Jaume Sañé: “És molt difícil valorar el que sempre has vist al teu costat quan no t’ha costat res”

6 11 2011

Jaume Sañé i Pons (1961) ha dedicat la seva vida a l‘estudi i divulgació de la natura. Des de ben jove, s’ha interessat per la fauna i flora del nostre país. Va començar amb una càmera fotogràfica i ha acabat gravant les espècies més emblemàtiques del territori català, amb escenes mai vistes, que han estat molt importants per l’estudi de la nostra fauna. A més de produir documentals de natura, Jaume Sañé ha escrit diversos llibres divulgatius sobre la natura del nostre país.  La seva dedicació la portat a més de 72 països i l’ha convertit en un referent de la producció de documentals a tot l’Estat.

1-Has complert el somni de qualsevol naturalista: convertir la teva passió en la teva dedicació professional. Però tu, has estat el primer naturalista català en fer-ho amb l’ajuda d’una càmera de vídeo. Com va començar aquesta història? 

Doncs vaig començar fent fotos, com tants de nosaltres, fins que un programa de Televisió Espanyola (la única que hi havia en aquells temps) es va interessar en fer un reportatge sobre la meva feina, plantejat una mica com el fet curiós que un jove tingués aquesta afició, que avui dia és molt estesa però que fa trenta anys no ho era tant. Jo tenia vint anys llavors i no vaig perdre el contacte amb la gent del programa, vaig col·laborar en algun altre reportatge, més tard em vam proposar unes feinetes i fins ara… La veritat és que m’agrada el món de la imatge, però el que m’agrada més és la natura, així que no em va fer res canviar les càmeres de fer fotos per les de cine (els primers reportatges els vam gravar encara en 16mm), si el canvi representava mantenir el contacte amb l’entorn natural.

2-Durant la teva infància tu també vas quedar hipnotitzat amb els documentals d’en Félix Rodríguez de la Fuente. Com recordes aquelles èpoques?

Jo era un nano de poble, feliç, que quedava encantat amb els reportatges d’en Fèlix, vaja, com tú dius, hipnotitzat, me’ls mirava amb una doble sensació d’admiració i d’enveja sana, com dient, i aquesta gent viuen de fer això! Jo de gran vull ser com ells!

3- La vida d’un naturalista de camp i d’un productor de documentals, és un pou d’històries a explicar. Quin ha estat el teu millor moment? Aquella escena, aquella imatge, aquell ocell…

No et sabria diu un moment, la veritat, hi ha coses que per l’època en que les vaig fer em van fer molta il·lusió i després amb el temps he vist que no n’hi havia per tant… però en general m’agrada gravar aquelles coses que normalment no veus, que moltes vegades ni jo mateix he vist mai, perquè gaudeixo amb l’espectacle apart d’aconseguir les imatges, posa-hi per exemple assistir al part d’un escurçó o ficar el nas a dins el cau de qualsevol mamífer.

4-La divulgació i la conscienciació ambiental són conceptes claus per el futur del nostre patrimoni natural. Tu has escrit força llibres relacionats amb la divulgació ambiental. Creus que la societat catalana, en relació a altres territoris, és conscient del grau de riquesa del seu país?

No crec que siguem gaire conscients del que tenim. El que hi ha és el que hi ha, és part de l’ambient on hem nascut i no hi donem un valor especial, com fan els massais amb la sabana o els ianomamis amb la selva. És molt difícil valorar el que sempre has vist al teu costat quan no t’ha costat res.

5-Estem a l’Any Internacional dels Boscos. Trobes a faltar alguna cosa en la gestió dels ecosistemes forestals del nostre país? 

Ui, és complicat dir una cosa que tingui sentit parlant en general de tots els boscos… Hi ha boscos ben conservats, hi ha plans de gestió que afavoreixen espècies al·lòctones, d’altres obliguen a fer els aprofitaments en plena època de cria, d’altres no deixen que cap arbre arribi a morir de vell al bosc com seria natural… tenim molts boscos, sí, però a vegades semblen més conjunts d’arbres que no pas boscos de veritat. En general l’interès econòmic està molt per sobre de l’interès en la conservació.

