Sortida al Parc natural del delta del Llobregat

3 03 2012

Us deixem amb un breu reportatge de la sortida que vam fer el passat cap de setmana al Parc natural del delta del Llobregat.

Esperem que us agradi!

Anuncis




Centre de recuperació de fauna salvatge

4 02 2012

Avui us intentarem explicar què és un centre de recuperació de fauna salvatge amb aquest petit reportatge gravat a l’estació biològica el Canal Vell.

Esperem que us agradi!





Zona natural de Cal Tet i ca l’Arana

1 01 2011

El dissabte 28 de novembre, vam visitar els Espais Naturals de Cal Tet i ca l’Arana. Una de les zones del Delta del Llobregat. Va ser una sortida molt especial. Ens va acompanyar el nostre tiet Joan. Aprofitant aquesta afició que compartim i que està passant un dies amb la família, no el volíem deixar marxar sense anar a veure ocells. Des d’aquí, mil gràcies.

Era el primer cop que visitàvem aquesta zona del Delta, ens va agradar molt. Feia un vent gèlid. El fred d’hivern havia arribat precisament aquest dia. El nostre objectiu era gaudir de l’espai i passar un bon matí junts observant ocells.  Esperem que gaudiu d’aquest viatge…

Ràpidament ens vam posar en marxa. No teníem pressa, només teníem ganes, moltes ganes. Els camins estaven en molt bon estat. Recomanat per tots els públics.Plantes i arbres típics de zones de ribera ens acompanyava durant tot el matí. El canyís, canutella, canyavera, canya-xiula, canyet, mireu de quantes maneres es pot anomenar una sola planta de la família de les gramínies en la bonica i rica llengua catalana. Deixo a les vostres mans l’elecció del nom per aquesta planta, jo només us dic que ocupava grans masses. Vora petits estanys,per les zones de depuració d’aigua, per la vora dels camins… Refugi de molts ocells, també lloc de cria i de vigilància, ho comentàvem a l’article del Besós amb el Blauet.

Havíem anat fent camí. Alguna Fotja, Polla d’aigua i bonic paisatge tocant la indústria barcelonina amb un avió cada 2 minuts passant a 500 metres de nosaltres, arribàvem a l’aguait del Sabogal. No hem cansaré de repetir mai l’emoció que sentim a l’obrir aquella porta. Des de fora tot és fusta i no saps què et trobaràs allà darrere. Sempre, hi hagi el que hi hagi, és molt espectacular. Aquest cop la natura tampoc ens va fallar. En una gran illa que hi havia al mig de l’estany de Cal Tet, hi havia fins a 72 Fredelugues. Un ocell preciós que ocupa les nostres terres quan arriba el fred. També hi havia un Flamenc. Si, un Flamenc. No cal anar als safaris africans ni a Sud-amèrica per veure’n! Era un immadur. Vull dir que era un jovenet que encara no tenia el plomatge d’adult. Dintre el món dels ocells, encara era menor d’edat. Dormia plàcidament amagant el seu gran bec i el seu coll llarg entre les plomes. Per passar-ne via, us dic que també vam veure catorze Bernats pescaire, uns pescadors de colors grisos, blancs, i blaus. Dos Martinets blancs. Uns 26 Xarxets aproximadament i una Arpella vulgar, un fantàstic ocell de rapinya típic de zones aquàtiques.

Seguíem fent camí. Vam travessar una pineda amb un valor molt gran. Ja que són úniques al litoral català. Una gran quantitat de caixes refugi per Ratpenats omplien els suports dels miradors de fusta. Ara ja dormen, però esperem tornar a sentir els seus xiscles aquest estiu, senyal que estan menjant una bona quantitat d’insectes que no hem picaran durant la nit…

Per últim, l’aguait de Cal Tet. Allà per ens trobem un grup d’uns 200 Corbs marins, negres amb el bec groc, res a veure amb el Corb que tots coneixem. Un d’ells per això, estava anellat. L’anella era de Dinamarca. Per tant l’ocell, provenia d’aquest país. Juntament amb aquests, hi havia els ocells més representatius dels aiguamolls catalans, com són els Ànecs collverd, els Xarxets, els Bernats, el Cabusset, un gran nombre d’ocells d’aquí que intentaven combatre el fred d’aquell dia menjant-se tot tipus de peix.

M’agradaria que ens quedéssim, no amb els ocells, sinó amb la seva riquesa, no amb els aguait i el paisatge, sinó amb la zona on està: al mig de les indústries de la capital. Espero que en trèieu la conclusió de que a tot arreu podem gaudir d’aquesta fantàstica Creació, ja que la natura és present on menys t’ho esperes i tot i la seva bellesa, riquesa i importància de cara a moltes aus d’Europa, encara s’ha de lluitar dia a dia per la seva protecció.  Salut!





Vídeo del Delta del Llobregat

26 05 2010




Sortida al Delta del Llobregat

22 05 2010

El passat 16 de Maig, vam fer una sortida al Delta del Llobregat. Era el primer cop que el visitàvem tot i la proximitat respecte casa nostre, però per coses de la vida no hi vas fins que t’hi animes de debò. Per exemple, segur que molta gent ha marxat de viatge al carib, o a l’Himalaya, però mai de la vida ha visitat la Costa daurada o les muntanyes del Pirineu català com pot ser la Pica d’Estats. Però ara jo us vull parlar del Delta, un espai natural situat entre Viladecans, el Prat de Llobregat, St.Boi de Llobregat i a molt destacar, el gran aeroport de Barcelona. Abans d’explicar amb detalls la sortida, no em puc estar d’agrair al nostre amic Albert Serra per portar-nos-hi. Gràcies Albert, aquell dia no l’oblidarem mai i també a la Judith, és clar. Benvolguts lectors, després d’aquesta petita introducció, aquí teniu la sortida!

