La neu cobreix els entorns de Terrassa

23 02 2013

Després d’un febrer generalment sec, avui dia 23 de febrer de 2013, ha creuat un front matinal que ha deixat blancs molts punts del país. Durant la nit del dia 22 va començar a precipitar en forma de neu a cotes més altes (500 m) i ha estat a partir de les 3 de la matinada que la neu ha començat a agafar-se a cotes baixes hi ha convertit el paisatge amb veritables postals d’hivern.

Aquest matí hem començat a caminar pel Parc Agroforestal de Terrassa on hi havien 2-3 dits de neu, fins arribar al peus del cim més elevat de la ciutat vallesana, el Castellsapera (935 m), i acabant a la Barata (Matadepera). Durant l’excursió els gruixos de neu anaven creixent a mesura que l’altitud augmentava, fins a gruixos de 15 cm.

Us deixem un reportatge de la jornada.

 

Anuncis




Inauguració de la nova taula d’orientació del Montcau (1057 m.)

24 09 2012

El passat 23 de setembre de 2012 el Centre Excursionista de Terrassa (CET) va inaugurar una nova taula d’orientació al cim del Montcau, substituint la més antiga, inaugurada fa gairebé  50 anys. La jornada va començar a les 10 del matí, on es van organitzar un servei d’autobusos per poder accedir al Coll d’Estenalles (inici del trajecte a peu) i evitar un col·lapse de cotxes particulars. Van ser moltes les persones que  van pujar al cim del Montcau aquell matí. L’acte d’inauguració va començar a les 12 del migdia amb una paraules del president del CET, Francesc Muntada,  també del constructor de la taula, Josep Maria Escoda,  de la regidora de Medi ambient de l’Ajuntament de Terrassa,  Eva Herrero i altres autoritats.  Aquí us deixem un petit vídeo de la jornada. Esperem que us agradi!





Presentació del “Projecte entorns” a la setmana del Medi Ambient de Terrassa

5 06 2012

Amb motiu de la Setmana del Medi Ambient, el pròxim dimecres dia 6 de juny a les 20 hores presentarem al Centre Excursionista de Terrassa el “Projecte Entorns”, un projecte que ja porta uns mesos ocupant les nostres hores lliures de cap de setmana. Volem estudiar la fauna dels entorns de Terrassa així com conèixer millor els seus hàbitats per poder-los conservar i donar a conèixer a la gent de la ciutat.

Terrassa va més enllà de la zona urbana. Els seus boscos, fonts i camins amaguen moltes històries del passat i l’activitat agrícola i ramadera hi ha deixat una bona emprenta. Poder gaudir del paisatge terrassenc (sí, sí, terrassenc!) no té preu.

Si t’estimes la ciutat, si corres i surts amb bicicleta pels entorns, si t’agrada la natura i si vols fer coses per la teva ciutat, ens veiem el pròxim dia 6.

Tots hi sou convidats!

Us passem unes fotografies fetes el passat cap de setmana a un indret dels entorns de Terrassa. Esperem que us agradin.

Cliqueu damunt la imatge per veure-la més gran.

 





Sortida matinal: La Mola.

25 06 2010

L’equip de Mirant cel i terra va gaudir el passat 24 de Juny d’una sortida al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt amb una pujada al cim de la Mola. Des d’aquí volem agrair al nostre germà Toni per portar-nos-hi i per fer-nos passar un matí fantàstic.

La forta activitat de la revetlla no va frenar les nostres ganes de caminar i sortir al camp. A dos quarts de set ens aixecàvem i vora tres quart de nou sortíem amb el cotxe fins dalt de tot del Carrer Cavall Bernat, situat a Matadepera, i d’on s’entra en un dels nombrosos camins de pujada a la muntanya. El camí era fàcil de seguir, però la quantitat de pedres llises (ja gastades…) i d’arrels de roures,alzines i pi, feien la pujada més emocionant. Això pel que fa als primers 100 metres. Després el camí ja s’anava aplanant. Arribàvem a la zona on l’any passat vam tenir la sort d’observar un Voltor comú, ocell molt estrany en aquesta zona, que segurament s’havia despistat o havia decidit descobrir món. Els pins s’acabaven i entràvem a un camí estret dins d’un bosc molt dens, cobert majoritàriament per arbres de fulla caduca, com són les alzines i els roures. La vegetació dels marges i del sotabosc augmentava i algun arbust, i alguna Falzia negre sortien d’entre d’altres vegetals. La Falzia negra és un tipus de falguera a branques verdes lluents, on la part de sota hi podem observar unes petits concentracions de color marró, que és la llavor.

Després de no massa temps per aquest fantàstic bosc, arribarem a una zona mitjanament plana on observarem algunes Mallerengues blaves que treien el cap d’entre els pins. Darrere d’on estàvem gravant, hi havia una petita porta formada per algunes heures i arbusts que ens endinsaven a una zona molt bonica. Gairebé no entrava cap raig de llum, el terra sonava amb l’esmicolament de les fulles seques i uns grans roures verdíssims s’aixecaven com gegants. I mentres passàvem per boscos semblants, visitàvem una cova on hi esperàvem trobar ratpenats, però no va ser així. Un lloc perfecte tot hi així. Gran quantitat d’insectes, absència de llum i sostre rugós perfecte per penjar-se cap per avall, com farien aquests petits mamífers voladors.

No vam trigar gaire a fer el cim. Desde dalt teníem una vista espectacular. El Montcau, el Matagalls, Montserrat, Terrassa, Matadepera, Les Pedritxes i un llarg etcètera. La ràpida baixada va venir acompanyada de l’encontre amb uns tiets, els de Can Trias, que desde qui els saludem! I aprofitem per demanar a tothom que es segueixi cuidant el Parc com es fa ara, segur que hi ha coses a millorar, però respectem-lo. A ell i a les bèsties que hi viuen. Fem que els bons moments que passem en ell també el puguin passar els nostres fills, néts, besnéts, i tot el que faci falta. I com no animar-vos a pujar, ni que sigui una passejada per la zona. Hi ha camins molt macos, i llocs màgics. I per màgic el menjar del restaurant de dalt, que no l’he pogut tastar però diuen que és espectacular, tan espectacular com la cara que fas al veure el tiquet, però en fi, esperem que us hagi agradat l’article i el vídeo, i us desitgem bones vacances.

Salut!





Projecte Xoriguer: Vídeo i article.

19 06 2010

Benvolguts lectors, l’equip de Mirant cel i terra, acompanyats del nostre gran amic i gran aficionat a les aus, l’Albert, hem viscut uns mesos fascinants. Estudiant una parella de Xoriguers que cria a Terrassa. Aquest mateix bloc, ja fa gairebé un any, els informava de la presència d’aquests petits rapinyaires a la ciutat. En aquest cas a la l’Hospital Mútua de Terrassa que per culpa d’accions humanes la parella de Xoriguers va haver de desplaçar-se. Tot hi així, gràcies a l’Albert, hem pogut trobar la seva nova casa i per tant, la seva nova zona de caça. Després en parlem.

L’espècie de Xoriguer que tenim a Terrassa és el més comú anomenat: Xoriguer comú (fàcil d’entendre), estès per tot Catalunya amb unes 8.000 parelles després de patir un gran xoc als anys 70, principis del 80. Ara per ara, el nombre de parelles va en augment, cosa que ens beneficia de plagues de petits rosegadors. Si hem permeteu, per poder conèixer millor el Xoriguer, us donaré unes dades perquè pugueu fer-vos una idea. Les ales i la cua són llargues, amb les quals se l’identifica moltes vegades per el moviment de l’aleta, en que es queda suspès a l’aire batent amb força les ales buscant alguna presa.

El mascle té el cap gris, amb uns bigotis negres i un dors color rogenc pigallat. La cua és grisa amb una franja negre a les puntes. La part, podríem dir del ventre, la té més clara, amb també petites pigues negres.
La femella és molt semblant al mascle però amb algunes diferències que si ens hi fixem, seran inconfusibles. Sense gris al cap i amb la cua més marró amb barres que l’atrevessen banda i banda i una mica gris al carpó, perquè ens entenguem, l’esquena.
També podem identificar el Xoriguer comú per el cant. El sentirem molt sovint fen un <ki-ki-ki>  que ens acompanyarà molt sovint mentres faci l’aleta.

La dieta del Xoiguer es basa en, majoritariament, petits rosegadors i insectes. I en casos extrems pot arribar fins i tot, a caçar perdius, coloms i si pasa molta gana alimentar-se de carronya. Com ja us explicava abans, aquest fantàstic rapinyaire viu en una zona de caça on hi té presa fàcil. El colom. Plomes, ales, ossos…tot això i més és el que hem trobat quan li feiem alguna visita. Val a dir que també hem trobat petites egagròpiles, les pilotetes de restes òssies que regurgiten, on podem comprovar quins micromamífers (rosegadors) ha menjat. Per tant, també hem pogut comprovar la gran capacitat d’adaptació del Xoriguer, que vagi on vagi…sempre sabrà què fer.

Esperem que amb aquest article i el vídeo, haguem aconseguit apropar-vos més a aquest petit rapinyaire i als ocells en general. Gràcies a totes per el vostre constant suport i fins la propera!





Xoriguer comú a Terrassa.

30 10 2009

El passat mes de Juny, en una sortida que vem fer amb el Centre Excursionista de Terrassa per veure els ocells de Vallparadís, ens vem informar sobre la presència de Xoriguers a la Mútua de Terrassa. Si si, a la Mútua. Amb l’ajuda d’un telescopi vem trobar una parella de Xoriguers (mascle i femella). Feien molta vida a la part de la façana, sobretot al logo de la part de dalt de tot. Podíem veure com menjaven petites rates i altres rosegadors. Però ara aquest logo ja no hi és, el van retirar aquest estiu i feia molts dies que no els veiem. Patíem per la seva marxa. Però tot ha quedat amb un no res. Fa cosa de 5 dies, amb l’ajuda dels prismàtics vem localitzar-los de nou. Ara resideixen a la part del darrere i nosaltres els podem veure cada dia des de la nostra habitació amb l’ajuda del telescopi. Són els mateixos, el mascle i la femella i estan força actius ja que més d’un cop els hem vist menjant, o sentint els seus xiscles.

El Xoriguer és un ocell que forma part de la família dels falcònids (falcons…) s’alimenta de llagostes i de petits rosegadors. De la mida d’un Colom, amb les ales estretes i punxegudes, i la cua llarga. El mascle i la femella es diferencien perquè el mascle té el cos color terra i el cap i la cua grisos, en canvi la femella és tota de color terra. Els Xoriguers, quan localitzen una presa des de l’aire, es queden parats a l’aire movent les ales, i diem que fa ” l’aleta”. Alguns Xoriguers han arribat a destacar molt, ja que hi ha alguns exemplars que han arribat al 20 anys, tot un privilegi per un ocell… Esperem que us hagi agradat i si sou de Terrassa, quan passeu per la Mútua aixequeu el cap i mireu el cel…us pot aparèixer un Xoriguer!