Menjadora d’ocells

Vídeo de la nostra menjadora.

Les menjadores artificials.

Arriba el fred, les pluges constants i els ocells troben molt poc menjar. Ara doncs la feina d’ornitòlegs i aficionats a l’ornitologia, és col.locar menjadores artificials carregades de tot tipus de menjar per facilitar la feina a aquests petits animalons. A l’article d’avui voldríem explicar-vos en què consisteix col.locar una menjadora , quins són els gustos d’alguns ocells i informar-vos sobre aquesta pràctica.

Pels que ens seguiu des de fa temps, haureu pogut llegir l’article que parlava sobre una prova que havíem fet posant una menjadora, els resultats van ser molt bons i la nostra ja està en funcionament. Això de posar menjadores és una activitat molt comuna al nord d’Europa, ja que allà no hi ha punt de comparació amb les temperatures d’aquí i els ocells perden la seva timidesa.

Una bona menjadora seria una safata de fusta, a un metre del terra per impedir que gats i alguns mamífers puguin menjar-s’ho tot. El teulat és opcional, depenent dels gustos de la gent. La menjadora ha d’estar plena de menjar, tant trossos de poma o altres fruites com tot tipus de fruits secs, això si sense salar, i gra. Al principi costarà que vinguin, però un cop estiguin ben acomodats , no la deixaran de visitar. Per aquesta raó, l’haurem de tenir sempre plena, ja que podríem desorientar-los, i fer que perdin la seva principal font d’aliment.Hem de tenir en compte que si disposem de prismàtics, la podríem col.locar a un lloc on ha distància es pugui observar o fer fotografies. Aquests tipus de menjadores solen estar als boscos i prats, però com que sabem que tenim molts seguidors que viuen a la ciutat o al nucli urbà de Barcelona, els hi donarem uns consells per la seva menjadora urbana.

A la ciutat no tindrem tants resultats com al bosc, però també tenim ocells que volen “teca”, i no renunciarien a la nostra menjadora. Un petit pot de gra a la finestra de l’habitació o alguns cacauets penjant de l’estenedor de la roba, o qualsevol altre invent d’aquest tipus ens pot servir. La quantitat de pardals serà impressionant si posem gra, però també podem posar fruita tallada, o alguns fruits secs per poder tenir alguna sorpresa de tant en tant. Des d’aquí us animem a que us afegiu a tanta i tanta gent, i que només amb una petita menjadora esteu ajudant molt als petits ocellets que durant l’hivern tenen pocs recursos. Moltes gràcies a tots pel vostre suport! Ja ens explicareu!

Prova per l’hivern: menjadores.

El passat mes de juny vem començar l’experiment. Una menjadora plena de gra i un pot d’aigua. L’experiment consistia en que donada la quantitat de cases que hi ha a la façana interior de casa nostra impedirien o no a que els pardals vinguessin a menjar. Doncs no van trigar gaire. Les primeres dos setmanes anaven una mica amb por, però passat el temps, venen amb grups de 4 ó 5. I es que cada dia és més important alimentar bé als ocells, perquè puguin fer la seva feina, que és molt important pel nostre bé,amb molta energia. L’altre dia vaig llegir a un bloc de natura un article sobre la malaltia que pateixen molts pardals a la pell i les plomes. Al menjar pa i pa, resulta que no els va bé, i canvien els colors del plomatge amb colors molt vius. Els pardals són granívors, i menjen gra. No cal ser ornitòleg, ni forestal, ni biòleg, ni cap altre titulació d’aquestes per poder col·locar menjadores. És tant senzill com agafar un platet o una tassa, col·locar-li gra per ocells (el dels periquitos i canaris, per exemple), que trobareu a qualsevol supermercat, i un pot més gran amb aigua i o posem algun lloc alevat, o pel jardí. A l’estiu el menjar no és molt fonamental, però també s’en pot posar, el que és molt important és que sempre tinguin aigua per beure, i s’hi hi caben que es puguin refrescar. A l’hivern el contrari, necessiten molt menjar ja que és molt difícil trobar-ne i amb el fred que fa necessiten tenir molta força.
La nostra menjadora:
La nostra menjadora té tants ocells, que necessita duana i tot. Als primers dies venien una parella de pardal, i donaven el menjar al pardal jove. Més tard ja venia tota la família, avis, tiets tots. Cada dos o tres dies la menjadora es tenia que tornar a omplir. Nosaltres tenim la sort de que quan mirem la televisió, també veiem la menjadora, i quan hi van pardals o altres ocells pujem a l’habitació i els retratem. Aquest juliol també hem rebut la visita de una parella de Tòrtores turques, i de Garses. L’experiment ha estat provat amb èxit i esperem quan l’hivern arribi els ocells de Terrassa tindran una menjadora a disposició. Us animem.