Dos dies després de l’arribada a Peramea, ja havíem pogut fer un petit tastet del que donaria de si la Setmana santa. Sortides a la ja coneguda roca de l’església, a les rouredes i alzinars del fons de la plana i al petit aiguamoll del Prat de comú. Aquestes eren les principals sortides matinals. Però per fi va arribar el dia 29, el dia que havíem de pujar a la nostra muntanya preferida, la més fantàstica de totes les muntanyes, la més bella de totes les muntanyes, la més màgica de totes les muntanyes… I mentres anàvem pensant en tots els seus racons, en els ocells que hi podíem trobar, en els records passats i en tantes i tantes coses, ja estàvem a Peracalç, el poble del punt de sortida.
De la pujada no cal destacar res, potser alguna Cotxa fumada que rondava per allà al mig, mostrant-nos la seva bonica cua vermella i fent salts de roca a roca. Algun “ti-ti-ti” de la Mallerenga carbonera també va sonar. I com no, va aparèixer el Xoriguer comú. Fantàstic ocell volador, petit…però molt astut.
I per fi, l’arribada. El Jan i l’Ignasi al capdavant, i com si res, passa un gran bitxo marró amb una mica de blanc als costats del cap. Agafem els prismàtics, enfoquem una mica, i els nostres ulls contemplen un fantàstic color daurat, uns ulls agressius que ho veuen tot i un bec que fa meravelles, la suma de tot això, la Àguila daurada. A partir d’aquesta bonica experiència, anàvem apareixent Voltors i voltors…tots comuns, cap de negre. Llàstima, però esperem veure’l algun dia. I estarem aquí per explicar-ho. No marxem del tema perquè els voltors seguien per allà. Amunt i avall, per sobre i per sota. Un no parar. Teníem mal a les cervicals i tot, això si, vam quedar ven morenots. Voltor per voltor, anar mirant, i esperant alguna sorpresa. Una sorpresa que no va trigar gaire a arribar. Una Arpella pàl.lida. Pàl.lida? Si, el nom de pàl·lida fa referencia al seu color, un gris pàl·lid, acompanyat de un blanc que cobreix el seu pit i negre a les puntes de les ales. Com si les hagués sucat a un pot de pintura.
Després, més Xoriguers, acompanyats de la constant presència dels Voltors. També va aparèixer un Milà reial. Un ocell maquíssim, amb colors grisos, negres i taronja fort, amb la cua forcada. Després del Milà era l’hora de la foto de grup. I el Jan segui amb un ull al cel. Quin ull mare meva! Va veure dos Aufranys. Cua triangular, pit blanc, ales blanques i negres amb el bec taronja. Segurament era la parella que volta per el Congost de Collegats.Ens han arribat a dir, que cria a la Geganta mateix. Atenció ara. Pleguem el telescopi, guardem els prismàtics i l’egagròpila que hem trobat. Els Voltors ja s’havien retirat i…va aparèixer el Trencalòs. El rei de les altes muntanyes, el rei del silenci i la solitud, amb els seus ulls vermells i panxa tenyida de taronja. Les ales punxegudes i la cua triangular, igual que l’aufrany. Va ser genial. La cirereta del pastís. Esperem que hagueu gaudit una vegada més de les nostres experiències. Pròximament, un magnífic vídeo i les fotos.
Un relat fantàstic, detallat, precís i, a la vegada, emocionat i, a voltes, poètic. Amb tots els ingredients per ser interessant. De debó que sou una cracks. Us felicito.
M’ha agradat molt !!! Amb ganes de veure el video i les fotos de la sortida !
felicitats!!!!
nens kada vagada fipo mes amb les bostres experienxies ke teniu tan xules i tan divertides tinc moltes ganes de veure totes les fotus i vidios segu ke son super buncs com vosaltres i es veu ke os o eu pesat de marevella akesta semana santa
Felicitats pel web, la tant matxacada mare natura necessita de tots els esforços que podem fer per estimar-la i conservar-la. Jo també circulo de tant en tant pel Pallars, i no em canso de conèixer la zona, tot i que he anat molts cops. Felicitats de nou i endavant amb la tasca.
Paco
Som els nens de p-4 de la Mariona!!!
els videos no son xulos, son mes que super xulos!!!!
en volem veure mes!!!
Enhorabona!! és la única paraula que em surt al llegir els vostres escrits, veure les vostres fotogràfies i vídeos i al llegir els comentaris de felicitació, als quals m’hi afegeixo, que la gent us deixa al vostre blog. Ara heu de compaginar les vostres dues feines per treue el màxim rendiment a les dues!! Ànims que sou molt bons i ho podreu fer! i per acabar us volia tornar a dir, ENHORABONA!!
Jo també m’afegeixo a les felicitacions!!!L’escrit és genial!!!
Molt bonic, científic i poetic a la vegada…. Estic desitjan pujar un dia amb vosaltres a Peramea. Un petonàs.
A veure si arriben les vacances d’estiu per tornar-hi i amb vosaltres eh!!!
Deu ni do la diversitat que hi ha….. intentaré treure lamines d’aquestes espècies per quan hi tornem fixar-m’hi més crec que la pròxima compra seran uns bons prismàtics …. Escriviu genial es una lectura lleugera que fa que en vulguis mes i mes
Us esperem de nou amb altres experiències… un petó
Dolors,lluis i maria