Catalunya, un país de voltors.

1 09 2012

Imagen

Catalunya és un país de boscos i serralades.  És un país de grans mamífers, d’amfibis i de rèptils, però des de fa pocs anys, Catalunya també és un país de voltors. L’any 2007 es van alliberar els primers exemplars de voltor negre a la muntanya d’Alinyà, la qual cosa significà la presència en territori català de les quatre espècies d’aus carronyaires (necròfagues) presents a Europa. Un fet únic en tot el continent.

El voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus) formen aquest quartet meravellós i delicat que s’ha de conservar. El Prepirineu i el Pirineu són casa seva, tot i que algunes d’aquestes espècies es poden observar en altres llocs de la Catalunya interior i als Ports de Tortosa (és el cas del voltor comú i l’aufrany, especialment).

S’alimenten de carronya, d’animals morts. Fan una funció higiènica molt important, de descomposició de la matèria a les nostres muntanyes. Crien a les cingleres tranquiles i podrem reconèixer els seus nius per les nombroses taques blanques que s’observen a llarga distància. Són els seus excrements.

La natura és espectacular. Tot està pensat i tot té un procés i una funció diferent. En el cas dels voltors passa el mateix. L’aufrany acostuma a menjar les parts més toves de l’animal, òrgans principalment. El voltor negre es menja les parts més dures i amb el seu bec fort i afilat no hi ha pell que el resisteixi. El voltor comú pot menjar-se qualsevol part de l’animal, excepte els ossos. És un gran devorador. Finalment, quan els voltors han fet la feina, apareix el trencalòs amb un vol pausat i tranquil, elegant i cerimoniós. Ell no ha de patir, ningú li prendrà els ossos.

Avui, 1 de setembre, és el seu dia i des d’aquí voldríem fer aquest petit homenatge a aquests grans rapinyaires. Tots quatre es poden veure al Pla de Corts i a tot el municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà). Han estat moltes les hores resseguint els seus vols, controlant els seus nius i contemplant la seva silueta. Són tantes les experiències a explicar, qua no acabaríem mai. Que per molts anys puguem seguir veient aquestes quatre espècies alades, que les puguin veure els nostres fills i els nostres néts i que la societat actual els pugui reconèixer com a éssers bells i beneficiosos que són.

Us desitgem un vol etern companys!

——————————————————————————————-

Foto Voltor negre i voltor comú: Santi Martínez, fotògraf de Mirant cel i terra.

Foto Aufrany: http://www.ventanaabiertamyblog.wordpress.com

Foto Trencalòs: PhotoLogistics –  www.photo-logistics.com





Presentació del “Projecte entorns” a la setmana del Medi Ambient de Terrassa

5 06 2012

Amb motiu de la Setmana del Medi Ambient, el pròxim dimecres dia 6 de juny a les 20 hores presentarem al Centre Excursionista de Terrassa el “Projecte Entorns”, un projecte que ja porta uns mesos ocupant les nostres hores lliures de cap de setmana. Volem estudiar la fauna dels entorns de Terrassa així com conèixer millor els seus hàbitats per poder-los conservar i donar a conèixer a la gent de la ciutat.

Terrassa va més enllà de la zona urbana. Els seus boscos, fonts i camins amaguen moltes històries del passat i l’activitat agrícola i ramadera hi ha deixat una bona emprenta. Poder gaudir del paisatge terrassenc (sí, sí, terrassenc!) no té preu.

Si t’estimes la ciutat, si corres i surts amb bicicleta pels entorns, si t’agrada la natura i si vols fer coses per la teva ciutat, ens veiem el pròxim dia 6.

Tots hi sou convidats!

Us passem unes fotografies fetes el passat cap de setmana a un indret dels entorns de Terrassa. Esperem que us agradin.

Cliqueu damunt la imatge per veure-la més gran.

 





Càmeres web a nius d’ocells

15 04 2012

Hem viscut un hivern fred i sec, on les baixes temperatures i l’amenaça de sequera han estat presents en el nostre dia a dia. Ara, després d’unes bones pluges d’aigua beneïda per els nostres boscos, rius i camps tot reverdeix i comença aquella època fantàstica d’aparellament i cria dels més petits de la casa. Tot un esclat de vida. Molts animals busquen un cau on poder tenir les cries, i d’altres com els ocells, fan un niu. És d’això que us volem parlar. Gràcies a les noves tecnologies podem seguir aquesta fantàstica etapa dels ocells: la posta, la incubació, la sortida de l’ou, la criança i la volada. Un conjunt d’accions que ens permeten conèixer millor la seva biologia i alhora, gaudir de la seva part més dolça, més maternal i més íntima. Us adjuntem un seguit d’enllaços a càmeres web que us permetran ser partícips d’aquesta etapa tant important i meravellosa. Encara que els nius siguin de diversos llocs d’Europa, són espècies que podem trobar a Catalunya. Bona primavera, esperem que us agradi.





Sortida al Parc natural del delta del Llobregat

3 03 2012

Us deixem amb un breu reportatge de la sortida que vam fer el passat cap de setmana al Parc natural del delta del Llobregat.

Esperem que us agradi!





Centre de recuperació de fauna salvatge

4 02 2012

Avui us intentarem explicar què és un centre de recuperació de fauna salvatge amb aquest petit reportatge gravat a l’estació biològica el Canal Vell.

Esperem que us agradi!





Pic de Costabona (2464m)

29 01 2012

A principis de gener l’equip Mirant cel i terra vam tenir la sort de disfrutar d’un dia fantàstic pujant el Pic de Costabona (2464m) a la província de Girona.

Us deixem amb un petit vídeo! Esperem que us agradi!





Sortida al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

6 01 2012

 

El passat dia 4 de gener, l’equip de Mirant cel i Terra va fer una sortida post-nadalenca per observar les aus hivernants del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. No és la primera vegada que parlem d’aquest parc però la veritat és que visitar-lo, és tot un plaer. En primer lloc per la gran quantitat d’espècies diferents que s’hi poden observar i en segon lloc, per la bona qualitat dels seus camins (guiats en forma d’itinerari), instal·lacions i paisatges. Això el converteix en un parc diferent i alhora fantàstic per la pràctica de l’ornitologia i l’educació ambiental.

 

Com dèiem abans, el parc té uns bons camins i unes bones instal·lacions (aguaits: casetes de fusta per veure i no ser vist) això fa que moltes famílies s’hi acostin i passin un dia meravellós envoltats de natura. Ahir eren moltes les famílies que decidiren visitar el parc i fins i tot s’atrevien a identificar les espècies més comunes, una cosa que alegra la vista a totes aquelles persones que ens dediquem a la divulgació ambiental.

 

Us animem, a visitar-lo. La millor època és a finals de febrer i principis d’abril, on podreu observar com moltes espècies que han marxat fora a passar l’hivern, tornen acompanyades del bon temps. Aquí us deixem amb unes quantes fotografies. Bona diada de Reis!