Un diumenge per la Conca del Besós.

29 10 2010

Blauet

Diumenge passat dia 24 d’Octubre vam poder gaudir d’un dia fantàstic per la Conca del Besós. Concretament al Riu Tenes, un afluent d’aquest, en el seu pas per Bigues i Riells. Per què precisament allà? La resposta és senzilla, amics. Ens en vam assebentar gràcies a les xarxes socials. Ho organitzava el GOT-Grup d’Ornitologia del Tenes-. Era un dia dedicat a la difusió de la natura i d’aquell espai i també per fer-se conèixer a la gent del poble o voltants. L’horari d’activitats era el següent: A les 9:00 hi havia una sortida per la llera del riu. L’objectiu era observar els ocells més significatius i anar explicant les seves característiques. A partir de les onze començava la part més interesant del dia: una sessió d’anellament. Seguidament uns tallers de caixes niu (ocells i ratpenats) i de menjadores. I ja per acabar un petit refrigeri per tots els assistents. Després d’aquesta introducció, aquí teniu la crònica d’aquell dia:

Vam arribar al Parc de la Reclosa. Allà hi havia el punt de trobada. Una zona plana per gaudir d’unes migdiades segurament molt agradables, al costat del riu i amb un fantàstic bosc de ribera entre nosaltres.Un cop units al grup ens vam presentar al guia. La gent del GOT,  entrenyable. Ens va faltar temps per treure els prismàtics com per sentir el primer Gaig del dia. Tons negres i grisos amb un carpó blanc. Als costats de cada ala té unes taques blaves precioses que el fan d’allò més bonic. Un fantàstic ocell forestal de la família dels Còrvids (Corbs, Gralles, Garses…) S’alimenta d’insectes i llargandaixos, d’ous, de cucs i de glans. Si, de glans. Ell és el responsable de què tinguem uns magnífics boscos mediterrianis farcits de roures i alzines. Ja que moltes vegades escarva dipòsits de glans per si arriben èpoques d’escassetat d’aliment. En fa uns quants i si se n’oblida…ja tenim alzines i roures joves. Què fantàstica és la natura amics!

El camí era constantment per bosc de ribera. Molt ben conservat dins de la zona metropolitana on es troba. Crueixen les fulles seques de terra al nostre pas. I és que els arbres de ribera es poden permetre el luxe de ser arbres caducifolis, arbres que els hi cau la fulla, per la seva proximitat a l’aigua, la seva font d’alimentació juntament amb el diòxid de carboni. Deixem aquest petit apunt de Botànica per parlar del Pit-roig. Just pasar per sobre el pont que travessa el riu, un mascle d’Erithacus rubecula,com l’anomenen els científics, marcava territori. El seu cant recorda el so que produeixen un parell de pedres al topar una amb l’altre.Ell jeia sobre uns esbarzers fent el seu concert mentre nosaltres l’observavem. Un plomatge grisos sota el pit, una lleujera capa de marró clar que el vesteix com amb una capa i no ens podem deixar el seu inconfussible pit roig color carbassa. Un ocell d’allò més simpàtic.

La sortida arribava a la fi. També vam poder tenir la sort de parlar amb experts del tema i compartir experiències. Pardals, Mallerengues, Estornells, alguna Merla i grup de Tudons. Aquets eren alguns ocells més vistos durant la sortida. Una hora i mitja després arribàvem de nou, al punt de partida. Després de contemplar una petita exposició sobre caixes niu començava la sessió d’anellament. Vam anellar dos Merles, una parelleta. Dos Tallarols de casquet. Un Mosquiter comú: pesava 6,4 grams(menys que un sobret de sucre) i pot arribar a fer trajectes del nord d’Europa a l’Àfrica. I dos Blauets, també una parelleta. El Blauet: és un dels ocells amb la coloració més vistosa de l’avifauna catalana. Unes plomes blau fort i brillants l’aixopluguen l’esquena, i unes altres taronjes i vistoses cobreixen el seu pit.Té un bec llarg i prim.L’utilitza com arpó a l’hora de llançar-se com un llampec a l’aigua a caçar els petits peixos del riu que guaita des de un tros de canya o branca de l’arbre. Aquest és bàsicament el seu aliment. És un ocell bioindicador. La presència del Blauet a qualsevol riu indica que l’estat d’aquest és perfecte.

Després d’aquesta interessant sessió d’anellament va venir el taller de caixes niu on vam poder montar una per a Ratpenats. Ja us informarem dels seus resultats. I també vam gaudir de converses amb els anelladors i membres del GOT. Un dia fantàstic i de desconnexió fent el que més ens agrada. I també volem donar les gràcies de tot cor als pares per portar-nos-hi. I gràcies a vosaltres per seguir-nos sempre i per aquestes 8.000 visites. Gaudiu de la tardor amics, gaudiu del nostre planeta! Salut i bona castanyada!

Anuncis

Accions

Information

5 responses

30 10 2010
Toni Martinez

Altra vegada impressionant, no deixeu de sorprendrem. Aquest també m’ha agradat molt, apart d’explicar com va anar el vostre dia i tot el que veu fer, m’expliqueu no sé si totes, però moltes característiques dels ocells que anomeneu en aquest escrit. A mi no em cal venir a les vostres excursions, amb aquest relats vosaltres m’he la porteu a mi. M’encanta i com sempre us animo a seguir treballant per la causa i per el que més us agrada. Per cert, aquest cap de setmana tindré la gran sort d’acompanyar-vos a totes les vostres sortides! Ja en tinc ganes!!

30 10 2010
Tiet Pep

Cada vegada em recordeu més el vostre tiet Joanet. Feu les mateixes coses que feia ell. L’única diferència és que vosaltres compteu amb bones càmeres per els vostres treballs de camp. Ell, però, estava dotat d’un gran talent per dibuixar els animals que veia. Fèia autèntiques obres d’art. La seva passió sempre ha sigut mirar el cel. I de tan amunt que mirava, va veure i trobar la seva autèntica vocació: treballar per al Cel. Ara és més aprop fins i tot dels àngels, i sense prismàtics!!! Qui ho sap? Si seguiu mirant tant amunt, potser algun dia descobrireu la vocació que el Bon Déu us té reservada. No deixeu de mirar ben amunt, fins els estels…

Tiet Pep

22 11 2010
Dani Morcillo

Les descripcions que feu són fabuloses. I he d’admetre certa enveja: aquí, a terres basques, fa 10 dies que no deixa de ploure i això no ajuda gaire a fer sortides al camp. En fi, amb més ganes m’ho agafaré quan surti el sol.
Per cert, la foto del blauet és vostra? Estàveu molt a prop o és “digiscoping”?

Apa, fins una altra!

Dani.

1 01 2011
la iaia Mª Rosa

He trobat dos articles que jo no havia vist. Hem deleita la bona literetura i ara quant en vulgui gaudir un estona releegiré els vostres escrits. Es com caminar sobra una estora plena de flors, sentint els cants i reboltejar dels ocells, és com sentir el desitg de mirar al cel obrir els braços i cridar: Gàcies Déu meu per aquest nèts tan marebellosos.

28 09 2011
pauladsc

INCREïBLE!!!
Jo sóc una gran aficionada als ocells, i fent el treball de recerca sobre els Abellerols vaig veure una parella de Blauets aparellant-se a la vora del riu. Són increïbles.

Paula

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: