Entrevista a Jordi Bas, fotògraf de natura

18 07 2011

Jordi Bas

1.- -Enginyer agrònom de formació, fotògraf de Natura per vocació i professor per necessitat. Així et defineixes al teu web. Realment, és tan difícil trobar feina dins el món de la natura?

 Dins del món de la fotografia de natura trobar feina pot ser fàcil. El què no ho és tant és guanyar-se mig bé la vida. Almenys a casa nostra: no hi ha un mercat clar que demandi aquest tipus de foto d’una manera més o menys constant. No existeix cap revista centrada en el Patrimoni Natural proper,  els llibres no tenen massa sortida (qui vol veure fotos xules d’animals o paisatges no cal que vagi a cap llibreria: Internet en va ple. Si que es poden col·locar fotos en medis generalistes, però normalment es valora poc el què costa fer fotos de fauna, per exemple: val el mateix una foto de Sant Climent de Taüll que la foto d’una àliga cuabarrada.  A més, com que és un tipus de fotografia amb molta gent que la practica sense dedicar-s’hi professionalment (cosa que no critico en absolut i que a més trobo que està molt i molt bé) i que a més fan fotos molt bones, moltes vegades les editorials, revistes o administracions busquen “que els regalin” les imatges que els fan falta entre aquests afeccionats. A ningú se li passaria pel cap demanar una imatge d’un jugador del Barça a un fotògraf afeccionat, però demanar una foto d’un ocell o una flor a un fotògraf no professional és el més normal del món. Per això deia que pot ser fàcil trobar feina… si estàs disposat a regalar part del teu treball.

2.- -Ets un gran fotògraf i un gran naturalista. Com van ser els teus inicis dins aquests dos mons?

 Suposo que com tothom. Sortint de jove a veure ocells pels boscos propers als llocs on passava els caps de setmana o les vacances i poc a poc anar contactant amb gent “d’aquests que van amb uns “anteojos” al coll”, que deia el meu avi. A la fotografia s’hi arriba quan et vols endur a casa alguna cosa més que notes a la llibreta de camp i comences a comprar objectius cada vegada més grans …. i més cars!!

3.- Vius aprop de llocs fantàstics, al costat de casa. Creus que els catalans valorem prou el que tenim?

 A la majoria dels catalans penso que els importa ben poc el “seu” Patrimoni Natural. I així ens va (un exemple podria ser la manera com es volen retallar algunes de les polítiques de protecció mediambiental en la famosa llei Omnibus)…. A altres llocs propers, com a l’Aragó, que tinc al costat de casa, em fa la sensació que la societat en general està més propera a la natura i coneix millor els ocells, les plantes … que tenen en l’entorn més immediat. Només una dada que pot ser il·lustrativa del què dic: la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) recentment ha arribat als 50 socis. La Asociación Aragonesa de Fotógrafos de Naturaleza (ASAFONA) en té més de 200. A Catalunya devem ser vora 8 milions de persones i a l’Aragó potser en són dos o tres. Amb la mateixa proporció la SCFN  hauria de tenir més de 700 o 800 socis i no només 50!!…… (jo sóc soci tant de l’una com de l’altra)

4.- -Estem a l’Any Internacional dels Boscos. Trobes a faltar alguna cosa en la gestió dels boscos del nostre país?

 De gestió mediambiental no en sé massa cosa. I de boscos, tampoc. Hi ha molt bons tècnics en càrrecs i llocs de responsabilitat en la gestió del Medi Natural i que segur que ho saben i poden fer molt i molt bé. El problema rau en les directrius que com a país ens hem dotat per fer polítiques mediambientals i de conservació del Patrimoni Natural. Si hem dit que als catalans els importa ben poc els altres éssers que viuen entre nosaltres (almenys a mi m’ho sembla), els polítics, que no deixen de ser un reflex de la societat que els ha escollit, deuen ser del mateix parer.

5.- Com a naturalista de camp, quin ha estat el teu millor moment?

 Potser per ser molt recent (de fa menys de 15 dies), el poder fotografiar un ós bru al Pirineu. Una mica lluny, això si. Però era un ós bru en llibertat i al Pirineu!! És un dels somnis de qualsevol naturalista de per aquí.

6.- Un directiu d’una entitat excursionista catalana, va dir que Catalunya havia de ser tota ella un Parc Natural. Això és impossible. Però es referia a la importància que tenen les zones naturals petites, sobretot a les més properes als parcs. Quina importància els hi dónes a aquests espais?

