Un dels principals reclams turístics del Pallars sobirà és l’itinerari històric del Pla de corts. És un itinerari senzill. Apta per fer en família amb una durada d’unes 3 hores. La ruta transcorre per tots els pobles de l’espai (Peramea, Cortscastell, Montcortès, Bretui i les Masies d’Enjaume). La varietat d’espècies presents i els diferents tipus d’ecosistemes fan del camí un espai emblemàtic de visita obligada a qualsevol visitant a terres Pallareses.
Ja varem parlar un dia del Pla de corts, però en aquell cas era una historieta viscuda a la zona on el protagonista ens narrava com es submergia en l’entorn. Mirant cel i terra no només està compromesa amb l’estudi i protecció de la fauna del Pla de corts sinó també amb el seu patrimoni cultural i artístic, del qual aquí us en fem un petit tast. Ara narrarem pas per pas les zones per on transcorre l’itinerari i les seves espècies més emblemàtiques.
Inici de l’itinerari. Peramea (916 m.)
Sortint de la Plaça de l’Om i seguint la única carretera del poble arribem a una pista, situada a l’esquerra del traçat. Allà hi ha un planell que ens informa de les dades generals de la caminada. Si seguim la pista, arribarem a la font de Sant Cristòfol.
10 min. Font de Sant Cristòfol
Hi trobem tres piques, de les quals, la de més a l’esquerra és un sarcòfag. Tenim vistes precioses dels conreus, on podem veure a la perfecció la modelació del territori que ha sofert l’espai a causa de l’activitat agrícola i ramadera. Davant nostre, la preciosa Serra de Peracalç, popularment dita la Geganta Adormida.
30 min. – 0,7 km. Cruïlla del dolmen de la Mosquera (896 m.)
El dolmen es tracta d’un monument megalític de caràcter funerari de l’edat de Bronze. Es pot visitar i tornar de nou a la cruïlla direcció Pujol. La pista acaba un cop arribem a la Creu de Terme. El paisatge canvia i es transforma en un alzinar preciós on el trànsit d’ocell amunt i avall es fa present.
45 min. – 1,8 km. Creu de Terme (914 m.)
La creu que divideix Peramea i Pujol és de l’any 1622. I té la imatge de Crist davant i la Mare de Déu darrere. Algunes fonts diuen que es tractava d’una creu romànica que posteriorment va ésser modificada. La Creu ens transporta a un camí de ferradura que, sota l’ombra d’un alzinar, ens trasllada a la carretera asfaltada de Pujol, amb l’opció de fer una visita a aquest bonic poble.
1 h – 2,6 km. Cruïlla de Pujol
Un cop hem arribat a la carretera asfaltada veiem un rètol que ens indica la continuació del camí direcció Cortscastell. Entrem altre cop a una pista on també s’hi practica la BTT. Les alzines cobreixen el camí altra vegada. Els veïns de Pujol les utilitzen per escalfar-se durant l’hivern, amb podes controlades i molt beneficioses per l’espai. No seria estrany observar un Cabirol o un Cèrvol, ja que són molt presents a la zona. La densitat d’ocells rapinyaires augmenta a causa de la proximitat amb la Geganta. Podem veure la Àguila Marcenca, el Milà reial, el Voltor comú…
1 h 20 min – 4 km Cortscastell (818 m.)
Arribem al petit poble de Cortscastell, situat sota una gran roca. Aquí hi dominen els espais oberts amb camps de conreu amb bosquines, arbres aïllats i solanes amb vegetació arbustiva. Hi podem observar gairebé tots els còrvids de la comarca ( el Gaig, la Gralla de bec vermell, la Garsa, la Cornella i el Corb), juntament amb el Tudó. La presència de lledoners i oliveres centenàries permet certa abundància en espècies com el Tord ala-roig i la Griva cerdana, en època hivernant, això si.
Cal sortir del poble per agafar un camí estret que poc a poc va guanyant alçada direcció Montcortès. És una de les parts més espectaculars del camí, caminant a través de fantàstiques rouredes, on hi podem observar diversos ocell insectívors (Mallerengues, Picasoques Blau, el Pit-roig, el Pinsà, el Tord comú, la Merla, diversos Mosquiters i Tallarols, l’Oriol, el Tudó, el Raspinell i el Rossinyol).
També podem detectar la presència de rapinyaires d’espais oberts que nidifiquen en arbres ( L’Àliga marcenca, l’Aligot, l’ Àguila calçada i el Milà reial). També podem observar diversos rastres de mamífers com els del Porc senglar i el Cabirol.
L’ Església de Santa Anna
És un edifici d’una sola nau de planta rectangular, molt senzilla, que fou construïda al segle XII però que ha sofert nombroses modificacions. Actualment es pot visitar però sense fer gaire soroll, primer per respecte al temple i segon per la parella d’Oreneta vulgar que hi cria cada any. El grup cultural Lo Vent de Port, va aconseguir que s’hi fes una petita restauració, la qual ha ajudat a que no es perdi aquest patrimoni natural del Pla de Corts.
2h – 6,2 km. Montcortès (1.050 m.)
El camí per arribar a Montcortès és una de les coses més boniques que tenim. Una fantàstica roureda dóna verdor i ombra durant la passejada, i un petit rierol que ens trobarem dues vegades, dóna la frescor i l’aigua necessària per els animals de la zona. També podrem observar arbres centenaris que han donat tanta vida als pagesos i al paisatge. Transitarem per un camí on un mur de roques el ressegueix constantment. A la nostra esquerra i dreta hi trobarem alguns bancals no treballats, fruit de l’abandó de l’activitat agrícola i ramadera. A l’horitzó veiem el poble de Montcortès. Ara amb meravelloses vistes de la Serra de Peracalç algun rapinyaire pot alegrar-nos la jornada si estem atents al cel. Precisament per aquesta zona s’hi ha observat Marcenca, Milà reial, Calçada i fins i tot, la gran Àliga Daurada.
A Montcortès podem descansar i veure aigua a la font del poble. Un cop ens haguem refrescat, ens tornem a posar en marxa per anar fins a l’estany. Haurem de caminar uns 200 metres per asfalt en direcció oest fins a una esplanada, al costat de la carretera on es divisa ja l’estany.
L’Estany de Montcortès
Aquesta petita zona paradisíaca està inclosa dins el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya pels valors naturals que conserva. És d’origen càrstic i una de les poques mostres de zona lacustre natural que existeix al Prepirineu. Té una fondària d’uns 30 metres d’alçada i la seva font d’alimentació és una corrent d’aigua subterrània. L’envolta un bell canyissar on hi crien alguns ocells aquàtics com l’Ànec coll-verd o el Cabusset.
L’estany també destaca per la seva capacitat d’atracció a diverses aus en migració. Durant el viatge de la tardor i inicis de primavera, moltes baixen al llac per descansar i recuperar forces. D’aquestes espècies migrants en podem destacar: el Morell cap-roig, el Morell de plomall, l’Ànec cullerot, el Xarxet comú, el Xarrasclet, la Cigonya, nombrosos limícoles (Becadells i Territs entre d’altres) i també s’ha observat el rar i exòtic Ànec mandarí en una de les poques citacions a Catalunya d’aquesta anàtida. Per el Pla de corts, l’estany de Montcortès és un robí dins un cofre de monedes d’or.
2 h 30 min – 7,6 km. Bretui (1072 m.)
Ara tornarem fins el poble de Montcortès i seguirem carretera avall. Podem gaudir de vistes precioses de la Geganta i destacar altra vegada la importància que té el sector primari a la zona. Arribem fins una senyal que ens indica la continuació del camí cap a la Masia d’Enjaume i Peramea. Caminarem per un camí de ferradura, on anys enrere hi transitaven els traginers de la Vall Fosca per anar a buscar sal a Gerri. El camí queda tallat per la carretera asfaltada, però seguint uns 100 metres es torna a trobar a l’esquerra. Es descendeix fins la Masia, una bonica casa de pagès que senyoreja sobre la plana. Passem per la font i l’abeurador de la Masia, un gran refugi d’amfibis, i seguint pel mateix camí hi trobem una bifurcació que ens indica si volem continuar fins a Peramea o anar al poble de Balestui. Seguim la ruta establerta i anem fins a Peramea. L’estret camí de ferradura que transita per la vora dels prats ens fa passar desapercebuts i fruit d’aquesta sort podem observar l’Oriol, l’Abellerol, l’Aligot, l’Aufrany, i per què no, sorprendre alguna Guineu.
3 h 30 min – 10,3 km. Peramea (880 m)
Ara ja som a la nostra fita. Ja hem acabat l’itinerari. Ara podem fer una volta per Peramea i gaudir de la seva gent, dinar al bar el Casalet, on estarem com a casa, i després descansar sota l’ombra de la gran Oma de la Plaça.
Heu pogut comprovar que en aquest article no es dóna especial èmfasi a la fauna que podem trobar durant l’itinerari. Penseu que si ho féssim, podríem escriure i no parar mai. Hem volgut fer-vos un petit tast on cadascú amb l’ajut de la seva imaginació podrà fer-se una idea de la caminada. Un dels missatges que us hem volgut transmetre durant la lectura és que el món no només el constitueixen les grans selves amazòniques ni els grans parcs canadencs, sinó també moltes i moltes zones naturals petites que no s’els dóna la importància que es mereixen i que darrere d’elles s’hi amaga un tresor enorme, el qual hi han viscut generacions i generacions i s’hi ha desenvolupat una cultura i una història que ningú podrà negar mai.
Mirant cel i terra. 
