Càmeres web a nius d’ocells

15 04 2012

Hem viscut un hivern fred i sec, on les baixes temperatures i l’amenaça de sequera han estat presents en el nostre dia a dia. Ara, després d’unes bones pluges d’aigua beneïda per els nostres boscos, rius i camps tot reverdeix i comença aquella època fantàstica d’aparellament i cria dels més petits de la casa. Tot un esclat de vida. Molts animals busquen un cau on poder tenir les cries, i d’altres com els ocells, fan un niu. És d’això que us volem parlar. Gràcies a les noves tecnologies podem seguir aquesta fantàstica etapa dels ocells: la posta, la incubació, la sortida de l’ou, la criança i la volada. Un conjunt d’accions que ens permeten conèixer millor la seva biologia i alhora, gaudir de la seva part més dolça, més maternal i més íntima. Us adjuntem un seguit d’enllaços a càmeres web que us permetran ser partícips d’aquesta etapa tant important i meravellosa. Encara que els nius siguin de diversos llocs d’Europa, són espècies que podem trobar a Catalunya. Bona primavera, esperem que us agradi.

Anuncis




Un diumenge per la Conca del Besós.

29 10 2010

Blauet

Diumenge passat dia 24 d’Octubre vam poder gaudir d’un dia fantàstic per la Conca del Besós. Concretament al Riu Tenes, un afluent d’aquest, en el seu pas per Bigues i Riells. Per què precisament allà? La resposta és senzilla, amics. Ens en vam assebentar gràcies a les xarxes socials. Ho organitzava el GOT-Grup d’Ornitologia del Tenes-. Era un dia dedicat a la difusió de la natura i d’aquell espai i també per fer-se conèixer a la gent del poble o voltants. L’horari d’activitats era el següent: A les 9:00 hi havia una sortida per la llera del riu. L’objectiu era observar els ocells més significatius i anar explicant les seves característiques. A partir de les onze començava la part més interesant del dia: una sessió d’anellament. Seguidament uns tallers de caixes niu (ocells i ratpenats) i de menjadores. I ja per acabar un petit refrigeri per tots els assistents. Després d’aquesta introducció, aquí teniu la crònica d’aquell dia:

Vam arribar al Parc de la Reclosa. Allà hi havia el punt de trobada. Una zona plana per gaudir d’unes migdiades segurament molt agradables, al costat del riu i amb un fantàstic bosc de ribera entre nosaltres.Un cop units al grup ens vam presentar al guia. La gent del GOT,  entrenyable. Ens va faltar temps per treure els prismàtics com per sentir el primer Gaig del dia. Tons negres i grisos amb un carpó blanc. Als costats de cada ala té unes taques blaves precioses que el fan d’allò més bonic. Un fantàstic ocell forestal de la família dels Còrvids (Corbs, Gralles, Garses…) S’alimenta d’insectes i llargandaixos, d’ous, de cucs i de glans. Si, de glans. Ell és el responsable de què tinguem uns magnífics boscos mediterrianis farcits de roures i alzines. Ja que moltes vegades escarva dipòsits de glans per si arriben èpoques d’escassetat d’aliment. En fa uns quants i si se n’oblida…ja tenim alzines i roures joves. Què fantàstica és la natura amics!

El camí era constantment per bosc de ribera. Molt ben conservat dins de la zona metropolitana on es troba. Crueixen les fulles seques de terra al nostre pas. I és que els arbres de ribera es poden permetre el luxe de ser arbres caducifolis, arbres que els hi cau la fulla, per la seva proximitat a l’aigua, la seva font d’alimentació juntament amb el diòxid de carboni. Deixem aquest petit apunt de Botànica per parlar del Pit-roig. Just pasar per sobre el pont que travessa el riu, un mascle d’Erithacus rubecula,com l’anomenen els científics, marcava territori. El seu cant recorda el so que produeixen un parell de pedres al topar una amb l’altre.Ell jeia sobre uns esbarzers fent el seu concert mentre nosaltres l’observavem. Un plomatge grisos sota el pit, una lleujera capa de marró clar que el vesteix com amb una capa i no ens podem deixar el seu inconfussible pit roig color carbassa. Un ocell d’allò més simpàtic.

La sortida arribava a la fi. També vam poder tenir la sort de parlar amb experts del tema i compartir experiències. Pardals, Mallerengues, Estornells, alguna Merla i grup de Tudons. Aquets eren alguns ocells més vistos durant la sortida. Una hora i mitja després arribàvem de nou, al punt de partida. Després de contemplar una petita exposició sobre caixes niu començava la sessió d’anellament. Vam anellar dos Merles, una parelleta. Dos Tallarols de casquet. Un Mosquiter comú: pesava 6,4 grams(menys que un sobret de sucre) i pot arribar a fer trajectes del nord d’Europa a l’Àfrica. I dos Blauets, també una parelleta. El Blauet: és un dels ocells amb la coloració més vistosa de l’avifauna catalana. Unes plomes blau fort i brillants l’aixopluguen l’esquena, i unes altres taronjes i vistoses cobreixen el seu pit.Té un bec llarg i prim.L’utilitza com arpó a l’hora de llançar-se com un llampec a l’aigua a caçar els petits peixos del riu que guaita des de un tros de canya o branca de l’arbre. Aquest és bàsicament el seu aliment. És un ocell bioindicador. La presència del Blauet a qualsevol riu indica que l’estat d’aquest és perfecte.

Després d’aquesta interessant sessió d’anellament va venir el taller de caixes niu on vam poder montar una per a Ratpenats. Ja us informarem dels seus resultats. I també vam gaudir de converses amb els anelladors i membres del GOT. Un dia fantàstic i de desconnexió fent el que més ens agrada. I també volem donar les gràcies de tot cor als pares per portar-nos-hi. I gràcies a vosaltres per seguir-nos sempre i per aquestes 8.000 visites. Gaudiu de la tardor amics, gaudiu del nostre planeta! Salut i bona castanyada!





Construcció i funció de les Caixes niu.

13 03 2010

Després de l’hivern, i d’aquestes últimes nevades, ja és hora de penjar les caixes niu. Per Terrassa i arreu de Catalunya ja arriben els primers Falciots i Ballesters, que comencen a conquerir el cel. Les primeres orenetes ja volen pels parcs, i el fred comença a marxar per donar la benvinguda a la molt necessitada primavera. I quan arriba la primavera, arriba el festeig, i quan arriba el festeig arriben els més petits de la colla, els pollets. Per poder ajudar, l’home col.loca caixes niu. Una estructura de fusta, en forma de casa (com els seu nom diu…)que ajudarà a aquests petits animals a tenir èxit en la seva reproducció.

L’arribada de les caixes niu és un dels moments més esperats de l’any. És un dels moments en que et pots apropar més als ocells. Desde uns acabats de néixer, fins a uns que ja s’han convertit en pares. També podem comprovar un dels moments més dolços en la ornitologia. La plena dedicació de les mares, i la feina d’anar amunt i avall buscant teca pels menuts. Però…nosaltres podem veure tot això? Nosaltres podem ajudar a fer tot això? Si, tots podem fer això, i ara mateix us ho explico.

Les caixes niu, es fan, com he dit, per ajudar als ocells. Però en què els ajudem? Doncs la falta d’arbres vells, amb forats, fan que molts ocells no tinguin moltes possibilitats a l’hora de niar. Però també val a dir que la reducció del nombre d’ocells en les poblacions dels boscos catalans, faci que pujar el nombre de les caixes niu, ja que aquestes tenen moltes possibilitats d’un èxit reproductor.

El material ha de ser fusta, encara que desde fa pocs anys existeixen un model fet de ciment de fusta, un material molt més resistent i aïllant, això si, amb un preu més elevat. Evitaríem sobretot gastar molta fusta, i si és pogués reciclar, molt millor. També els materials com el plàstic o altres que poden afectar als de l’interior. Hi ha unes mides gairebé universals, que podríem modificar-les depenent de la fusta que utilitzem.Un cop fetes, les col.locarem amb l’ajuda d’una bastó i una escala a uns 3 metres d’alçada, evitant que els i toqui molt el sol i bretolades. Mai clavarem la caixa a l’arbre sinó al contrari, la lligarem amb uns cables de plàstic que aniran molt bé. També si es vol, es pot penjar a una branca amb una nansa i un penjador. Un cop posada comença l’estudi, podríem crear-nos un full de camp amb el dia, l’hora, i l’activitat que té el niu, això si, l’hauríem d’observar amb l’ajuda dels prismàtic a força distància, per no molestar. Un cop tenim molta informació, podríem  fer una ràpida escapada i obrir la caixa per contar els polls, o els ous, i fer 4 fotos. De cara a l’octubre podríem tornar per agafar netejar la caixa i enretirar-la. Algunes reparacions per danys o directament retirar-la per fer-ne una de nova, si és necessari.

Això és tot. Un petit tastet del món de les caixes niu, si teniu sort, encara podeu posar alguna caixa al bosc del poble, a un parc, o al mateix jardí de casa. Qualsevol dubte i pregunta, ja sabeu, estem a la vostra disposició.





Nova caixa-niu!

8 07 2009

E0003113-G[1]

L’equip de “Mirant cel i terra” s’ha fet amb els serveis d’una fantàstica caixa-niu  de la marca Schwegler, una marca ja veterana i experta en el tema de la reproducció i caixes niu dels ocells. La caixa niu, no és de fusta, sino d’un material més modern, fet d’una barreja de fusta triturada i ciment, que ens dóna una garantia de 25 anys assegurada, hi es que any rere any l’haurem d’utilitzar per segui amb els nostres estudis de les aus de Peramea. La caixa-niu conta amb tres forats de diferents mides, perque la puguin habitar diferents espècies, i tenir més probabilitat de nidificació. El projecte de la caixa-niu ja feia un temps que estava als nostres caps, i avui ha arribat el dia en que s’ha fet realitat.  Colocar caixes-niu, és un ajut molt important als ocells, i gairebé assegurar una reproducció amb èxit, hi es que aquestes, estàn fetes de manera que ni gats, ni garses, ni altres animals salvatges puguin espatllar la neixença de nous ocells per les contrades. Vosaltres també ho podeu fer, hi és  tan fàcil com anar a una botiga especialitzada en el tema com per exemple l’Oryx (www.weboryx.com) on hi trobarem tot tipus de estris per l’estudi dels ocells, això si, no és massa barat, ja que l’equipament d’un ornitòleg cada vegada és més sufisticat. La caixa-niu la colocarem a l’arbre pel entre desembre i gener, i a l’agost d’aquell any, anirem a despenjar-la, a veure si hi ha hagut sort, a identificar l’espècie que s’hi ha instalat, netejar-la i guardar-la a casa fins l’any següent, i aixì any rere any. Quan tinguem els resultats, naturalment us informarem d’ells, amb tot detall. I per acabar, us voldria demanar un favor a tots aquells que tinguin una terrassa o jardí, que agafi un pot de plàstic o qualsevol cosa on s’hi pugui posar aigua i el deixi al jardí o terrassa, també  hi podeu posar gra en un potet, i mentre feu el sopar o el dinar veure com menjen el ocells. Us dono la meva paraula de que funciona.  Qualsevol dubte, un comentari . Gràcies.