Com tots sabeu, en totes les nostres sortides sempre hi ha un ocell especial, el primer. Estàvem a un delta on hi ha aigua, maresmes i altres formes del relleu. Doncs només començar, el Bernat Pescaire ja estava a l’altre banda del riu, preparat per començar el nou dia. Molt a la vora i descansava un Xarxet comú. Aquest seria l’únic exemplar en tot el dia. Menters ens dirigíem cap a les zones importants per un camí asfaltat, estàvem veient un espectacle constant. Un gran estol d’orenetes (vulgars i cuablanca), i algun Falciot, no feien més que devorar tots els petits insectes que cobria del cap cap amunt. Era fantàstic. Vam poder comprovar l’agilitat d’aquets petits ocells amb el vol. Seguíem contemplant-les i el camí ens va portar al primer mirador. Era una torre de fusta, amb unes escaletes i a dalt una plataforma. Desde dalt teníem una vista més panoràmica de la zona i gràcies això, la primera Fotja vulgar del dia va aparèixer durant una bona estona. Tota l’estona arreglant-se el plomatge. Per estar esplèndida la resta del dia. Una altre Fotja va aparèixer. Però en aquest cas ben acompanyada. Ni més ni menys que de 2 polls. Després d’aquesta dolça imatge que ens porta la primavera, ens dirigíem fins el pont que ens porta al autèntic parc natural. Però ens hi vam aturar gràcies als petits foradets que tenien les parets, cosa que ens va fer molta gràcia. Allà va aparèixer un dels ocells més vistos durant el dia, el Cabusset. Com el seu nom diu, es va cabussant en busca d’aliment. No és gaire gros, i en època nupcial el podem identificar per una taqueta groga als ulls i un color grana i negre escampat arreu del cos. I després d’atravessar el pont, a pas d’ornitòleg, vam topar amb una casa de fusta, on al teulat hi havia instal·lada una colònia de Pardals comuns. Però això no va ser el millor. De sobte apareix un senyor amb uns sacs de roba, ja vam detectar ràpidament el contingut d’aquells sacs. Hi havia ocells! Vam poder gaudir d’una genial experiència anellant ocells. Concretament tres: una Oreneta vulgar, una Boscarla de canyar i un Mosquiter de passa. L’anellador de l’ICO es va començar a retirar, i nosaltres seguíem amb la nostra sortida. El primer lloc d’arribada va ser l’aguait dels Pollancres. Cama-llargs, ànecs blancs, alguna Gamba roja (això és un ocell, no patiu!), Collverds, 2 Bernats Pescaires…en fi, molta cosa.

Però m’agradaria destacar els ocells que vam veure per primera vegada. D’això s’en diu “bimbo”, quan veus un tipus d’ocells per primer cop, diem que hem fet un bimbo. Els nostres “bimbos” poden semblar molt sonats, ja que alguns són d’ocells que freqüenten a les zones humides, però el problema és que els que no freqüenten les zones humides som nosaltres, per tant, a algú li pot semblar estrany. La Polla blava, reintroduïda a l’Empordà i amb 3 petits, va ser la primera. Després la va seguir un grup de Morells cap roig, que es caracteritza per el seu cos grisós i el cap…roig. Un Bec d’Alena també ens alegrava la vista. Un ocell que comparteix el negre i el blanc pel seu cos amb un bec molt característic que té forma de ganxo. A l’aguait estàvem acompanyats de diversos aficionats a la fotografia. Un d’ells ens va alertar de la presencia del Martinet menut a la nostre esquerra a una petita platja verda. El martinet menut es caracteritza per ser un ocell mitjanament gros, amb un marró clar escampat per tot el cos amb ratlles i petites taquetes marrons i negres. Mentrestant, nosaltres anàvem agafant notes de tot el que veiem. I de sobte…quin ensurt! Un Xatrac va fer un picat a l’aigua justament davant de l’aguait. Va ser fantàstic.  Un ocell blanc, de mar, que sol anar amb grups, i que s’alimenta de petits peixets i altres animals. També, m’agradaria citar, el niu de Cama-llarg que hi havia al costat de l’aguiat. On ja hi havien ous i tot. Per tant, esperem veure més ocells tan bonics com aquest. La excursió ja arribava a la seva fi i vam fer una petita sortida per la platja, on vam poder observar els altres companys, o no tan companys dels ocells, els avions. I amb la imatge del mar, de la millor pineda litoral catalana i amb la riera de Sant Climent al costat, vam enfilar cap a casa on ens hi esperava un bon dinar.

M’agradaria acabar l’escrit donant un petit missatge als lectors. En breu penjarem el vídeo, i podreu comprovar com és el delta del Llobregat. Només dir-vos que és un lloc maquíssim per passar-hi el dia i gaudir una mica més de la nostra terra, perquè com tots sabeu, per estimar, s’ha de conèixer. Salut!