La neu cobreix els entorns de Terrassa

23 02 2013

Després d’un febrer generalment sec, avui dia 23 de febrer de 2013, ha creuat un front matinal que ha deixat blancs molts punts del país. Durant la nit del dia 22 va començar a precipitar en forma de neu a cotes més altes (500 m) i ha estat a partir de les 3 de la matinada que la neu ha començat a agafar-se a cotes baixes hi ha convertit el paisatge amb veritables postals d’hivern.

Aquest matí hem començat a caminar pel Parc Agroforestal de Terrassa on hi havien 2-3 dits de neu, fins arribar al peus del cim més elevat de la ciutat vallesana, el Castellsapera (935 m), i acabant a la Barata (Matadepera). Durant l’excursió els gruixos de neu anaven creixent a mesura que l’altitud augmentava, fins a gruixos de 15 cm.

Us deixem un reportatge de la jornada.

 





Bon Nadal i feliç 2011, amics!

25 12 2010

Equip de Mirant cel i terra.
PD: Després de festes, ens tornem a posar en marxa.





La tardor al Pla de corts

9 11 2010

La tardor ja es fa present amb els colors dels arbres, els seus fruits, les seves tradicions, la caiguda de les fulles… Ara mateix no tinc paraules per descriure aquesta màgica estació. Podríem dir que és un desprendiment d’energia que fa la natura després dels gran esforços fets durant la primavera i l’estiu. La entrada amb zel de molts animals, la reproducció, les noves fulles dels arbres, els fruits i aquella cosa tan bella que anomenem floració. Un seguit de coses fantàstiques que transcorren durant una meitat de l’any. Un esclat de vida!

Després d’això, arriba la tardor. Un temps de pau i tranquilitat, on poc a poc els arbres desprenen les fulles que els han acompanyat durant una gran primavera i un càlid estiu.Una tardor on els ocells, els peixos, els insectes i els mamífers caminen tranquils, sense córrer amunt i avall buscant menjar per a les cries, sense buscar aigua fresca per combatre la calor…Tot poc a poc, pas a pas, sense atabalar-se: uns canvien el plomatge i altres el pèl. S’alimenten d’aquells fruits que troben per terra plens d’energia per combatre, el encara llunyà, fred hivernal. La fauna salvatge es dedica a descansar, a ser ells mateixos, a marcar territori…excepte un, el Cèrvol. Que entra en zel amb un gran espectacle de la natura.

I el Pla de corts també entra a la tardor. Són espectaculars els tons grocs, taronjes, verds i marrons de les muntanyes. Dels metres i metres de catifa que provoca la natura als boscos caducifolis, on els arbres no es poden permetre el luxe de lluir fulles tot l’any. I la gran quantitat de glans que hi ha per terra amb dues finalitats: alimentar qualsevol ocell o mamífer, o fer nèixer un nou roure o alzina.

I no podem parlar de la tardor sense anomenar el principal protagonista: el bolet. Un aparell esporífer de diversos tipus de fongs que van per sota terra alimentant-se d’aquelles fulles seques que han deixat el arbres. Una escombra natural per entendrens… Un aparell esporífer? Si. Sota terra tenim uns fongs que fan la feina corresponent. Un cop han descomposat les fulles i altres vegetals sense vida, han de reproduir-se. I per això tenim el bolet, un aparell que surt a l’exterior i és l’encarregat d’alliberar les espores que faran néixer més fongs i per tant, més bolets.

Vull destacar en aquest article referent a la tardor, la gran quantitat de fringílids que s’apleguen. Els fringílids són una família d’ocells que es nodreixen principalment de gra. Entre ells hi ha el verdum, el gafarró, el pinsà, i el conegut per tots, el pardal. Aquets ocells resideixen a les terres catalanes i al Pla de Corts durant tot l’any, però a la tardor s’eleva exageradament la seva població. Sobretot la de pinsans, on és molt comú veure diversos exemplars volant amunt i avall en grup. També hem vist un  gran augment de la població del gaig, l’ocell que describíem a l’últim article. Segurament per la gran quantitat de glans, el seu aliment principal en aquesta època. Aquest augment de la població el provoca l’arribada de molts ocells del nord d’Europa que vénen a pasar un hivern més càlid.

I això és tot amics. Esperem que després de llegir aquest article veiem la tardor com una estació diferent on la natura fa el gran canvi de l’any per després oferir-nos una fantàstica primavera. Moltes persones només surten al camp en aquesta època amb un sol objectiu, els bolets. Intentem a partir d’ara pensar on som i amb qui hem de conviure aquell espai. Per tant protegim-lo i fem que les generacions futures també puguin gaudir-ne. Que sigueu feliços! Una abraçada amics, salut!





Les menjadores artificials.

24 10 2009

Arriba el fred, les pluges constants i els ocells troben molt poc menjar. Ara doncs la feina d’ornitòlegs i aficionats a l’ornitologia, és col.locar menjadores artificials carregades de tot tipus de menjar per facilitar la feina a aquests petits animalons. A l’article d’avui voldríem explicar-vos en què consisteix col.locar una menjadora , quins són els gustos d’alguns ocells i informar-vos sobre aquesta pràctica.

Pels que ens seguiu des de fa temps, haureu pogut llegir l’article que parlava sobre una prova que havíem fet posant una menjadora, els resultats van ser molt bons i la nostra ja està en funcionament. Això de posar menjadores és una activitat molt comuna al nord d’Europa, ja que allà no hi ha punt de comparació amb les temperatures d’aquí i els ocells perden la seva timidesa.

Una bona menjadora seria una safata de fusta, a un metre del terra per impedir que gats i alguns mamífers puguin menjar-s’ho tot. El teulat és opcional, depenent dels gustos de la gent. La menjadora ha d’estar plena de menjar, tant trossos de poma o altres fruites com tot tipus de fruits secs, això si sense salar, i gra. Al principi costarà que vinguin, però un cop estiguin ben acomodats , no la deixaran de visitar. Per aquesta raó, l’haurem de tenir sempre plena, ja que podríem desorientar-los, i fer que perdin la seva principal font d’aliment.Hem de tenir en compte que si disposem de prismàtics, la podríem col.locar a un lloc on ha distància es pugui observar o fer fotografies. Aquests tipus de menjadores solen estar als boscos i prats, però com que sabem que tenim molts seguidors que viuen a la ciutat o al nucli urbà de Barcelona, els hi donarem uns consells per la seva menjadora urbana.

A la ciutat no tindrem tants resultats com al bosc, però també tenim ocells que volen “teca”, i no renunciarien a la nostra menjadora. Un petit pot de gra a la finestra de l’habitació o alguns cacauets penjant de l’estenedor de la roba, o qualsevol altre invent d’aquest tipus ens pot servir. La quantitat de pardals serà impressionant si posem gra, però també podem posar fruita tallada, o alguns fruits secs per poder tenir alguna sorpresa de tant en tant. Des d’aquí us animem a que us afegiu a tanta i tanta gent, i que només amb una petita menjadora esteu ajudant molt als petits ocellets que durant l’hivern tenen pocs recursos. Moltes gràcies a tots pel vostre suport! Ja ens explicareu!





Recomenacions de tardor.

17 10 2009

Avui estrenem un nou tipus d’article. En aquest article nosaltres us volem recomanar  algunes lectures,  programes i documentals interessants. En primer lloc, com no, ens agradaria recomanar a la gent del Pallars Sobirà un llibre-guia. Els ocells del Pallars Sobirà, de Marius Domingo de Pedro, i que trobarem a l’Era d’Ortega de Peramea, rondan els 10 euros. Explica els ocells més representatius del Pallars, i hi adjunta unes fotografies. Seguidament, el programa de TV3, Espai Terra, un programa senzill, que comença uns 20 minuts abans del TN vespre (20:40) Tomàs Molina ens fa un repàs de la biología del país amb petits documentals i amb imatges dels espectadors.  Ja que parlem de TV3, m’agradaria esmentar un programa de fa uns anys, que des del punt de vista de vista científic, té uns documentals impresionants. El seu nom és Bèsties . És per a  tots els públics, i fa un repàs sobre uns quants exemplars d’ocells, de mamífers i d’herptíls de Catalunya. Imatges impresionants i molt boniques. Ja no s’emet per televisió però està disponible a la botiga de TV3  en DVD, o sino sempre ens queden les nostres biblioteques.Després de tanta “tele”, un llibre. Conèixer i estimar els ocells, de Joaquim Maluquer i Sostres, un dels primers ornitòlegs de Catalunya, i autor del primer llibre de l’avifauna catalana Els ocells de les terres catalanes. Jo us recomenaria els dos, però per començar millor el  primer. Aquest ens fa un repàs sobre uns quants ocells de Catalunya barrejat amb més de 50 anys d’experiències amb els ocells. Un llibre amb fotografies impressionants, i amb una gràcia a l’hora d’escriure magnífica. Si us agrada la lectura i l’humor, i trobeu els ocells una ciència interessant, hauríeu de llegir-vos Malalt d’ocells, de Ramon Homs i Xavier Fàbrega. Una narració plena d’ocells i d’humor. I finalmanet recomanar-vos la col.lecció de llibre de la Fauna Ibérica, de Félix Rodríguez de la Fuente, també els documentals de El Hombre i la tierra, del mateix autor. Lectures i documentals impressionants que ens deixeran captivats des del primer moment. Aquestes són les nostres recomenacions, també n’admentrem de vostres! Moltes gràcies a tots.





Temps de bolets!!

10 10 2009

boletus-pinophilus[1]Fa pocs dies us explicàvem les nostre experiències de l’estiu, i ja estem en el moment de màxim esplendor dels bolets! Nosaltres no som experts en la micologia catalana, ni tampoc us faríem explicacions molt científiques, i detallades. De bolets, sabem el que sabeu molts de vosaltres. Com uns amants de la natura que som, ens movem amb ells, i ara ens diu que és la època dels bolets. Doncs nosaltres, sense deixar els nostres estimats ocells de banda, ens estem informant sobre aquesta ciència. L’estudi dels bolets, no és quelcom més divertit que la ornitologia, però cada una té les seves particularitats. Els ocells, podríem dir que són cosa fàcil. Qui no veu un ocell cada dia? En canvi els bolets, són fongs, i surt, i no es mou del seu lloc. També ha de quedar clar que anar a veure ocells i anar a collir bolets, té moltes diferències. Els ocells piulen, mengen, es mouen i tantes altres activitats. Un bolet és més de microscopi, i només està durant certes èpoques. Això si, els bolets tenen un valor gastronòmic important, no tant com els ocells. Depenent del tipus de bolet, pots guanyar molts diners pel quilo d’aquest. Ho podreu comprovar al Racó del Jan. Amb aquest article, només us voldríem animar a que sortim algun dia d’aquests en família per “arreplegar” alguns, i disfrutar de l’àpat. Tant els bolets i els ocells, són ciències diferents, i tant et pot agradar una com l’altre, així que esperem que ens acompanyeu en aquest viatge de la natura, i un dia d’aquests pogueu anar a gaudir-ne. Sobretot, no feu malbé el bosc! Avís: Anar a buscar bolets no és tant fàcil comen el programa “Caçadors de Bolets”. Molta sort amb les vostres collites!!!





Natura al Pla de Corts: Capítol 1

1 09 2009

Després d’un estiu fantàstic, l’equip de Mirant cel i terra, torna al bloc per explicar totes les observacions, anècdotes, i experiències que han viscut durant tot el mes d’Agost, al poble de Peramea.Ha estat un estiu fantàstic, i hem vingut amb una llibreta plena d’anotacions, que serviran i de molt, per la futura guia que estem estructurant. No ho escriurem tot en un article, sinó en diferents capítols, i així serà de més fàcil lectura. Abans de començar, ens agradaria donar gràcies al nostre tiet Joan, perquè gràcies a ell som els nens més feliços del món. També als nostres pares i germans, i com no a la gent de Peramea, que tants elogis han fet a aquest bloc durant l’estiu, i finalment al Lluís, la Dolors, i la Maria, en agraïment a les múltiples passejades. Moltes gràcies a tots. Bona lectura.

Al primer dia, només arribar a Peramea, bem anar al Turonet per fer la primera passejada prismàtics en mà. I la natura no ens podria haver donat millor benvinguda, un “tac-tac” ens va fer girar el cap i un noble Picot garser gros s’alimentava d’insectes d’un Lledoner. La passejada va ser curta, i al voltant de les dotze teníem cita amb els Voltors a la roca de l’Esglesia. I el primer no va tardar a arribar, ja que a la 1:04, ja voltejava per damunt nostre. Una mica més al nord, en veiem dos més. Vora un quart, apareixen el Falciots negres, uns fantàstics xiscladors. “Ja tenim ganes de caminar per aquella serra” deia el Jan mirant a la Geganta. I 5 minuts més tard en contem 3, “quina passada” diu el Santi. I una sorpresa, entre els voltors, veiem un falcó pelegrí, i amb aquest s’acaba l’estada a la roca. Cap a les 4 tornem a començar,i amb més èxit. I es que cara l’est en veiem 4, i més tard tres més i per acabar, 2 cap el nord. Com veieu, el primer dia ens va pronosticar un estiu genial. Pròximament el segon capítol amb més ocells.