Itinerari històric del Pla de corts

21 05 2011

Un dels principals reclams turístics del Pallars sobirà és l’itinerari històric del Pla de corts. És un itinerari senzill. Apta per fer en família amb una durada d’unes 3 hores. La ruta transcorre per tots els pobles de l’espai (Peramea, Cortscastell, Montcortès, Bretui i les Masies d’Enjaume). La varietat d’espècies presents i els diferents tipus d’ecosistemes fan del camí un espai emblemàtic de visita obligada a qualsevol visitant a terres Pallareses.

Ja varem parlar un dia del Pla de corts, però en aquell cas era una historieta viscuda a la zona on el protagonista ens narrava com es submergia en l’entorn. Mirant cel i terra no només està compromesa amb l’estudi i protecció de la fauna del Pla de corts sinó també amb el seu patrimoni cultural i artístic, del qual aquí us en fem un petit tast. Ara narrarem pas per pas les zones per on transcorre l’itinerari i les seves espècies més emblemàtiques.

 

 Inici de l’itinerari. Peramea (916 m.)

Sortint de la Plaça de l’Om i seguint la única carretera del poble arribem a una pista, situada a l’esquerra del traçat. Allà hi ha un planell que ens informa de les dades generals de la caminada. Si seguim la pista, arribarem a la font de Sant Cristòfol.

 

10 min. Font de Sant Cristòfol

Hi trobem tres piques, de les quals, la de més a l’esquerra és un sarcòfag. Tenim vistes precioses dels conreus, on podem veure a la perfecció la modelació del territori que ha sofert l’espai a causa de l’activitat agrícola i ramadera. Davant nostre, la preciosa Serra de Peracalç, popularment dita la Geganta Adormida.

 30 min. – 0,7 km. Cruïlla del dolmen de la Mosquera (896 m.)

El dolmen es tracta d’un monument megalític de caràcter funerari de l’edat de Bronze. Es pot visitar i tornar de nou a la cruïlla direcció Pujol. La pista acaba un cop arribem a la Creu de Terme. El paisatge canvia i es transforma en un alzinar preciós on el trànsit d’ocell amunt i avall es fa present.

 

45 min. – 1,8 km. Creu de Terme (914 m.)

La creu que divideix Peramea i Pujol és de l’any 1622. I té la imatge de Crist davant i la Mare de Déu darrere. Algunes fonts diuen que es tractava d’una creu romànica que posteriorment va ésser modificada. La Creu ens transporta a un camí de ferradura que, sota l’ombra d’un alzinar, ens trasllada a la carretera asfaltada de Pujol, amb l’opció de fer una visita a aquest bonic poble.

 

1 h – 2,6 km. Cruïlla de Pujol

Un cop hem arribat a la carretera asfaltada veiem un rètol que ens indica la continuació del camí direcció Cortscastell. Entrem altre cop a una pista on també s’hi practica la BTT. Les alzines cobreixen el camí altra vegada. Els veïns de Pujol les utilitzen per escalfar-se durant l’hivern, amb podes controlades i molt beneficioses per l’espai. No seria estrany observar un Cabirol o un Cèrvol, ja que són molt presents a la zona. La densitat d’ocells rapinyaires augmenta a causa de la proximitat amb la Geganta. Podem veure la Àguila Marcenca, el Milà reial, el Voltor comú…

 

1 h 20 min – 4 km Cortscastell (818 m.)

Arribem al petit poble de Cortscastell, situat sota una gran roca. Aquí hi dominen els espais oberts amb camps de conreu amb bosquines, arbres aïllats i solanes amb vegetació arbustiva. Hi podem observar gairebé tots els còrvids de la comarca ( el Gaig, la Gralla de bec vermell, la Garsa, la Cornella i el Corb), juntament amb el Tudó. La presència de lledoners i oliveres centenàries permet certa abundància en espècies com el Tord ala-roig i la Griva cerdana, en època hivernant, això si.

Cal sortir del poble per agafar un camí estret que poc a poc va guanyant alçada direcció Montcortès. És una de les parts més espectaculars del camí, caminant a través de fantàstiques rouredes, on hi podem observar diversos ocell insectívors (Mallerengues, Picasoques Blau, el Pit-roig, el Pinsà, el Tord comú, la Merla, diversos Mosquiters i Tallarols, l’Oriol, el Tudó, el Raspinell i el Rossinyol).

També podem detectar la presència de rapinyaires d’espais oberts que nidifiquen en arbres ( L’Àliga marcenca, l’Aligot, l’ Àguila calçada i el Milà reial). També podem observar diversos rastres de mamífers com els del Porc senglar i el Cabirol.


 L’ Església de Santa Anna

És un edifici d’una sola nau de planta rectangular, molt senzilla, que fou construïda al segle XII però que ha sofert nombroses modificacions. Actualment es pot visitar però sense fer gaire soroll, primer per respecte al temple i segon per la parella d’Oreneta vulgar que hi cria cada any. El grup cultural Lo Vent de Port, va aconseguir que s’hi fes una petita restauració, la qual ha ajudat a que no es perdi aquest patrimoni natural del Pla de Corts.

2h – 6,2 km. Montcortès (1.050 m.)

 El camí per arribar a Montcortès és una de les coses més boniques que tenim. Una fantàstica roureda dóna verdor i ombra durant la passejada, i un petit rierol que ens trobarem dues vegades, dóna la frescor i l’aigua necessària per els animals de la zona. També podrem observar arbres centenaris que han donat tanta vida als pagesos i al paisatge. Transitarem per un camí on un mur de roques el ressegueix constantment. A la nostra esquerra i dreta hi trobarem alguns bancals no treballats, fruit de l’abandó de l’activitat agrícola i ramadera. A l’horitzó veiem el poble de Montcortès. Ara amb meravelloses vistes de la Serra de Peracalç algun rapinyaire pot alegrar-nos la jornada si estem atents al cel. Precisament per aquesta zona s’hi ha observat Marcenca, Milà reial, Calçada i fins i tot, la gran Àliga Daurada.

A Montcortès podem descansar i veure aigua a la font del poble. Un cop ens haguem refrescat, ens tornem a posar en marxa per anar fins a l’estany.  Haurem de caminar uns 200 metres per asfalt en direcció oest fins a una esplanada, al costat de la carretera on es divisa ja l’estany.

L’Estany de Montcortès

 Aquesta petita zona paradisíaca està inclosa dins el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya pels valors naturals que conserva. És d’origen càrstic i una de les poques mostres de zona lacustre natural que existeix al Prepirineu.  Té una fondària d’uns 30 metres d’alçada i la seva font d’alimentació és una corrent d’aigua subterrània. L’envolta un bell canyissar on hi crien alguns ocells aquàtics com l’Ànec coll-verd o el Cabusset.

L’estany també destaca per la seva capacitat d’atracció a diverses aus en migració. Durant el viatge de la tardor i inicis de primavera, moltes baixen al llac per descansar i recuperar forces. D’aquestes espècies migrants en podem destacar: el Morell cap-roig, el Morell de plomall, l’Ànec cullerot, el Xarxet comú, el Xarrasclet, la Cigonya, nombrosos limícoles (Becadells i Territs entre d’altres) i també s’ha observat el rar i exòtic Ànec mandarí en una de les poques citacions a Catalunya d’aquesta anàtida. Per el Pla de corts, l’estany de Montcortès és un robí dins un cofre de monedes d’or.

2 h 30 min – 7,6 km. Bretui (1072 m.)

 Ara tornarem fins el poble de Montcortès i seguirem carretera avall. Podem gaudir de vistes precioses de la Geganta i destacar altra vegada la importància que té el sector primari a la zona. Arribem fins una senyal que ens indica la continuació del camí cap a la Masia d’Enjaume i Peramea. Caminarem per un camí de ferradura, on anys enrere hi transitaven els traginers de la Vall Fosca per anar a buscar sal a Gerri. El camí queda tallat per la carretera asfaltada, però seguint uns 100 metres es torna a trobar a l’esquerra. Es descendeix fins la Masia, una bonica casa de pagès que senyoreja sobre la plana. Passem per la font i l’abeurador de la Masia, un gran refugi d’amfibis, i seguint pel mateix camí hi trobem una bifurcació que ens indica si volem continuar fins a Peramea o anar al poble de Balestui. Seguim la ruta establerta i anem fins a Peramea. L’estret camí de ferradura que transita per la vora dels prats ens fa passar desapercebuts i fruit d’aquesta sort podem observar l’Oriol, l’Abellerol, l’Aligot, l’Aufrany, i per què no, sorprendre alguna Guineu.

