Setmana Santa 2010: Natura al Pla de Corts 1.

5 04 2010

Dos dies després de l’arribada a Peramea, ja havíem pogut fer un petit tastet del que donaria de si la Setmana santa. Sortides a la ja coneguda roca de l’església, a les rouredes i alzinars del fons de la plana i al petit aiguamoll del Prat de comú. Aquestes eren les principals sortides matinals. Però per fi va arribar el dia 29, el dia que havíem de pujar a la nostra muntanya preferida, la més fantàstica de totes les muntanyes, la més bella de totes les muntanyes, la més màgica de totes les muntanyes… I mentres anàvem pensant en tots els seus racons, en els ocells que hi podíem trobar, en els records passats i en tantes i tantes coses, ja estàvem a Peracalç, el poble del punt de sortida.

De la pujada no cal destacar res, potser alguna Cotxa fumada que rondava per allà al mig, mostrant-nos la seva bonica cua vermella i fent salts de roca a roca. Algun “ti-ti-ti” de la Mallerenga carbonera també va sonar. I com no, va aparèixer el Xoriguer comú. Fantàstic ocell volador, petit…però molt astut.

I per fi, l’arribada. El Jan i l’Ignasi al capdavant, i com si res, passa un gran bitxo marró amb una mica de blanc als costats del cap. Agafem els prismàtics, enfoquem una mica, i els nostres ulls contemplen un fantàstic color daurat, uns ulls agressius que ho veuen tot i un bec que fa meravelles, la suma de tot això, la Àguila daurada. A partir d’aquesta bonica experiència, anàvem apareixent Voltors i voltors…tots comuns, cap de negre. Llàstima, però esperem veure’l algun dia. I estarem aquí per explicar-ho. No marxem del tema perquè els voltors seguien per allà. Amunt i avall, per sobre i per sota. Un no parar. Teníem mal a les cervicals i tot, això si, vam quedar ven morenots. Voltor per voltor, anar mirant, i esperant alguna sorpresa. Una sorpresa que no va trigar gaire a arribar. Una Arpella pàl.lida. Pàl.lida? Si, el nom de pàl·lida fa referencia al seu color, un gris pàl·lid, acompanyat de un blanc que cobreix el seu pit i negre a les puntes de les ales. Com si les hagués sucat a un pot de pintura.

Després, més Xoriguers, acompanyats de la constant presència dels Voltors. També va aparèixer un Milà reial. Un ocell maquíssim, amb colors grisos, negres i taronja fort, amb la cua forcada. Després del Milà era l’hora de la foto de grup. I el Jan segui amb un ull al cel. Quin ull mare meva! Va veure dos Aufranys. Cua triangular, pit blanc, ales blanques i negres amb el bec taronja. Segurament era la parella que volta per el Congost de Collegats.Ens han arribat a dir, que cria a la Geganta mateix. Atenció ara. Pleguem el telescopi, guardem els prismàtics i l’egagròpila que hem trobat. Els Voltors ja s’havien retirat i…va aparèixer el Trencalòs. El rei de les altes muntanyes, el rei del silenci i la solitud, amb els seus ulls  vermells i panxa tenyida de taronja. Les ales punxegudes i la cua triangular, igual que l’aufrany. Va ser genial. La cirereta del pastís. Esperem que hagueu gaudit una vegada més de les nostres experiències. Pròximament, un magnífic vídeo i les fotos.

Advertisements

Accions

Information

9 responses

5 04 2010
Tiet Pep

Un relat fantàstic, detallat, precís i, a la vegada, emocionat i, a voltes, poètic. Amb tots els ingredients per ser interessant. De debó que sou una cracks. Us felicito.

5 04 2010
victor

M’ha agradat molt !!! Amb ganes de veure el video i les fotos de la sortida !
felicitats!!!!

5 04 2010
maria parcerisas

nens kada vagada fipo mes amb les bostres experienxies ke teniu tan xules i tan divertides tinc moltes ganes de veure totes les fotus i vidios segu ke son super buncs com vosaltres i es veu ke os o eu pesat de marevella akesta semana santa

6 04 2010
Paco

Felicitats pel web, la tant matxacada mare natura necessita de tots els esforços que podem fer per estimar-la i conservar-la. Jo també circulo de tant en tant pel Pallars, i no em canso de conèixer la zona, tot i que he anat molts cops. Felicitats de nou i endavant amb la tasca.

Paco

6 04 2010
Nens de P4

Som els nens de p-4 de la Mariona!!!
els videos no son xulos, son mes que super xulos!!!!
en volem veure mes!!!

7 04 2010
Toni

Enhorabona!! és la única paraula que em surt al llegir els vostres escrits, veure les vostres fotogràfies i vídeos i al llegir els comentaris de felicitació, als quals m’hi afegeixo, que la gent us deixa al vostre blog. Ara heu de compaginar les vostres dues feines per treue el màxim rendiment a les dues!! Ànims que sou molt bons i ho podreu fer! i per acabar us volia tornar a dir, ENHORABONA!!

10 04 2010
Ivet

Jo també m’afegeixo a les felicitacions!!!L’escrit és genial!!!

12 04 2010
Agnès Alonso

Molt bonic, científic i poetic a la vegada…. Estic desitjan pujar un dia amb vosaltres a Peramea. Un petonàs.

18 04 2010
dolors

A veure si arriben les vacances d’estiu per tornar-hi i amb vosaltres eh!!!
Deu ni do la diversitat que hi ha….. intentaré treure lamines d’aquestes espècies per quan hi tornem fixar-m’hi més crec que la pròxima compra seran uns bons prismàtics …. Escriviu genial es una lectura lleugera que fa que en vulguis mes i mes
Us esperem de nou amb altres experiències… un petó
Dolors,lluis i maria

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: