorns” a la setmana del Medi Ambient de Terrassa

5 06 2012

Amb motiu de la Setmana del Medi Ambient, el pròxim dimecres dia 6 de juny a les 20 hores presentarem al Centre Excursionista de Terrassa el “Projecte Entorns”, un projecte que ja porta uns mesos ocupant les nostres hores lliures de cap de setmana. Volem estudiar la fauna dels entorns de Terrassa així com conèixer millor els seus hàbitats per poder-los conservar i donar a conèixer a la gent de la ciutat.

Terrassa va més enllà de la zona urbana. Els seus boscos, fonts i camins amaguen moltes històries del passat i l’activitat agrícola i ramadera hi ha deixat una bona emprenta. Poder gaudir del paisatge terrassenc (sí, sí, terrassenc!) no té preu.

Si t’estimes la ciutat, si corres i surts amb bicicleta pels entorns, si t’agrada la natura i si vols fer coses per la teva ciutat, ens veiem el pròxim dia 6.

Tots hi sou convidats!

Us passem unes fotografies fetes el passat cap de setmana a un indret dels entorns de Terrassa. Esperem que us agradin.

Cliqueu damunt la imatge per veure-la més gran.

 








Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 25 other followers