3 h 30 min – 10,3 km. Peramea (880 m)

 Ara ja som a la nostra fita. Ja hem acabat l’itinerari. Ara podem fer una volta per  Peramea i gaudir de la seva gent, dinar al bar el Casalet, on estarem com a casa, i després descansar sota l’ombra de la gran Oma de la Plaça.

Heu pogut comprovar que en aquest article no es dóna especial èmfasi a la fauna que podem trobar durant l’itinerari. Penseu que si ho féssim, podríem escriure i no parar mai. Hem volgut fer-vos un petit tast on cadascú amb l’ajut de la seva imaginació podrà fer-se una idea de la caminada. Un dels missatges que us hem volgut transmetre durant la lectura és que el món no només el constitueixen les grans selves amazòniques ni els grans parcs canadencs, sinó també moltes i moltes zones naturals petites que no s’els dóna la importància que es mereixen i que darrere d’elles s’hi amaga un tresor enorme, el qual hi han viscut generacions i generacions i s’hi ha desenvolupat una cultura i una història que ningú podrà negar mai.

Anuncis




L’estudi dels micromamífers

9 05 2011

Uns dels animals més comuns dels nostres boscos i prats, són els micromamífers, és a dir, els ratolins, les musaranyes, els talps i els talpons. A Catalunya hi trobem 30 espècies: 12 d’insectívors i 18 de rosegadors.

El pròxim objectiu de Mirant cel i terra és l’estudi d’aquests petits animals al Pla de corts, ja que són la base de la cadena alimentària i uns grans depredadors d’insectes i altres invertebrats. Les llegendes urbanes que s’han generat al voltant d’aquests animalons, la destrucció d’hàbitat i la proliferació de raticides, han provocat una forta davallada en algunes espècies, provocada també per la falta de coneixement de les persones sobre el benefici que ens aporta.

La mida, la vida nocturna i la seva discreció fan dels petits mamífers uns animals difícils d’estudiar. Els avenços tecnològics han beneficiat molt el seu estudi, donant com a fruit dos paranys per capturar-los i estudiar-los de ben aprop. S’identifica el sexe i l’espècie, es pesa, es marca i s’indica l’estat en que es troba ( zel, llatant…), finalment s’allibera a la mateixa zona on ha estat capturat.

D’aquesta manera contribuïm en l’estudi i protecció d’aquests animals, tant beneficiosos pel medi. Explicant a la societat la seva importància en el cicle natural, ja que a vegades, els més petits són els més grans.






Estudi dels mamífers del Pla de corts: Resultats càmeres

24 04 2011

Com ja havíem comentat anteriorment, l’estudi dels mamífers és complicat. Cada vegada són més nocturns i desenvolupen millor els seus sentits com l’olfacte i l’oïda, això fa més difícil el seu seguiment. L’equip de Mirant cel i terra disposa de 2 càmeres de foto-trampeig per el seu estudi. Durant l’últim mes i mig, una d’elles ha estat recollint dades d’una zona del Pla de corts amb excel·lents resultats: cérvols, teixons, porc senglar, guineus, cabirols i llebres. Els unglats salvatges (cérvol i senglar) són molt abundants, la qual cosa significa que no aniria gens malament algun super-predador per aquestes muntanyes prepirinenques. Una vegada s’han recollit totes les dades, el treball de camp ha acabat. Ara toca anar mirant imatge per imatge, narrant el que transcorre en segons a les pàgines de la nostra llibreta de camp.                                                                                            





El Llop a Catalunya: Entrevista a la Fundació Fauna.

16 03 2011

El Llop (Canis lupus) ha tornat a Catalunya, concretament, al Parc Natural del Cadí-Moixeró i s’espera que en els propers anys s’expandeixi arreu de Catalunya. Són Llops italians, que han arribat de la serralada dels Apenins de forma natural, i és que el cànid salvatge es va extingir del territori català ja fa 80 anys per culpa de l’home. Ara, vol tornar a casa.

Hem volgut informar-nos sobre les tasques que està realitzant la Fundació Fauna per la seva protecció amb la següent entrevista. Més endavant, anirem parlant sobre les seves característiques biològiques i us mantindrem informats de qualsevol novetat.

Parlem del vostre projecte. Quan vareu començar amb la tasca de protegir el Llop?

Ja des de la formació de la Fundació Fauna, un dels objectius que ens vam marcar va ser protegir al llop, i concretament a Catalunya; però no va ser fins a mitjans del 2006 quan es va iniciar el Projecte Llop. El principal objectiu d’aquest projecte és aconseguir la condició d’espècie protegida pel llop,com tenen moltes altres animals presents, en el nostre territori.


-Quina és la situació actual de les signatures?

En aquests moments la principal tasca del Projecte Llop és aconseguir el màxim nombre de signatures possibles, actualment ja disposa d’unes 7200 signatures. El grup al Facebook “Salvem El Llop a Catalunya ,vol Tornar a Casa” ( grup amb més de 6300 persones ), ha ajudat molt a difondre el projecte i per tant a augmentar el nombre de signatures en poc temps.

Es poden recollir signatures de la següent manera:

  1. Recollida de signatures clàssica (es pot baixar el formulari a través del nostre web)

http://www.fundaciofauna.org/campanyallp.htm (fulla firmes)

2.     Recollida de signatures via internet.

http://www.fundaciofauna.org/campanyallop.htm

http://www.fundaciofauna.org/firmesprojectellop.php

 -Un cop tingueu les necessàries, què?

Amb aquestes signatures volem fer saber a l’administració competent ( qui té la potestat de modificar la condició de protecció del llop ) que són molts els que recolzen el projecte i per tant que volen també la protecció de llop.

-Teniu pensat, dur a terme activitats de sensibilització ambiental?

Actualment ja ho fem, però fora de Catalunya. Hi ha la possibilitat de conèixer més al llop a través d’unes estades que organitzem a petits grups. Aquestes estades es fan a Zamora ( Sierra de la Culebra ), un indret on es pot conèixer molt d’aprop a aquesta espècie, ja que és la zona de tot Europa on hi a la concentració de llops més gran.

Però, la idea per a Catalunya és una altra. Aquí el que ens agradaria seria poder arribar a les escoles i donar la imatge real del llop, als nois i noies. Encara, el llop, és un animal que té molta mala fama. El fet de no haver iniciat aquesta part del projecte, és per la dificultat que hi ha per aconseguir finançament, ja que tenim ganes de poder arribar a les escoles i de forma gratuïta.


-Quines altres mesures faunístiques s’haurien d’aplicar per beneficiar el llop i els pagesos? (repoblacions, estabilitzar les poblacions existents…)

A part de protegir al llop legislativament, a nivell faunístic poca cosa més s’hauria de fer. El llop és un gran predador que és capaç de buscar-se els recursos sense massa problema. En les zones on pot arribar a establir-se el llop, per les seves necessitats com a espècie, hi ha les preses suficients com per garantir l’estabilitat d’una població important.

El problema vindria més per com aquest afecta els interessos econòmics dels ramaders, però per això hi ha maneres més o menys simples per garantir la coexistència de les dues espècies, la humana i el llop.

-La bona relació entre pagès i administració, serà fonamental. Quines mesures s’haurien de prendre per poder minimitzar els atacs del llop?

Moltes vegades la discussió només és de qui paga els danys davant d’un possible atac de llop als ramats. I es creu, que la solució, sovint , només passa per aquí. Els ramaders catalans s’han acostumat a la no presencia del llop, durant molts anys, uns 80. I això ha fet que les mesures de protecció que hi havia hagut tradicionalment per prevenir els atacs, es deixessin d’utilitzar.

Diferents estudis que s’han fet a altres zones de la península ibèrica, han demostrat que els atacs que fan els llops, es centren en pocs propietaris. I la causa principal és que aquests propietaris no han pres cap mesura de protecció, per prevenir aquests atacs.

Hi ha diferents mètodes, que faciliten la coexistència entre els humans i els llops. En zones com Zamora, on han conviscut sempre amb el llop, mai han deixat d’utilitzar aquests mètodes i malgrat ser la zona on hi ha la població més gran de llops de tot Europa, hi ha una activitat ramadera molt important i que conviu amb pocs problemes amb el llop.

Algunes de les mesures que es prenen són:

–          No deixar els ramats sols a les muntanyes.

–          Utilització de gossos de guarda ( mastins ).

–          Durant la nit, deixar els ramats tancats en zones protegides (antigues “corralas”) o bé en intal·lacions modernes preparades per prevenir l’entrada dels llops.

–          Utilització de canyets artificials, on s’hi deixen animals morts, que ajuden a l’alimentació del llop.

-Per acabar, quatre arguments conforme creguis que el Llop a de tornar a Catalunya?

De fet ja hi és i això fa que haguem d’ajudar-lo a que s’hi pugui establir sense dificultats i sense interferir en els interessos humans, que normalment són només els econòmics.

1.    Es una espècie pròpia del nostre territori, i el fet que no hi fos durant molt temps és perquè es va exterminar.

2.    Pot ser l’esglaó que falta a la xarxa tròfica, com a superpredador que és i tant necessari per aconseguir l’equilibri en els ecosistemes.

3.    Millorar la biodiversitat.

4.    Podria ser un predador natural del porc senglar i no s’hauria de recórrer als caçadors, que ja s’ha vist que el seu sistema a part de ser brutal, no és gens efectiu.

 

“¿Por qué aúllan los lobos?, se pregunta la gente; les podríamos contestar que, en primer lugar, para comunicarse unos con otros; en segundo lugar, para marcar su territorio; en tercer lugar, quizá, para expresar la profundísima tristeza que habita en el corazón de una especie que dominó medio mundo y que ahora está al borde de la extinción.” 

Félix Rodríguez de la Fuente.





L’estudi dels Mamífers

16 01 2011

Avui toca parlar sobre els resultats de l’estudi que vam realitzar el passat mes de desembre, en mig del Nadal. No volem fer-ho d’una manera mecànica i curta, sinó que volem explicar-vos-els amb tot detall i fer d’aquesta estona de lectura un moment distret, interessant i gratificant alhora.

Tan sols començar l’estudi, vam anar a comprar una llibreta gruixuda i lleugera per poder escriure-hi el nostre treball. En tan sols tres dies de feina amb les càmeres, ja hem omplert 8 pàgines. Una bona manera de tenir la feina ben ordenada seria anotant primer de tot, el treball que s’ha realitzat. Una sortida d’ocells, un estudi de ratpenats, una visita a les caixes niu… En el nostre cas: Resultats de les càmeres.  En primer lloc on s’ha dut a terme l’estudi. Seguidament quelcom molt important, l’hora d’inici. En el nostre cas, posarem l’hora en que s’ha encès la càmera. Nosaltres, el primer dia, la vam posar en marxa a les 16:10 del dia 27-12-2010. També seria bo apuntar el menjar que s’ha col.locat per atraure els mamífers. En aquest cas, vam col.locar-hi sardines de llauna, greix de porc i una cuixa de gallina.

Ja tenim la llibreta organitzada. Ara doncs, el més important és anar mirant les fotos i narrar-les amb tot detall. Apuntant l’espècie, nom comú o científic, l’hora d’arribada, l’acció que transcorre durant aquell seguit d’imatges fetes en pocs segons i l’hora de sortida. Una de les espècies que hem fotografiat més vegades ha estat la Fagina. Totes de nit. La Fagina, té una mida aproximada a la del gat casolà. El seu cos està cobert per un pèl de color avellana. I el pit, amb una gran taca blanca que cada exemplar té d’una manera diferent, cosa que ens pot permetre diferenciar-les. Viu als boscos, a zones on hi ha moltes pedres i cingleres, allà utilitza la seva facilitat per grimpar, tot atrapant els petits ratolins. No és estrany veure’ls córrer damunt les taulades de pagès buscant algun niu de pardals. Els seus hàbits carnívors, no la priven de tastar la fruita que donen els nostres boscos. La Fagina va ser un animal molt perseguit anys enrere. La seva pell valia més que un jornal i la gent ho aprofitava. Ara la cosa ja s’ha calmat i la Fagina pot viure més tranquila.

I ja per acabar la Guineu. Un altre mamífer molt comú del bosc mediterrani. Naturalment, fotografiada per les nostres càmeres. Té un aspecte de gos esvelt, una cua llarga i gruixuda, i unes orelles punxegudes. El color és variable. Hi ha exemplars més vermellosos i altres més terrosos. La Guineu o Guilla, és un mamífer solitari i nocturn, que només va en grups en època de cria. Aixeca els seus petits en caus a terra. Les Guineus han estat molt perseguides, un cop les mataven eren portades pels pobles com un trofeu. Avui encara s’en maten moltes, fins i tot en època de cria, perquè diuen molts caçadors que es mengen algunes perdius. En això hi estic d’acord, però aquestes perdius que es mengen són exemplars de granja, molt sensibles a qualsevol atac… Si hi ha gana, la Guineu no s’està per històries. Sempre ataca l’animal més feble.

Aquests són els resultats. Fagines i Guineus. Ara ja sabreu de què parlem quan surtin en altres articles. Esperem que us hagi agradat. La pròxima setmana, anem als Aiguamolls de l’Empordà. Que tingueu una molt bona setmana. Salut!





Els Mamífers: Què són i què fem

4 01 2011

Com hem explicat altres vegades, el Pla de corts és una zona on hi trobem hàbitats naturals diferents. És a dir, zones amb diferents varietats de vegetació que proporcionen un aliment o una manera de viure diferent per unes espècies i per unes altres. Aquest fet ens és molt favorable ja que podem estudiar més espècies sense moure’ns del mateix lloc. Parlem dels mamífers. Però per què els mamífers? Quina importància tenen? És molt senzill. Són uns éssers fascinants, que fan una feina molt important per el cicle de la vida i que com molts altres animals, sense ells, tot s’enfonsa.

Els mamífers són animals que tenen pèl, que mamen i que crien mitjançant el ventre de la seva mare. Són bèsties que des de els seus inicis han hagut d’afrontar responsabilitats molt importants. Amb la desaparició dels dinosaures, ells es van quedar com la classe més alta. Uns es van adaptar per caçar ratolins, uns altres per empaitar ocells, uns altres per caçar bèsties grans com porcs salvatges, cabres i altres herbívors i per acabar van arribar els que per caçar no tenien altra opció que tirar-se al mar. Fruit d’aquesta adaptació, van arribar els cetacis: balenes, rorquals, dofins…Tots ells i molts altres es van haver d’acostumar a aquests canvis: les seves extremitats anteriors es van anar transformant en aletes ,les posteriors van desaparèixer gairebé del tot i els conductes respiratoris es van desplaçar al cap situant-se al punt més alt i va desaparèixer el pèl tot creant un cos llis i hidrodinàmic. Amb aquests canvis ja estaven adaptats a la mar.

L’estudi dels mamífers és molt complicat ja que són éssers força nocturns. La pressió humana ha fet que hagin canviat molt els seus hàbits diürns i convertir-los tots pràcticament en nocturns. Aquest fet complica més l’estudi, ja que de nit la visibilitat és completament nula. Tot i això, els mamífers deixen un rastre. Una manera molt utilitzada és saber llegir el camp, el bosc… S’han de tenir uns coneixements molt grans de la zona i dels animals per poder portar-ho en pràctica. Saber de quina espècie és cada petjada, saber qui s’ha rascat amb aquest arbre o arbust, saber de qui és aquest excrement, aquest cau… Molts elements a la vista que ens poden donar molta informació. Nosaltres seguim aquest mètode. Dia a dia, gràcies amb la informació que trobes, a mesura que vas aprenent més sobre la vida dels mamífers, aquesta feina és més senzilla i més gratificant.

Però aquest cop, per poder fer un estudi més exacte i més complert, hem volgut utilitzar càmeres de foto-trampeig. El més nou en tecnologia. Són unes càmeres que es col.loquen als arbres i amb el seu sensor de moviment i temperatura corporal detecten la presencia de qualsevol mamífer que passa per davant i dispara la foto o si es vol, vídeo. Té un flash d’infrarojos que ens permet fer treballar la càmera tan de dia com de nit. En cada fotografia queda impresa la hora i el dia en que ha estat feta i la bateria té una autonomia de fins a un any. Ja ho veieu, el món de la natura no és només cosa de uns prismàtics…

Ara ja coneixeu més els mamífers i els seu estudi. També sabeu quines eines i maneres utilitzem per poder saber amb tot detall el comportament de cada espècie dins del Pla de corts. I també volem que coneixeu els nostres estudis i resultats, per això, en els pròxims dies publicarem un article amb al difusió d’aquests , que hem realitzat durant aquest Nadal.  Fins aleshores, molta salut i alegria.





Vídeo de la sortida a el Centre de fauna salvatge La Coma.

5 06 2010