6-Bèsties. Els millors documents cinematogràfics que resumeixen les principals espècies del nostre país. Creus que es dóna importància a les espècies autòctones? 

Gràcies per l’elogi, però potser la qüestió és que si “Bèsties” són de veritat els millors documentals és perquè també són gairebé els únics. La cultura naturalista a Catalunya tot just comença, comparat amb països com Anglaterra, per exemple, i els mitjans de comunicació són el reflexes de la societat. El fet que en tants anys de televisió a Catalunya hi hagi tant poca feina feta sobre les nostres espècies autòctones n’és una prova, d’això.

7- Ja per acabar, com és el dia a dia d’un productor de documentals? Viatges amunt i avall? O petites passejades gravant escenes espectaculars al costat de casa?

Això va a temporades, depèn de la feina on estic ficat, és clar. Ara mateix estic viatjant força i a vegades m’he passat mesos sense sortir del país, fent seguiments d’espècies concretes per a després poder-les gravar. En tot cas, m’agrada tenir sempre un ull a l’aguait per si apareix alguna cosa interessant, que procuro gravar encara que no sàpiga el destí final de les imatges.

Anuncis




Entrevista a Jordi Bas, fotògraf de natura

18 07 2011

Jordi Bas

1.- -Enginyer agrònom de formació, fotògraf de Natura per vocació i professor per necessitat. Així et defineixes al teu web. Realment, és tan difícil trobar feina dins el món de la natura?

 Dins del món de la fotografia de natura trobar feina pot ser fàcil. El què no ho és tant és guanyar-se mig bé la vida. Almenys a casa nostra: no hi ha un mercat clar que demandi aquest tipus de foto d’una manera més o menys constant. No existeix cap revista centrada en el Patrimoni Natural proper,  els llibres no tenen massa sortida (qui vol veure fotos xules d’animals o paisatges no cal que vagi a cap llibreria: Internet en va ple. Si que es poden col·locar fotos en medis generalistes, però normalment es valora poc el què costa fer fotos de fauna, per exemple: val el mateix una foto de Sant Climent de Taüll que la foto d’una àliga cuabarrada.  A més, com que és un tipus de fotografia amb molta gent que la practica sense dedicar-s’hi professionalment (cosa que no critico en absolut i que a més trobo que està molt i molt bé) i que a més fan fotos molt bones, moltes vegades les editorials, revistes o administracions busquen “que els regalin” les imatges que els fan falta entre aquests afeccionats. A ningú se li passaria pel cap demanar una imatge d’un jugador del Barça a un fotògraf afeccionat, però demanar una foto d’un ocell o una flor a un fotògraf no professional és el més normal del món. Per això deia que pot ser fàcil trobar feina… si estàs disposat a regalar part del teu treball.

2.- -Ets un gran fotògraf i un gran naturalista. Com van ser els teus inicis dins aquests dos mons?

 Suposo que com tothom. Sortint de jove a veure ocells pels boscos propers als llocs on passava els caps de setmana o les vacances i poc a poc anar contactant amb gent “d’aquests que van amb uns “anteojos” al coll”, que deia el meu avi. A la fotografia s’hi arriba quan et vols endur a casa alguna cosa més que notes a la llibreta de camp i comences a comprar objectius cada vegada més grans …. i més cars!!

3.- Vius aprop de llocs fantàstics, al costat de casa. Creus que els catalans valorem prou el que tenim?

