Avui toca parlar sobre els resultats de l’estudi que vam realitzar el passat mes de desembre, en mig del Nadal. No volem fer-ho d’una manera mecànica i curta, sinó que volem explicar-vos-els amb tot detall i fer d’aquesta estona de lectura un moment distret, interessant i gratificant alhora.
Tan sols començar l’estudi, vam anar a comprar una llibreta gruixuda i lleugera per poder escriure-hi el nostre treball. En tan sols tres dies de feina amb les càmeres, ja hem omplert 8 pàgines. Una bona manera de tenir la feina ben ordenada seria anotant primer de tot, el treball que s’ha realitzat. Una sortida d’ocells, un estudi de ratpenats, una visita a les caixes niu… En el nostre cas: Resultats de les càmeres. En primer lloc on s’ha dut a terme l’estudi. Seguidament quelcom molt important, l’hora d’inici. En el nostre cas, posarem l’hora en que s’ha encès la càmera. Nosaltres, el primer dia, la vam posar en marxa a les 16:10 del dia 27-12-2010. També seria bo apuntar el menjar que s’ha col.locat per atraure els mamífers. En aquest cas, vam col.locar-hi sardines de llauna, greix de porc i una cuixa de gallina.
Ja tenim la llibreta organitzada. Ara doncs, el més important és anar mirant les fotos i narrar-les amb tot detall. Apuntant l’espècie, nom comú o científic, l’hora d’arribada, l’acció que transcorre durant aquell seguit d’imatges fetes en pocs segons i l’hora de sortida. Una de les espècies que hem fotografiat més vegades ha estat la Fagina. Totes de nit. La Fagina, té una mida aproximada a la del gat casolà. El seu cos està cobert per un pèl de color avellana. I el pit, amb una gran taca blanca que cada exemplar té d’una manera diferent, cosa que ens pot permetre diferenciar-les. Viu als boscos, a zones on hi ha moltes pedres i cingleres, allà utilitza la seva facilitat per grimpar, tot atrapant els petits ratolins. No és estrany veure’ls córrer damunt les taulades de pagès buscant algun niu de pardals. Els seus hàbits carnívors, no la priven de tastar la fruita que donen els nostres boscos. La Fagina va ser un animal molt perseguit anys enrere. La seva pell valia més que un jornal i la gent ho aprofitava. Ara la cosa ja s’ha calmat i la Fagina pot viure més tranquila.
I ja per acabar la Guineu. Un altre mamífer molt comú del bosc mediterrani. Naturalment, fotografiada per les nostres càmeres. Té un aspecte de gos esvelt, una cua llarga i gruixuda, i unes orelles punxegudes. El color és variable. Hi ha exemplars més vermellosos i altres més terrosos. La Guineu o Guilla, és un mamífer solitari i nocturn, que només va en grups en època de cria. Aixeca els seus petits en caus a terra. Les Guineus han estat molt perseguides, un cop les mataven eren portades pels pobles com un trofeu. Avui encara s’en maten moltes, fins i tot en època de cria, perquè diuen molts caçadors que es mengen algunes perdius. En això hi estic d’acord, però aquestes perdius que es mengen són exemplars de granja, molt sensibles a qualsevol atac… Si hi ha gana, la Guineu no s’està per històries. Sempre ataca l’animal més feble.
Aquests són els resultats. Fagines i Guineus. Ara ja sabreu de què parlem quan surtin en altres articles. Esperem que us hagi agradat. La pròxima setmana, anem als Aiguamolls de l’Empordà. Que tingueu una molt bona setmana. Salut!
Mirant cel i terra. 