Jaume Sañé i Pons (1961) ha dedicat la seva vida a l‘estudi i divulgació de la natura. Des de ben jove, s’ha interessat per la fauna i flora del nostre país. Va començar amb una càmera fotogràfica i ha acabat gravant les espècies més emblemàtiques del territori català, amb escenes mai vistes, que han estat molt importants per l’estudi de la nostra fauna. A més de produir documentals de natura, Jaume Sañé ha escrit diversos llibres divulgatius sobre la natura del nostre país. La seva dedicació la portat a més de 72 països i l’ha convertit en un referent de la producció de documentals a tot l’Estat.
1-Has complert el somni de qualsevol naturalista: convertir la teva passió en la teva dedicació professional. Però tu, has estat el primer naturalista català en fer-ho amb l’ajuda d’una càmera de vídeo. Com va començar aquesta història?
Doncs vaig començar fent fotos, com tants de nosaltres, fins que un programa de Televisió Espanyola (la única que hi havia en aquells temps) es va interessar en fer un reportatge sobre la meva feina, plantejat una mica com el fet curiós que un jove tingués aquesta afició, que avui dia és molt estesa però que fa trenta anys no ho era tant. Jo tenia vint anys llavors i no vaig perdre el contacte amb la gent del programa, vaig col·laborar en algun altre reportatge, més tard em vam proposar unes feinetes i fins ara… La veritat és que m’agrada el món de la imatge, però el que m’agrada més és la natura, així que no em va fer res canviar les càmeres de fer fotos per les de cine (els primers reportatges els vam gravar encara en 16mm), si el canvi representava mantenir el contacte amb l’entorn natural.
2-Durant la teva infància tu també vas quedar hipnotitzat amb els documentals d’en Félix Rodríguez de la Fuente. Com recordes aquelles èpoques?
Jo era un nano de poble, feliç, que quedava encantat amb els reportatges d’en Fèlix, vaja, com tú dius, hipnotitzat, me’ls mirava amb una doble sensació d’admiració i d’enveja sana, com dient, i aquesta gent viuen de fer això! Jo de gran vull ser com ells!
3- La vida d’un naturalista de camp i d’un productor de documentals, és un pou d’històries a explicar. Quin ha estat el teu millor moment? Aquella escena, aquella imatge, aquell ocell…
No et sabria diu un moment, la veritat, hi ha coses que per l’època en que les vaig fer em van fer molta il·lusió i després amb el temps he vist que no n’hi havia per tant… però en general m’agrada gravar aquelles coses que normalment no veus, que moltes vegades ni jo mateix he vist mai, perquè gaudeixo amb l’espectacle apart d’aconseguir les imatges, posa-hi per exemple assistir al part d’un escurçó o ficar el nas a dins el cau de qualsevol mamífer.
4-La divulgació i la conscienciació ambiental són conceptes claus per el futur del nostre patrimoni natural. Tu has escrit força llibres relacionats amb la divulgació ambiental. Creus que la societat catalana, en relació a altres territoris, és conscient del grau de riquesa del seu país?
No crec que siguem gaire conscients del que tenim. El que hi ha és el que hi ha, és part de l’ambient on hem nascut i no hi donem un valor especial, com fan els massais amb la sabana o els ianomamis amb la selva. És molt difícil valorar el que sempre has vist al teu costat quan no t’ha costat res.
5-Estem a l’Any Internacional dels Boscos. Trobes a faltar alguna cosa en la gestió dels ecosistemes forestals del nostre país?
Ui, és complicat dir una cosa que tingui sentit parlant en general de tots els boscos… Hi ha boscos ben conservats, hi ha plans de gestió que afavoreixen espècies al·lòctones, d’altres obliguen a fer els aprofitaments en plena època de cria, d’altres no deixen que cap arbre arribi a morir de vell al bosc com seria natural… tenim molts boscos, sí, però a vegades semblen més conjunts d’arbres que no pas boscos de veritat. En general l’interès econòmic està molt per sobre de l’interès en la conservació.
6-Bèsties. Els millors documents cinematogràfics que resumeixen les principals espècies del nostre país. Creus que es dóna importància a les espècies autòctones?
Gràcies per l’elogi, però potser la qüestió és que si “Bèsties” són de veritat els millors documentals és perquè també són gairebé els únics. La cultura naturalista a Catalunya tot just comença, comparat amb països com Anglaterra, per exemple, i els mitjans de comunicació són el reflexes de la societat. El fet que en tants anys de televisió a Catalunya hi hagi tant poca feina feta sobre les nostres espècies autòctones n’és una prova, d’això.
7- Ja per acabar, com és el dia a dia d’un productor de documentals? Viatges amunt i avall? O petites passejades gravant escenes espectaculars al costat de casa?
Això va a temporades, depèn de la feina on estic ficat, és clar. Ara mateix estic viatjant força i a vegades m’he passat mesos sense sortir del país, fent seguiments d’espècies concretes per a després poder-les gravar. En tot cas, m’agrada tenir sempre un ull a l’aguait per si apareix alguna cosa interessant, que procuro gravar encara que no sàpiga el destí final de les imatges.
Mirant cel i terra. 