Els Aiguamolls de l’Empordà.

Benvolguts visitants del bloc, primer de tot demanar-vos les disculpes ja que en aquests últims dies el bloc no ha tingut molta activitat, ja que no disposàvem del suficient temps com per gaudir de les nostra afició. Però aquests dies de festes si que hem disfrutat. Hem visitat el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, amb un acompanyant molt especial, el nostre estimat tiet Joan, que des d’aqui li donem les gràcies per aquell dia tan fantàstic! Ell també és un gran aficionat als ocells, i no fa massa anys feia d’auxiliar a les estacions d’anellament.

Doncs de bon matí, vem agafar el cotxe i cap als aiguamolls. Per nosaltres era una sortida important. Un indret nou, nous ocells, molta gent ens n’havia parlat, i anàvem acompanyats d’un expert en matèria, i s’havia d’aprofitar. El viatge va anar com tots els viatges que fem.Ens fixàvem en cada racó del paisatge, en cada arbre, en cada prat… Estornells als pals d’alta tensió, nius de garsa a molts arbres, pinsans, i ja al final un Bernat pescaire, va ser l’aperitiu per un dia fantàstic. Ràpidament vem trobar lloc al bonic aparcament del parc, érem els més matiners! Abans de les nou ja estàvem allà, i mentres ens dirigíem cap el centre d’informació, perquè ens recomanessin alguna ruta, una sorpresa, un simpàtic Pit-roig es va posar als nostres peus com si fos un Pardal. Els Pit-roig solen ser molt atrevits en aquestes èpoques de l’any. El vem fotografiar i poder contemplar els seus colors.

Després d’aquesta sorpresa, una altre de molt corrent als aiguamolls. Una Cigonya blanca sobre del seu niu, la teníem a uns 5 metres, la veritat es que era preciosa. Moltes Cigonyes comencen a quedar-se a hivernar a Catalunya, no us estranyeu si en veieu, és possible. Com tot parc natural, el paisatge era preciós, no al que tenim acostumats al Pallars, al contrari, grans planes, aigua, i vent, molt vent. Una de les coses que més ens va cridar l’atenció va ser la quantitat d’aguaits presents a la zona. Potser vem entrar en uns 5 o 6 aguaits durant la caminada, i no eren senzillets no, sinó uns bons aguaits. Els bancs, bon accés, i com no bones vistes. Cada aguait tenia un nom.

El primer aguait ens va obrir la porta a una zona humida on eren molt abundants la Fredeluga (una bona colla d’exemplars, 50 aprox..) 2 Cigonyes blanques, una gran quantitat de Coll-verds, i un Martinet blanc, l’únic martinet del dia. Però una altre sorpresa. Mentres observàvem el fons amb els prismàtics, una Daina va aparèixer al fons. Era la primera, una agradable observació. Una daina, podríem dir que és com un tipus de Cérvol.

El camí avançàvem, i ens trobem amb uns arbres plens de nius de Cigonya, preciós, i la veritat és que buits no estaven. Al contrari, en molts d’ells i reposaven aquests bonics ocells. I al cap de pocs metres, el millor moment de tots. Entrem a un aguait, i el paisatge canvia radicalment. D’estar envoltats d’arbres a una preciosa concentració d’aus. Coll-verds, Xarxets, Fredelugues i el bonic Corb marí gros, era el més abundant. Però a l’hora d’examinar el terreny, una Arpella pàl·lida, una parella d’Ànec blanc, bona observació, un grup de Flamencs i mamífers, si mamífers. Un grup de Daines va travessar l’aiguamoll, i les vem poder observar amb deteniment.

De la resta de la sortida podem destacar un Morell, i un Cabussó, Gamba roja, Tètol cuallarg, més Daines, i una Reineta, una petita granoteta verda amb un aire tropical. Res més, només desitjar-vos un bon any 2010 i que us animem a fer sortides perquè val molt la pena. Moltes gràcies per tot.