 A la majoria dels catalans penso que els importa ben poc el “seu” Patrimoni Natural. I així ens va (un exemple podria ser la manera com es volen retallar algunes de les polítiques de protecció mediambiental en la famosa llei Omnibus)…. A altres llocs propers, com a l’Aragó, que tinc al costat de casa, em fa la sensació que la societat en general està més propera a la natura i coneix millor els ocells, les plantes … que tenen en l’entorn més immediat. Només una dada que pot ser il·lustrativa del què dic: la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura (SCFN) recentment ha arribat als 50 socis. La Asociación Aragonesa de Fotógrafos de Naturaleza (ASAFONA) en té més de 200. A Catalunya devem ser vora 8 milions de persones i a l’Aragó potser en són dos o tres. Amb la mateixa proporció la SCFN  hauria de tenir més de 700 o 800 socis i no només 50!!…… (jo sóc soci tant de l’una com de l’altra)

4.- -Estem a l’Any Internacional dels Boscos. Trobes a faltar alguna cosa en la gestió dels boscos del nostre país?

 De gestió mediambiental no en sé massa cosa. I de boscos, tampoc. Hi ha molt bons tècnics en càrrecs i llocs de responsabilitat en la gestió del Medi Natural i que segur que ho saben i poden fer molt i molt bé. El problema rau en les directrius que com a país ens hem dotat per fer polítiques mediambientals i de conservació del Patrimoni Natural. Si hem dit que als catalans els importa ben poc els altres éssers que viuen entre nosaltres (almenys a mi m’ho sembla), els polítics, que no deixen de ser un reflex de la societat que els ha escollit, deuen ser del mateix parer.

5.- Com a naturalista de camp, quin ha estat el teu millor moment?

 Potser per ser molt recent (de fa menys de 15 dies), el poder fotografiar un ós bru al Pirineu. Una mica lluny, això si. Però era un ós bru en llibertat i al Pirineu!! És un dels somnis de qualsevol naturalista de per aquí.

6.- Un directiu d’una entitat excursionista catalana, va dir que Catalunya havia de ser tota ella un Parc Natural. Això és impossible. Però es referia a la importància que tenen les zones naturals petites, sobretot a les més properes als parcs. Quina importància els hi dónes a aquests espais?

 Hi estic d’acord. Per molta gent sembla que la protecció i conservació de l’entorn natural només s’ha de fer en les àrees protegides (parcs nacionals, parcs naturals, reserves ….) i que fora d’aquestes àrees hi ha carta blanca per a “carregar-nos-ho” tot. També és important que als pobles i ciutats hi hagi cigonyes, orenetes, esparvers, parcs urbans o que als camps de conreu hi visquin sisons, xoriguers, perdius… i que tots aquests elements es tinguin presents al realitzar la nostra activitat habitual. Per això és  important el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural). Però la gran majoria d’aquests espais ho són només sobre el paper, sense cap figura que gestioni, coordini i sobretot assessori a la gent que hi viu i s’hi guanya la vida (pagesos, ramaders, propietaris forestals ….) sobre quina és la millor manera de realitzar les activitats econòmiques amb les que es guanyen la vida compatibilitzant-les amb la protecció ambiental, sense que això suposi una merma del rendiment econòmic de la seva activitat (i en alguns cassos fins i tot la pugui potenciar). Molta gent es pensa que protegir la natura vol dir prohibir-hi qualsevol activitat humana i això no és així. Protegir la natura per a mi ha de voler dir tenir un desenvolupament social, econòmic, de benestar…. considerant el Patrimoni Natural com això, com un patrimoni que tenim i que no ens podem carregar. Per exemple, de la mateixa manera que tothom veu que no està bé muntar una discoteca dins d’una església romànica, unes pistes d’esquí tampoc es poden fer en un bosc amb cantaders de gall fer o amb presència habitual de l’ós  precisament  perquè el gall fer i l’ós -igual que l’art romànic-, també formen part de la identitat pirinenca: el Pirineu seria menys Pirineu sense el pantocràtor de Boí però també sense l’ós i el gall fer.

7.- Com valores l’entrada del Llop a Catalunya?

 Bé, de moment el llop sembla que només hi està de passada. En uns 9-10 anys s’han detectat 13 llops diferents i només un, més de dos anys seguits i que per desgràcia el van trobar mort al tercer o quart any que era per aquí (ho dic de memòria). Es tracta de moviments dispersius de mascles joves que arriben des del sud-est de França i que encara no s’han establert com una població viable. Per tant millor dir que el llop ha passat per Catalunya que no que el llop hi ha tornat. Em semblaria una bona notícia que el llop s’hi quedés i que en els propers anys es constatessin indicis de reproducció o de formació d’alguna manada. Això voldria dir que les zones on s’estableixi aquesta hipotètica població són zones amb una bona “salut ecològica” i això estaria molt bé. Sembla que es va per bon camí i ja s’està treballant amb la població local per explicar-los exactament quina importància té que torni el llop (activitats amb escolars, xerrades amb ramaders, dotació d’infraestructures ramaderes i gossos mastins per evitar atacs a ramats …). Tot això es fa al voltant del Cadí, des del Parc Natural, que és  la zona on fins el moment s’hi han detectat més llops.

8.- Per acabar: quin és el secret per fer fotografies tant bones?

Com moltes coses en aquesta vida el “secret” és el treball i la dedicació: passar moltes hores al camp, sovint en condicions no massa còmodes, i insistir molt fins aconseguir la imatge que es busca. En la fotografia de natura s’han de conjugar tant coneixements tècnics de fotografia -i des de l’aparició de la fotografia digital també d’informàtica- amb un coneixement de l’entorn natural també molt alt. Si es té passió tant per la fotografia com per la Natura, tot és més fàcil.

Gaig Blau (Coracias garrurlus) FOTO: JORDI BAS





El Llop a Catalunya: Entrevista a la Fundació Fauna.

16 03 2011

El Llop (Canis lupus) ha tornat a Catalunya, concretament, al Parc Natural del Cadí-Moixeró i s’espera que en els propers anys s’expandeixi arreu de Catalunya. Són Llops italians, que han arribat de la serralada dels Apenins de forma natural, i és que el cànid salvatge es va extingir del territori català ja fa 80 anys per culpa de l’home. Ara, vol tornar a casa.

Hem volgut informar-nos sobre les tasques que està realitzant la Fundació Fauna per la seva protecció amb la següent entrevista. Més endavant, anirem parlant sobre les seves característiques biològiques i us mantindrem informats de qualsevol novetat.

Parlem del vostre projecte. Quan vareu començar amb la tasca de protegir el Llop?

Ja des de la formació de la Fundació Fauna, un dels objectius que ens vam marcar va ser protegir al llop, i concretament a Catalunya; però no va ser fins a mitjans del 2006 quan es va iniciar el Projecte Llop. El principal objectiu d’aquest projecte és aconseguir la condició d’espècie protegida pel llop,com tenen moltes altres animals presents, en el nostre territori.


-Quina és la situació actual de les signatures?

En aquests moments la principal tasca del Projecte Llop és aconseguir el màxim nombre de signatures possibles, actualment ja disposa d’unes 7200 signatures. El grup al Facebook “Salvem El Llop a Catalunya ,vol Tornar a Casa” ( grup amb més de 6300 persones ), ha ajudat molt a difondre el projecte i per tant a augmentar el nombre de signatures en poc temps.

Es poden recollir signatures de la següent manera:

  1. Recollida de signatures clàssica (es pot baixar el formulari a través del nostre web)

http://www.fundaciofauna.org/campanyallp.htm (fulla firmes)

2.     Recollida de signatures via internet.

http://www.fundaciofauna.org/campanyallop.htm

http://www.fundaciofauna.org/firmesprojectellop.php

 -Un cop tingueu les necessàries, què?

Amb aquestes signatures volem fer saber a l’administració competent ( qui té la potestat de modificar la condició de protecció del llop ) que són molts els que recolzen el projecte i per tant que volen també la protecció de llop.

-Teniu pensat, dur a terme activitats de sensibilització ambiental?

Actualment ja ho fem, però fora de Catalunya. Hi ha la possibilitat de conèixer més al llop a través d’unes estades que organitzem a petits grups. Aquestes estades es fan a Zamora ( Sierra de la Culebra ), un indret on es pot conèixer molt d’aprop a aquesta espècie, ja que és la zona de tot Europa on hi a la concentració de llops més gran.

Però, la idea per a Catalunya és una altra. Aquí el que ens agradaria seria poder arribar a les escoles i donar la imatge real del llop, als nois i noies. Encara, el llop, és un animal que té molta mala fama. El fet de no haver iniciat aquesta part del projecte, és per la dificultat que hi ha per aconseguir finançament, ja que tenim ganes de poder arribar a les escoles i de forma gratuïta.


-Quines altres mesures faunístiques s’haurien d’aplicar per beneficiar el llop i els pagesos? (repoblacions, estabilitzar les poblacions existents…)

A part de protegir al llop legislativament, a nivell faunístic poca cosa més s’hauria de fer. El llop és un gran predador que és capaç de buscar-se els recursos sense massa problema. En les zones on pot arribar a establir-se el llop, per les seves necessitats com a espècie, hi ha les preses suficients com per garantir l’estabilitat d’una població important.

El problema vindria més per com aquest afecta els interessos econòmics dels ramaders, però per això hi ha maneres més o menys simples per garantir la coexistència de les dues espècies, la humana i el llop.

-La bona relació entre pagès i administració, serà fonamental. Quines mesures s’haurien de prendre per poder minimitzar els atacs del llop?

Moltes vegades la discussió només és de qui paga els danys davant d’un possible atac de llop als ramats. I es creu, que la solució, sovint , només passa per aquí. Els ramaders catalans s’han acostumat a la no presencia del llop, durant molts anys, uns 80. I això ha fet que les mesures de protecció que hi havia hagut tradicionalment per prevenir els atacs, es deixessin d’utilitzar.

Diferents estudis que s’han fet a altres zones de la península ibèrica, han demostrat que els atacs que fan els llops, es centren en pocs propietaris. I la causa principal és que aquests propietaris no han pres cap mesura de protecció, per prevenir aquests atacs.

Hi ha diferents mètodes, que faciliten la coexistència entre els humans i els llops. En zones com Zamora, on han conviscut sempre amb el llop, mai han deixat d’utilitzar aquests mètodes i malgrat ser la zona on hi ha la població més gran de llops de tot Europa, hi ha una activitat ramadera molt important i que conviu amb pocs problemes amb el llop.

Algunes de les mesures que es prenen són:

–          No deixar els ramats sols a les muntanyes.

–          Utilització de gossos de guarda ( mastins ).

–          Durant la nit, deixar els ramats tancats en zones protegides (antigues “corralas”) o bé en intal·lacions modernes preparades per prevenir l’entrada dels llops.

–          Utilització de canyets artificials, on s’hi deixen animals morts, que ajuden a l’alimentació del llop.

-Per acabar, quatre arguments conforme creguis que el Llop a de tornar a Catalunya?

De fet ja hi és i això fa que haguem d’ajudar-lo a que s’hi pugui establir sense dificultats i sense interferir en els interessos humans, que normalment són només els econòmics.

1.    Es una espècie pròpia del nostre territori, i el fet que no hi fos durant molt temps és perquè es va exterminar.

2.    Pot ser l’esglaó que falta a la xarxa tròfica, com a superpredador que és i tant necessari per aconseguir l’equilibri en els ecosistemes.

3.    Millorar la biodiversitat.

4.    Podria ser un predador natural del porc senglar i no s’hauria de recórrer als caçadors, que ja s’ha vist que el seu sistema a part de ser brutal, no és gens efectiu.

 

“¿Por qué aúllan los lobos?, se pregunta la gente; les podríamos contestar que, en primer lugar, para comunicarse unos con otros; en segundo lugar, para marcar su territorio; en tercer lugar, quizá, para expresar la profundísima tristeza que habita en el corazón de una especie que dominó medio mundo y que ahora está al borde de la extinción.” 

Félix Rodríguez de la Fuente.