Estudi dels mamífers del Pla de corts: Resultats càmeres

24 04 2011

Com ja havíem comentat anteriorment, l’estudi dels mamífers és complicat. Cada vegada són més nocturns i desenvolupen millor els seus sentits com l’olfacte i l’oïda, això fa més difícil el seu seguiment. L’equip de Mirant cel i terra disposa de 2 càmeres de foto-trampeig per el seu estudi. Durant l’últim mes i mig, una d’elles ha estat recollint dades d’una zona del Pla de corts amb excel·lents resultats: cérvols, teixons, porc senglar, guineus, cabirols i llebres. Els unglats salvatges (cérvol i senglar) són molt abundants, la qual cosa significa que no aniria gens malament algun super-predador per aquestes muntanyes prepirinenques. Una vegada s’han recollit totes les dades, el treball de camp ha acabat. Ara toca anar mirant imatge per imatge, narrant el que transcorre en segons a les pàgines de la nostra llibreta de camp.                                                                                            

Anuncis




L’estudi dels Mamífers

16 01 2011

Avui toca parlar sobre els resultats de l’estudi que vam realitzar el passat mes de desembre, en mig del Nadal. No volem fer-ho d’una manera mecànica i curta, sinó que volem explicar-vos-els amb tot detall i fer d’aquesta estona de lectura un moment distret, interessant i gratificant alhora.

Tan sols començar l’estudi, vam anar a comprar una llibreta gruixuda i lleugera per poder escriure-hi el nostre treball. En tan sols tres dies de feina amb les càmeres, ja hem omplert 8 pàgines. Una bona manera de tenir la feina ben ordenada seria anotant primer de tot, el treball que s’ha realitzat. Una sortida d’ocells, un estudi de ratpenats, una visita a les caixes niu… En el nostre cas: Resultats de les càmeres.  En primer lloc on s’ha dut a terme l’estudi. Seguidament quelcom molt important, l’hora d’inici. En el nostre cas, posarem l’hora en que s’ha encès la càmera. Nosaltres, el primer dia, la vam posar en marxa a les 16:10 del dia 27-12-2010. També seria bo apuntar el menjar que s’ha col.locat per atraure els mamífers. En aquest cas, vam col.locar-hi sardines de llauna, greix de porc i una cuixa de gallina.

Ja tenim la llibreta organitzada. Ara doncs, el més important és anar mirant les fotos i narrar-les amb tot detall. Apuntant l’espècie, nom comú o científic, l’hora d’arribada, l’acció que transcorre durant aquell seguit d’imatges fetes en pocs segons i l’hora de sortida. Una de les espècies que hem fotografiat més vegades ha estat la Fagina. Totes de nit. La Fagina, té una mida aproximada a la del gat casolà. El seu cos està cobert per un pèl de color avellana. I el pit, amb una gran taca blanca que cada exemplar té d’una manera diferent, cosa que ens pot permetre diferenciar-les. Viu als boscos, a zones on hi ha moltes pedres i cingleres, allà utilitza la seva facilitat per grimpar, tot atrapant els petits ratolins. No és estrany veure’ls córrer damunt les taulades de pagès buscant algun niu de pardals. Els seus hàbits carnívors, no la priven de tastar la fruita que donen els nostres boscos. La Fagina va ser un animal molt perseguit anys enrere. La seva pell valia més que un jornal i la gent ho aprofitava. Ara la cosa ja s’ha calmat i la Fagina pot viure més tranquila.

I ja per acabar la Guineu. Un altre mamífer molt comú del bosc mediterrani. Naturalment, fotografiada per les nostres càmeres. Té un aspecte de gos esvelt, una cua llarga i gruixuda, i unes orelles punxegudes. El color és variable. Hi ha exemplars més vermellosos i altres més terrosos. La Guineu o Guilla, és un mamífer solitari i nocturn, que només va en grups en època de cria. Aixeca els seus petits en caus a terra. Les Guineus han estat molt perseguides, un cop les mataven eren portades pels pobles com un trofeu. Avui encara s’en maten moltes, fins i tot en època de cria, perquè diuen molts caçadors que es mengen algunes perdius. En això hi estic d’acord, però aquestes perdius que es mengen són exemplars de granja, molt sensibles a qualsevol atac… Si hi ha gana, la Guineu no s’està per històries. Sempre ataca l’animal més feble.

Aquests són els resultats. Fagines i Guineus. Ara ja sabreu de què parlem quan surtin en altres articles. Esperem que us hagi agradat. La pròxima setmana, anem als Aiguamolls de l’Empordà. Que tingueu una molt bona setmana. Salut!





Els Mamífers: Què són i què fem

4 01 2011

Com hem explicat altres vegades, el Pla de corts és una zona on hi trobem hàbitats naturals diferents. És a dir, zones amb diferents varietats de vegetació que proporcionen un aliment o una manera de viure diferent per unes espècies i per unes altres. Aquest fet ens és molt favorable ja que podem estudiar més espècies sense moure’ns del mateix lloc. Parlem dels mamífers. Però per què els mamífers? Quina importància tenen? És molt senzill. Són uns éssers fascinants, que fan una feina molt important per el cicle de la vida i que com molts altres animals, sense ells, tot s’enfonsa.

Els mamífers són animals que tenen pèl, que mamen i que crien mitjançant el ventre de la seva mare. Són bèsties que des de els seus inicis han hagut d’afrontar responsabilitats molt importants. Amb la desaparició dels dinosaures, ells es van quedar com la classe més alta. Uns es van adaptar per caçar ratolins, uns altres per empaitar ocells, uns altres per caçar bèsties grans com porcs salvatges, cabres i altres herbívors i per acabar van arribar els que per caçar no tenien altra opció que tirar-se al mar. Fruit d’aquesta adaptació, van arribar els cetacis: balenes, rorquals, dofins…Tots ells i molts altres es van haver d’acostumar a aquests canvis: les seves extremitats anteriors es van anar transformant en aletes ,les posteriors van desaparèixer gairebé del tot i els conductes respiratoris es van desplaçar al cap situant-se al punt més alt i va desaparèixer el pèl tot creant un cos llis i hidrodinàmic. Amb aquests canvis ja estaven adaptats a la mar.

L’estudi dels mamífers és molt complicat ja que són éssers força nocturns. La pressió humana ha fet que hagin canviat molt els seus hàbits diürns i convertir-los tots pràcticament en nocturns. Aquest fet complica més l’estudi, ja que de nit la visibilitat és completament nula. Tot i això, els mamífers deixen un rastre. Una manera molt utilitzada és saber llegir el camp, el bosc… S’han de tenir uns coneixements molt grans de la zona i dels animals per poder portar-ho en pràctica. Saber de quina espècie és cada petjada, saber qui s’ha rascat amb aquest arbre o arbust, saber de qui és aquest excrement, aquest cau… Molts elements a la vista que ens poden donar molta informació. Nosaltres seguim aquest mètode. Dia a dia, gràcies amb la informació que trobes, a mesura que vas aprenent més sobre la vida dels mamífers, aquesta feina és més senzilla i més gratificant.

Però aquest cop, per poder fer un estudi més exacte i més complert, hem volgut utilitzar càmeres de foto-trampeig. El més nou en tecnologia. Són unes càmeres que es col.loquen als arbres i amb el seu sensor de moviment i temperatura corporal detecten la presencia de qualsevol mamífer que passa per davant i dispara la foto o si es vol, vídeo. Té un flash d’infrarojos que ens permet fer treballar la càmera tan de dia com de nit. En cada fotografia queda impresa la hora i el dia en que ha estat feta i la bateria té una autonomia de fins a un any. Ja ho veieu, el món de la natura no és només cosa de uns prismàtics…

Ara ja coneixeu més els mamífers i els seu estudi. També sabeu quines eines i maneres utilitzem per poder saber amb tot detall el comportament de cada espècie dins del Pla de corts. I també volem que coneixeu els nostres estudis i resultats, per això, en els pròxims dies publicarem un article amb al difusió d’aquests , que hem realitzat durant aquest Nadal.  Fins aleshores, molta salut i alegria.