 Hi estic d’acord. Per molta gent sembla que la protecció i conservació de l’entorn natural només s’ha de fer en les àrees protegides (parcs nacionals, parcs naturals, reserves ….) i que fora d’aquestes àrees hi ha carta blanca per a “carregar-nos-ho” tot. També és important que als pobles i ciutats hi hagi cigonyes, orenetes, esparvers, parcs urbans o que als camps de conreu hi visquin sisons, xoriguers, perdius… i que tots aquests elements es tinguin presents al realitzar la nostra activitat habitual. Per això és  important el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). Però la gran majoria d’aquests espais ho són només sobre el paper, sense cap figura que gestioni, coordini i sobretot assessori a la gent que hi viu i s’hi guanya la vida (pagesos, ramaders, propietaris forestals ….) sobre quina és la millor manera de realitzar les activitats econòmiques amb les que es guanyen la vida compatibilitzant-les amb la protecció ambiental, sense que això suposi una merma del rendiment econòmic de la seva activitat (i en alguns cassos fins i tot la pugui potenciar). Molta gent es pensa que protegir la natura vol dir prohibir-hi qualsevol activitat humana i això no és així. Protegir la natura per a mi ha de voler dir tenir un desenvolupament social, econòmic, de benestar…. considerant el Patrimoni Natural com això, com un patrimoni que tenim i que no ens podem carregar. Per exemple, de la mateixa manera que tothom veu que no està bé muntar una discoteca dins d’una església romànica, unes pistes d’esquí tampoc es poden fer en un bosc amb cantaders de gall fer o amb presència habitual de l’ós  precisament  perquè el gall fer i l’ós -igual que l’art romànic-, també formen part de la identitat pirinenca: el Pirineu seria menys Pirineu sense el pantocràtor de Boí però també sense l’ós i el gall fer.

7.- Com valores l’entrada del Llop a Catalunya?

 Bé, de moment el llop sembla que només hi està de passada. En uns 9-10 anys s’han detectat 13 llops diferents i només un, més de dos anys seguits i que per desgràcia el van trobar mort al tercer o quart any que era per aquí (ho dic de memòria). Es tracta de moviments dispersius de mascles joves que arriben des del sud-est de França i que encara no s’han establert com una població viable. Per tant millor dir que el llop ha passat per Catalunya que no que el llop hi ha tornat. Em semblaria una bona notícia que el llop s’hi quedés i que en els propers anys es constatessin indicis de reproducció o de formació d’alguna manada. Això voldria dir que les zones on s’estableixi aquesta hipotètica població són zones amb una bona “salut ecològica” i això estaria molt bé. Sembla que es va per bon camí i ja s’està treballant amb la població local per explicar-los exactament quina importància té que torni el llop (activitats amb escolars, xerrades amb ramaders, dotació d’infraestructures ramaderes i gossos mastins per evitar atacs a ramats …). Tot això es fa al voltant del Cadí, des del Parc Natural, que és  la zona on fins el moment s’hi han detectat més llops.

8.- Per acabar: quin és el secret per fer fotografies tant bones?

Com moltes coses en aquesta vida el “secret” és el treball i la dedicació: passar moltes hores al camp, sovint en condicions no massa còmodes, i insistir molt fins aconseguir la imatge que es busca. En la fotografia de natura s’han de conjugar tant coneixements tècnics de fotografia -i des de l’aparició de la fotografia digital també d’informàtica- amb un coneixement de l’entorn natural també molt alt. Si es té passió tant per la fotografia com per la Natura, tot és més fàcil.

Gaig Blau (Coracias garrurlus) FOTO: JORDI BAS

Anuncis

Accions

Information

7 responses

18 07 2011
Fernando Cámara Orgaz

Me ha parecido fantástico el reportaje a Jordi Bas, como ya os comento en el twitter, es sin duda uno de los grandes. Coincido con él plenamente en las afirmaciones que hace sobre la dificultad de ganarse la vida haciendo fotos (padecemos las mismas restricciones de mercado) y el escaso interés en general de la ciudadanía por el medio ambiente, pero no debemos desfallecer. És molt important que gent jove com vosaltres es vagi conscienciant i tingueu una afició tan intensa. Enorabuena per les vostres activitats. Una cordial salutació.

Fernando Cámara

18 07 2011
Mariona Martínez

Molt bona entrevista!!!us felicito nens!!!;) cada vegada teniu més visites eh?

18 07 2011
Ferran

Gran entrevista! Enhorabona!!!

20 07 2011
Ramon

Entrevista interessantíssima… i de professionals, no em sorprendria a cap diari.

23 07 2011
Toni

Trobo que és una molt bona entrevista! genial, com comenta el senyor Jordi Bas, pot ésser el tema no desperta gaie interés a la ciutadania, jo abans, i parlo amb passat, era un d’ells però gràcies als vostres estudis, al bloc i a les sortides que feu, ja no passo del que m’envolta, trobo que és una altra i de les més importants maneres d’estimar el nostre país, Catalunya! Gràcies, endavant i força!

26 07 2011
Gerardo Olatxea

Quina foto mes bella.

28 09 2011
pauladsc

Una foto increïble!! Jo també en sóc aficionada, i especialment fotografio abellerols (merops apiaster), una espècie emparentada amb el gaig blau. Preciosa ^^

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: