Sortida matinal: La Mola.

25 06 2010

L’equip de Mirant cel i terra va gaudir el passat 24 de Juny d’una sortida al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt amb una pujada al cim de la Mola. Des d’aquí volem agrair al nostre germà Toni per portar-nos-hi i per fer-nos passar un matí fantàstic.

La forta activitat de la revetlla no va frenar les nostres ganes de caminar i sortir al camp. A dos quarts de set ens aixecàvem i vora tres quart de nou sortíem amb el cotxe fins dalt de tot del Carrer Cavall Bernat, situat a Matadepera, i d’on s’entra en un dels nombrosos camins de pujada a la muntanya. El camí era fàcil de seguir, però la quantitat de pedres llises (ja gastades…) i d’arrels de roures,alzines i pi, feien la pujada més emocionant. Això pel que fa als primers 100 metres. Després el camí ja s’anava aplanant. Arribàvem a la zona on l’any passat vam tenir la sort d’observar un Voltor comú, ocell molt estrany en aquesta zona, que segurament s’havia despistat o havia decidit descobrir món. Els pins s’acabaven i entràvem a un camí estret dins d’un bosc molt dens, cobert majoritàriament per arbres de fulla caduca, com són les alzines i els roures. La vegetació dels marges i del sotabosc augmentava i algun arbust, i alguna Falzia negre sortien d’entre d’altres vegetals. La Falzia negra és un tipus de falguera a branques verdes lluents, on la part de sota hi podem observar unes petits concentracions de color marró, que és la llavor.

Després de no massa temps per aquest fantàstic bosc, arribarem a una zona mitjanament plana on observarem algunes Mallerengues blaves que treien el cap d’entre els pins. Darrere d’on estàvem gravant, hi havia una petita porta formada per algunes heures i arbusts que ens endinsaven a una zona molt bonica. Gairebé no entrava cap raig de llum, el terra sonava amb l’esmicolament de les fulles seques i uns grans roures verdíssims s’aixecaven com gegants. I mentres passàvem per boscos semblants, visitàvem una cova on hi esperàvem trobar ratpenats, però no va ser així. Un lloc perfecte tot hi així. Gran quantitat d’insectes, absència de llum i sostre rugós perfecte per penjar-se cap per avall, com farien aquests petits mamífers voladors.

No vam trigar gaire a fer el cim. Desde dalt teníem una vista espectacular. El Montcau, el Matagalls, Montserrat, Terrassa, Matadepera, Les Pedritxes i un llarg etcètera. La ràpida baixada va venir acompanyada de l’encontre amb uns tiets, els de Can Trias, que desde qui els saludem! I aprofitem per demanar a tothom que es segueixi cuidant el Parc com es fa ara, segur que hi ha coses a millorar, però respectem-lo. A ell i a les bèsties que hi viuen. Fem que els bons moments que passem en ell també el puguin passar els nostres fills, néts, besnéts, i tot el que faci falta. I com no animar-vos a pujar, ni que sigui una passejada per la zona. Hi ha camins molt macos, i llocs màgics. I per màgic el menjar del restaurant de dalt, que no l’he pogut tastar però diuen que és espectacular, tan espectacular com la cara que fas al veure el tiquet, però en fi, esperem que us hagi agradat l’article i el vídeo, i us desitgem bones vacances.

Salut!

Advertisements

Accions

Information

5 responses

25 06 2010
Tiet Pep

Hola, nanos. Sóc el tiet de Can Trias, jaja. Com sempre, una crònica impecable d’una jornada a la recerca dels vostres amics els ocells -de la que hem estat una mica testimonis- i ben documentada amb els magnífics vídeos que feu. Quina gràcia haver-nos trobat a la muntanya. De fet, a més de amb vosaltres, vam coincidir amb dues persones més conegudes, així que, el que vull dir, és que el camí de Sant Llorenç està més transitat un festiu de bon temps que la Rambla d’Egara en hores punta, jeje. De fet, nosaltres no vam arribar a Sant Llorenç perquè no era la nostra intenció, però vam arribar prou amunt perquè se’ns obrissin les ganes de fer-ho la pròxima vegada i molt aviat. El camí és molt bonic i entretingut i fa un munt de temps que no hi he anat. I amb la càmera a la ma, sempre hi ha bons motius per immortalitzar, si no que li preguntin a la tieta Montse, que ha de gastar paciència de santa esperant que jo arribi de les meves excursions fotogràfiques. Apa, una abraçada a tots. “celiterraires!!!”

27 06 2010
Melcior

Impressionant. Molt maco el video (musica inclosa). I la descripció molt engrescadora.
A veure quines troballes feu al llarg de l’estiu.
Bones vacances!!!

28 06 2010
alex solanellas

està molt be !!!
tambè m’agradaria que fsiu videos d’aquests de PERAMEA i els
penjesiu al blog!!!
gràcies .

3 07 2010
Toni

Quina gran sortida!! un dia amb solet, temperatura agradable, “al cim” (com va dir aquell primo), rastre de jabalí, plumes de gatx o com s’escrigui, mallarengues, gralles, pinçàs, m’ho vaig passar molt i molt bé!! La pròxima que podré venir… LA GEGANTA!! seguiu treballant i recordeu que sou un equip!! “Un cop de puny, fa més mal que una mà oberta”!

Salut!

30 07 2010
fansdecatalunya

Gracies per deixar-nos un comentari en el mur del Grup HaztefandeCatalunya al Facebook. Ho hem compartir també al nostre twitter. Estem potenciant el turisme a casa nostra i tot el que sigui continguts ens ajuda molt.

En la nostre web també tenim grups dedicats a la Natura com el del Cim de les Aligues. Si us animeu a col.laborar ja ho sabeu. ¡Gracies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: