Natura al Pla de corts: Capítol 3.

6 09 2009

Abans de començar ens agradaria donar les gràcies a la família Ricart de Peramea perquè gràcies a ells hem pogut fer les observacions del capítol 3.
La primera excursió va ser el dia 10 d’agost al santuari de la Mare de Déu d’Arboló. El punt de partida va ser Gerri, i seguint per un petit caminet, vorejant la Noguera Pallaresa, vem arribar al santuari. Aquesta excursió estava destinada a l’observació de rapinyaires, principalment de voltors. Just davant del monestir hi ha una gran paret de roca, on es poden observar múltiples rapinyaires.L’arribada va ser a l’hora prevista, al voltant de les 11. I com no, només arribar un grupet de voltors comú, ens esperava al cim d’una roca.La sorpresa va ser que hi havien joves, i que no paraven de exercitar les ales, ja que feia dos mesos i escaig, que planejaven pel Pallars. Els adults, es netejaven, i miraven la zona. Pel cel anaven apareixent voltors i voltors, semblaven coloms a plaça Catalunya. Els joves jugaven uns als altres, mentre que els cel s’omplia amb (a les 11:37) una tretzena de Voltors. Un quart després, un voltor es va separar del grup, i va estirar-se a una roca, com si prengués el sol, era una cosa única. I per fi va arribar una Àguila marcenca, però el més curiós es que no estava volant, sinó quieta en un pal elèctric d’alta tensió. I vora les dotze, un Voltor comú, es va parar a un cim i el vaEl dia d’Arboló ens havia deixat tant meravellats, que amb la família Ricart, vem voler seguir disfrutant del que ens envolta, i el dia següent varem anar a la serra de Peracalç, coneguda com la Geganta dormida. El recorregut va ser molt més fàcil del que ens pensàvem. Durant el camí, molta vegetació, molts grills, i l’olor a espígol invaien els nostres sentits. El nostre punt final era el cim d’àguiles, encara que d’àligues, poques. Desde una pedra amb forma de tortuga, gràcies al telescopi del Lluís, vem veure com un voltor ocupava la pedra on ens assentaríem per esmorzar. La última pujada, la vem pujar sense fer soroll, i la sorpresa se la van endur els de davant, un Voltor comú situat a uns 5 metres es va enlairar, i el Jan, convençut de que no hi havia cap més individu, casi cau precipici avall, per l’espant que li va provocar un Voltor comú situat a un metre, i enlairant-se, tot i així el Jan ho califica de impressionant.Aquets dos , van provocar la vinguda de 18 voltors. Uns ens passaven per sobre, uns pels costats, i d’altres per sota. Un grupet de Ballesters, devoraven els mosquits que no paraven de molestar. I menters cada u, mirava voltors i voltors, en Lluís va veure un Trencalòs, un Trencalòs adult, que deixava a tothom amb la boca oberta, primer per la seva elegància, i després per la seva proximitat. A aquest, si li va sumar un segon, i tots dos junts es van dirigir cap al Pantà de St..Antoni.

Anuncis

Accions

Information

8 responses

6 09 2009
Anna García Camiña

molt maco!!!:)

7 09 2009
turonet

Perdoneu, però al capítol 3 hi poden haver errades, per culpa de l’estructura.
Moltes gràcies.

Mirant cel i terra

7 09 2009
Tiet Joan

Benvolguts,
Quedo parat del nivell d’observacions que esteu fent, i la quantitat d’ocells i plantes que ja sabeu distingir. La veritat que el Prepirineu és un lloc excel.lent. Extarordinàries les observacions del trencalòs. És un bon síntoma de la salut ecològica de les nostres serres. Tinc la sensació que quan ens reveurem ja no us podré ensenyar res; més aviat m’haureu de posar al dia.
Lamentablement per aquí Hondures no tinc massa temps; només observo el que puc durant les gires missioneres. Un dia ja us ho explicaré amb detall.
Una abraçada

7 09 2009
alex solanellas

espectacular jo mauria cagat de por

8 09 2009
Ferran

La veritat és que llegeixo aquests capítols i em moro de ràbia. En primer lloc perquè ja m’hagués agradat a la vostra edat escriure com ho feu vosaltres. I d’altra banda… per què no vaig venir a l’excursió de la Gegana??? L’any vinent no m’ho perdo per res del món.

Sou uns cracks i estic orgullós de vosaltres! Espero que arribi aviat el capítol 4!

8 09 2009
Mª Rosa (La iaia)

Quasi no sé que dir, perque estic impresionada, o alló que es diu ” Amb la boca oberta” Tant de bó podés venir un dia amb vosaltres, ¡Seria fantàstic!
Us admiro i us estimo.

13 09 2009
Míriam Arguindegui

sou uns cracks!…xD

14 10 2009
dolors,maria i lluis

Som el LLuís i la Dolors, la descripció es perfecte. Ens heu fet reviure de nou una de les excursions més maques i que va valdre molt la pena d’anar-hi. Ah i donem fe que els dos voltors es van aixecar als nassos del Jan i el Lluís.
Molts petons a tots!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: