El Pla de corts: Capítol 1.

2 09 2010

Benvolguts lectors de Mirant cel i terra, després d’un mes absents, ja tornem a estar a casa. Ha estat un mes fantàstic. On hem après molt i ens hem carregat d’experiència. Hem viscut moments bons i dolents, fàcils i complicats, d’alegries i de penes, però amb tota seguretat podem afirmar que durant aquest mes hem pogut conèixer, estudiar i conservar el Pla de corts. Amb aquest article comencem una sèrie de capítols que s’aniran publicant en els propers dies. Però una bona manera de començar seria fent-vos una descripció sobre com és el Pla de corts amb una història d’un jove naturalista que fa una sortida per la zona. Ja n’hem parlat molts cops. Molts el coneixeu perquè hi heu estat i d’altres pels vídeos que hem penjat. Però tan si hi heu estat com si no, avui sortireu del bloc amb la sensació de que hi heu estat, o això almenys és el que volem transmetre. Esperem que gaudiu d’aquests capítols. Aprofitem per donar les gràcies a totes les persones que durant aquest mes ens han acompanyat en alguna sortida i pels que vau assistir a la xerrada a l’Era d’Ortega. Moltes gràcies de tot cor!

El Pla de corts, el nostre Pla de corts. Quants records i bons moments hem porten al cap aquestes tres paraules. Sovint no ens adonem del que tenim al costat de casa, i quan ens n’adonem, veiem que tenim un tresor a tocar. Els seus prats de farratge, verds apunt de segar. Els de blat i civada. Refugi de molts invertebrats i aliment per ocells granívors. Els boscos de roures, alzines i pins. Amb uns camins empedrats d’anys endarrere que t’estan dient que hi entris amb cada mirada que fas.Us portaré a fer una volta, diu el camí.

El sol s’aixeca ben d’hora al matí. El poble sembla mort, tothom dorm. Tens la sensació de que estàs sol, però en aquesta hora el Pla de corts és un esclat de vida. El camí ens porta fins una font. La de Sant Cristòfol. On hi raja una aigua fresca i clara. En aquest petit trajecte, molts ocells ens saluden mentres van a corre-cuita a buscar menjar pels seus petits. Les Mallerengues, els Pardals, les Orenetes, els Pinsans… Davant mateix tenim una gran catifa verda, on s’hi barregen alguns pollancres i esbarzers que fan de tanca natural. Algun voltor matiner ja volta per la zona. Comença a sortir el sol i ja il.lumina el vessant d’una muntanya que m’ensenya una barreja de colors que mai havia vist. Rèptils detecten la meva presència i ràpidament desapareixen entre els murs de pedra, molt presents a la zona.

Seguim el camí. El bestiar de les granges de bestiar oví, boví i porcí ja arranquen motors. I el camí hem condueix cap els boscos de la creu de Terme. Alzinar i roureda. Els botànics el defineixen com el bosc mediterrani. Alguna perdiu, llebre o conill podem veure. Difícil, però meravellós alhora. I ara si que un cop hem passat pel bosc mediterrani i alguns prats dispersos del poble de Pujol, arribem a una de les zona més salvatges del Pla de corts. On hi ha més vida salvatge i menys influència humana. Els boscos de Canals i Corscastell que apareixen en els llibres de botànica del Pallars. Els seus roures centenaris fan de casa a molts ocells. I els seus fruits, d’aliment a la gran població de senglar. Tenim la geganta a tocar. Voltors i més voltors veiem desde el mig del bosc sense abandonar el nostre camí. Crits de l’Àguila marcenca que ja busca serps mentres les copes dels arbres s’omplen de cants i més cants. Ara ja no hem sento sol.

El bosc segueix, i jo segueixo el meu camí que per ell hem porta. La calor ja comença a treure el cap però la densitat del bosc fa que vagi per  zona obaga durant un bon tros. Jo de mentres, segueixo gaudint. Ja som a punt d’arribar al llac. Hem pogut veure el poble de Corscastell i l’Església de Santa Anna. El bosc, cada vegada ens dóna més sorpreses. Ja som a Montcortès.Un petit poble que creix,  però no per la seva població el coneixem, sinó pel seu estany. L’estany de Montcortès.I el camí hem deixa en un prat verd on a cada pas que faig un grup de llagostes avancen amb mi. El camí ha acabat. Però el que tinc davant, gairebé no es pot explicar en paraules… A primera vista observo el canyissar. Refugi de tants ocells, amfibis i insectes aquàtics. I darrere s’hi amaga una gran extensió d’aigua plena de vida. Peixos, plantes, capgrossos i altres bèsties s’amaguen en aquelles aigües tranquiles. Punt d’atracció de moltes aus migratòries i turistes que hi venen a passar el dia. Mentres m’entretenc amb els peixos, amb la seva gran quantitat d’ocells i amb la seva bellesa, aprofit-ho per dir-vos que tot això és el Pla de corts. Descrit dins d’una història. D’una història que es repeteix cada dia, dins d’una història que entre tots hem de fer que no tingui final i que duri i duri, per sempre més.

Anuncis

Accions

Information

11 responses

2 09 2010
Toni

Caram equip de Mirant cel i terra, us he de dir que llegint aquest escrit, m’ha faltat ben poc per emocionar-me, heu descrit tal com és el Pla de corts, com un paradís, però al fer-ho d’aquesta manera, tan perfecta i poètica, com si li fessiu un poema aquesta terra que tan m’estimo i enyoro m’ha fet emocionar especialment.

Em moro de ganes de seguir llegint-vos, de veure vídeos i fotos que sé que esteu preparant i seguir amb vosaltres, encara que sigui on-line, la natura del meu país, però sobretot, la del Pla de corts!

La més sincera enhorabona per els tres, sou molt bons, sisplau, no deixeu de treballar.

2 09 2010
Anna

Enhorabona. El Pla de Corts és realment un dels paisatges més plàcids i harmònics de Catalunya, és una sort poder gaudir-lo molts dies, recórrer-lo amb tranquil·litat, viure intensament la seva natura, tota la seva fauna i flora. Es nota que l’estimeu. Esperem que aquest tresor es conservi!

2 09 2010
La iaia Mª Rosa

Estimadíssim Jan, Ignasi i Santi.A nosaltres ens ha passat com al Toni, hem sentit una vertadera emoció al llegir aquest escrit tant poètic i tant preciós on descriviu amb tant amor aquests paisatges que fins i tot sembla que sentim el cant dels ocells.Us imaginem feliços caminant tots tres per aquells camins i com avis ens sentim més que orgullosos de tenir uns néts tant fantàstics i a més tant guapissims.

2 09 2010
Tiet Joan

Benvolguts,
He trobat l’escrit preciós, i m’ha fet venir ganes de passejar amb vosaltres en aquest paisatge que ja forma part de la vostra vida. He assaborit cada paraula perquè tenen la característica més important: estan escrites amb el cor. I això es nota. Hi ha sentiment, passió per la natura, amor a una terra, compromís per conservar-la. No sé què us puc dir. Em sento orgullós del què expliqueu, de com ho expliqueu. Feu estimar allò que estimeu. Que el bon Déu, que es manifesta en la bellesa de la seva creació, us ajudi a seguir en aquesta tasca. Que seguiu amb la mirada clara, amb el cor pur, com el cel que embolcalla aquest Pla, per tal de transmetre, com ho feu, una bellesa que ens parla d’Ell.

4 09 2010
Dolors

Jan amb aquest llenguatge tant bonic sempre em fas emocionar …(ploro…) ens has fet recordar que bonic es el paisatge i la natura del pla de corts, la Maria diu que li agrada molt el que escriviu i que li fa recordar tot el que ha viscut aquest estiu . Seguirem les vostres explicacions
Un petó molt fort
Dolors LLuis i Maria

4 09 2010
Ferran

Jo em quedo cada dia més al·lucinat amb els vostres escrits. Quina manera més original de descriure un paisatge. Anar a fer un tomb, acompanyar-vos a passejar. Quina gran pensada! Moltes felicitats i l’enhorabona per l’escrit! Segui amb aquesta il·lusió i amb aquestes ganes. Un petó i una abraçada germanets!

5 09 2010
turonet

quina història més maca!!!!!!
m’imaginava cada camí, cada bosc… els ocells no perquè no m’els conec!!! però passejar amb vosaltres, que no té preu, siii!!!!
un petonaaas i moltes felicitaaaats!!!

5 09 2010
Mariona

quina història més maca!!!!!!
m’imaginava cada camí, cada bosc… els ocells no perquè no m’els conec!!! però passejar amb vosaltres, que no té preu, siii!!!!
un petonaaas i moltes felicitaaaats!!!

8 09 2010
isabel

moltes gràcies per aquestes històries que expliqueu,tan emocionants i amb tant sentiment que em feu pensar en lo bonic que és aquest paisatge amb tota la seva fauna ,flora ,es a dir tota la natura i que a vegades no ho sabem apreciar fins que uns nois com vosaltres,JAN,SANTI I IGNASI li poseu paraulesi imatges. Moltes felicitats des de Mataró.

8 09 2010
Anna Garcia

Hola! Volia felicitar-vos perque feu una molt bona feina. El més important és que t’agradi el que fas i disfrutis fent-ho i vosaltres ho feu així que enhorabona i segiu així.
Petons

18 09 2010
Ignasi

Jo no sé quants anys teniu, però les vostres descripcions són magnífiques. M’he passejat alguna vegada per aquella zona i és tal i com la descriviu. Només les persones sensibles són capaces de meravellar-se de tantes coses que la natura ens dóna, ni que siguin petites o semblin inapreciables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: