Incendi al Baix Pallars ( I )

Un incendi forma part del cicle natural d’un ecosistema, però a diferencia d’altres elements que hi intervenen, un foc és inesperat i provoca alteracions i desastres força importants per allà on passa. Alhora, canvia el paisatge imprès en la ment de les persones que hi habiten: on han anat d’excursió, on han sortit a pasturar el bestiar o bé on sovint surten a collir bolets. És un paisatge que a mesura que es trepitja es coneix i a mesura que es coneix s’estima, per això els incendis són tant temuts, ja que a més de modelar el paisatge ens remouen els sentiments.

Tres focs cremaven amb força tres territoris catalans, un d’ells al Baix Pallars, municipi al qual pertany la nostra zona d’estudi, el Pla de corts. La sequera extrema dels últims mesos i el fort vent d’aquell dijous 8 de març fóren els factors principals que beneficiaren la propagació del foc. L’inici de l’incendi encara no està clar, però tot sembla indicar que un pal de la llum tombat pel vent va provocar l’espurna iniciadora d’aquest episodi.

Les primeres flames van néixer al costat d’un poble anomenat El Compte, dic poble per dir alguna cosa ja que d’aquest no en queda res. Fou destruït fa poc més d’un any a causa de les obres de la Variant. El Compte es troba situat sota el Serrat de les Forques al peu de la petita vall que forma el barranc d’Ancs. El foc va pujar per la Costoia (direcció nord), també cap a l’est cremant arbres de ribera de la Noguera Pallaresa i pujant per la muntanya del Santuari de la Mare de Déu d’Arbolò (Parc Natural de l’Alt Pirineu) i finalment al sud, pujant per el Serrat de les Forques en direcció Peramea.

Aquesta va ser la fase inicial de l’incendi i en poc més de mitja hora es va estendre per damunt el poble de Gerri de la Sal i arribà al capdamunt del Serrat, ja a Peramea, on va cremar dos corrals i un magatzem de palla. El poble va quedar força encerclat i la por dels veïns era, en aquell moment, màxima. Quatre dies més tard, l’incendi es va poder controlar.

Per tal de no allargar-nos massa en els efectes de l’incendi, només ens detindrem a explicar la part cremada que més ens afecta, la de Peramea. Com comentàvem abans, el foc va pujar per el Serrat de les Forques i va arribar fins el poble, cremant tota la vessant obaga de la muntanya ocupada bàsicament per pi blanc.

Al sotabosc hi podíem trobar grans varietats de molsa i diferents tipus de plantes típiques de zones obagues com les falgueres, les maduixes silvestres, alguns boixos i pocs roures que treien el cap per sota. Aquests pins van ser plantats fa uns 40 anys per els agents rurals degut a l’abandó de la seva explotació agrícola. Segons la gent del poble, de pins a Peramea no n’hi havia hagut mai. Ara doncs, serà important veure com evoluciona la regeneració de la vida. L’incendi ha fet que aquest espai es pugui recuperar a base de roures i vegetació humida, cosa que afavoriria molt la biodiversitat i l’entorn.

El foc que va pujar per la carretera de Gerri a Peramea  ha cremat també pi blanc, juntament amb alguns matollars i arbustos amb petites zones d’alzina i roure. Aquestes zones arbustives i els boscos de pi blanc han estat els més perjudicats pel foc. Ara el principal perill és l’erosió. S’haurà d’estar alerta a la pluges dels pròxims mesos ja que l’esfondrament del terreny podria provocar problemes de comunicació entre els pobles del Pla de corts i la capital del Pallars Sobirà, Sort. Els arbres fan una gran funció de subjecció del terreny que sovint passa desaparcebuda però que és d’una importància vital.

Mirant cel i terra estudiarà detingudament, amb l’ajuda i consell de professionals en ecologia, l’evolució de les zones cremades intentant que la regeneració de la vida sigui la més beneficiosa per l’espai i per a la biodiversitat, ja que les zones cremades han estat espais dissenyats per l’home sense tenir en compte el seu paisatge original, per tant, la recuperació d’aquest seria un gran benefici que no hauríem de desaprofitar. No ens hagués agradat pas veure passar el que ha passat, però no en tingueu cap dubte que d’aquest mal, en traurem un gran bé i el Pla de corts i el Baix Pallars seguiran sent unes de les zones amb més varietat de flora i fauna de tot el país.

Sortida al Parc natural del delta del Llobregat

Us deixem amb un breu reportatge de la sortida que vam fer el passat cap de setmana al Parc natural del delta del Llobregat.

Esperem que us agradi!

Conferència al Centre excursionista de Terrassa

Benvolguts seguidors/es de Mirant cel i terra,

Portem noves i bones notícies. Ja fa us quants mesos que el nostre radi d’acció comença a entendre’s. Terrassa i els seus entorns ja formen part del nostre pla d’estudi i per aquesta raó, el Centre Excursionista de Terrassa ens ha convidat el pròxim dia 16 de febrer a les 20 hores a explicar-ho davant la ciutadania i el públic en general. La xerrada també servirà per fer una presentació oficial de Mirant cel i terra a la nostra ciutat.
Estarà estructurada en dues parts:
-Mirant cel i terra (Qui som, què fem, els nostres projectes, natura 2.0…)
-Jove i natura, l’encaix perfecte: En aquesta part, intentarem explicar el paper de la gent jove a la natura, explicant quin pot ser el seu radi d’acció i alguns consells per iniciar-se al seu estudi o participació. La resposta de si són l’encaix perfecte, quedarà per el final de la xerrada. Hem trobat molt adient parlar sobre aquest tema i esperem que us agradi força.
Esperem, a més de trobar-vos a tots i poder fer, també, algunes desvirtualitzacions amb la gran quantitat de seguidors que tenim a Twitter (vora 460…). La xerrada és per a tots els públics. Porteu-hi a gent jove, amics i familiars. Hi sou tots convidats.
Us hi esperem amb moltes ganes!

Equip de Mirant cel i terra.

Centre de recuperació de fauna salvatge

Avui us intentarem explicar què és un centre de recuperació de fauna salvatge amb aquest petit reportatge gravat a l’estació biològica el Canal Vell.

Esperem que us agradi!

Nevada 2 de febrer del 2012

Avui, dia 2 de febrer del 2012, molts pobles del nostre país han quedat coberts de neu. Amb l’onada de fred siberià les temperatures han baixat i ho continuaran fent durant els pròxims dies. Les màximes seran negatives en molts punts de Catalunya. Us deixem un reportatge fotogràfic de la nevada. Esperem que us agradi!

Pic de Costabona (2464m)

A principis de gener l’equip Mirant cel i terra vam tenir la sort de disfrutar d’un dia fantàstic pujant el Pic de Costabona (2464m) a la província de Girona.

Us deixem amb un petit vídeo! Esperem que us agradi!

Sortida al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

 

El passat dia 4 de gener, l’equip de Mirant cel i Terra va fer una sortida post-nadalenca per observar les aus hivernants del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. No és la primera vegada que parlem d’aquest parc però la veritat és que visitar-lo, és tot un plaer. En primer lloc per la gran quantitat d’espècies diferents que s’hi poden observar i en segon lloc, per la bona qualitat dels seus camins (guiats en forma d’itinerari), instal·lacions i paisatges. Això el converteix en un parc diferent i alhora fantàstic per la pràctica de l’ornitologia i l’educació ambiental.

 

Com dèiem abans, el parc té uns bons camins i unes bones instal·lacions (aguaits: casetes de fusta per veure i no ser vist) això fa que moltes famílies s’hi acostin i passin un dia meravellós envoltats de natura. Ahir eren moltes les famílies que decidiren visitar el parc i fins i tot s’atrevien a identificar les espècies més comunes, una cosa que alegra la vista a totes aquelles persones que ens dediquem a la divulgació ambiental.

 

Us animem, a visitar-lo. La millor època és a finals de febrer i principis d’abril, on podreu observar com moltes espècies que han marxat fora a passar l’hivern, tornen acompanyades del bon temps. Aquí us deixem amb unes quantes fotografies. Bona diada de Reis!

 

 

Bon Nadal i feliç 2012!

L’equip de Mirant cel i terra, us destija unes bones festes de Nadal i un feliç any 2012 que comença!

Bones Festes!

Jan, Santi i Ignasi Martínez Alonso, Equip de Mirant cel i terra.

Temps de bolets!

Fa dies que la tardor ha arribat. En aquestes dates els boscos s’omplen de boletaires, que busquen bolets per tots els racons del bosc.

Aquest any, els experts diuen que ha sigut una temporada fluixa per aquests fongs tan apreciats. La falta de pluges i les temperatures altes en la època en que ens trobem, ha sigut un dels factors negatius per als bolets.

Tot i així, sempre que anem al bosc em de tenir present, que el bosc és de tots, i   un tresor que cal conservar!

Tot seguit, us deixem unes fotografies de bolets! No tots són bons!

Jaume Sañé: “És molt difícil valorar el que sempre has vist al teu costat quan no t’ha costat res”

Jaume Sañé i Pons (1961) ha dedicat la seva vida a l‘estudi i divulgació de la natura. Des de ben jove, s’ha interessat per la fauna i flora del nostre país. Va començar amb una càmera fotogràfica i ha acabat gravant les espècies més emblemàtiques del territori català, amb escenes mai vistes, que han estat molt importants per l’estudi de la nostra fauna. A més de produir documentals de natura, Jaume Sañé ha escrit diversos llibres divulgatius sobre la natura del nostre país.  La seva dedicació la portat a més de 72 països i l’ha convertit en un referent de la producció de documentals a tot l’Estat.

1-Has complert el somni de qualsevol naturalista: convertir la teva passió en la teva dedicació professional. Però tu, has estat el primer naturalista català en fer-ho amb l’ajuda d’una càmera de vídeo. Com va començar aquesta història? 

Doncs vaig començar fent fotos, com tants de nosaltres, fins que un programa de Televisió Espanyola (la única que hi havia en aquells temps) es va interessar en fer un reportatge sobre la meva feina, plantejat una mica com el fet curiós que un jove tingués aquesta afició, que avui dia és molt estesa però que fa trenta anys no ho era tant. Jo tenia vint anys llavors i no vaig perdre el contacte amb la gent del programa, vaig col·laborar en algun altre reportatge, més tard em vam proposar unes feinetes i fins ara… La veritat és que m’agrada el món de la imatge, però el que m’agrada més és la natura, així que no em va fer res canviar les càmeres de fer fotos per les de cine (els primers reportatges els vam gravar encara en 16mm), si el canvi representava mantenir el contacte amb l’entorn natural.

2-Durant la teva infància tu també vas quedar hipnotitzat amb els documentals d’en Félix Rodríguez de la Fuente. Com recordes aquelles èpoques?

Jo era un nano de poble, feliç, que quedava encantat amb els reportatges d’en Fèlix, vaja, com tú dius, hipnotitzat, me’ls mirava amb una doble sensació d’admiració i d’enveja sana, com dient, i aquesta gent viuen de fer això! Jo de gran vull ser com ells!

3- La vida d’un naturalista de camp i d’un productor de documentals, és un pou d’històries a explicar. Quin ha estat el teu millor moment? Aquella escena, aquella imatge, aquell ocell…

No et sabria diu un moment, la veritat, hi ha coses que per l’època en que les vaig fer em van fer molta il·lusió i després amb el temps he vist que no n’hi havia per tant… però en general m’agrada gravar aquelles coses que normalment no veus, que moltes vegades ni jo mateix he vist mai, perquè gaudeixo amb l’espectacle apart d’aconseguir les imatges, posa-hi per exemple assistir al part d’un escurçó o ficar el nas a dins el cau de qualsevol mamífer.

4-La divulgació i la conscienciació ambiental són conceptes claus per el futur del nostre patrimoni natural. Tu has escrit força llibres relacionats amb la divulgació ambiental. Creus que la societat catalana, en relació a altres territoris, és conscient del grau de riquesa del seu país?

No crec que siguem gaire conscients del que tenim. El que hi ha és el que hi ha, és part de l’ambient on hem nascut i no hi donem un valor especial, com fan els massais amb la sabana o els ianomamis amb la selva. És molt difícil valorar el que sempre has vist al teu costat quan no t’ha costat res.

5-Estem a l’Any Internacional dels Boscos. Trobes a faltar alguna cosa en la gestió dels ecosistemes forestals del nostre país? 

Ui, és complicat dir una cosa que tingui sentit parlant en general de tots els boscos… Hi ha boscos ben conservats, hi ha plans de gestió que afavoreixen espècies al·lòctones, d’altres obliguen a fer els aprofitaments en plena època de cria, d’altres no deixen que cap arbre arribi a morir de vell al bosc com seria natural… tenim molts boscos, sí, però a vegades semblen més conjunts d’arbres que no pas boscos de veritat. En general l’interès econòmic està molt per sobre de l’interès en la conservació.

6-Bèsties. Els millors documents cinematogràfics que resumeixen les principals espècies del nostre país. Creus que es dóna importància a les espècies autòctones? 

Gràcies per l’elogi, però potser la qüestió és que si “Bèsties” són de veritat els millors documentals és perquè també són gairebé els únics. La cultura naturalista a Catalunya tot just comença, comparat amb països com Anglaterra, per exemple, i els mitjans de comunicació són el reflexes de la societat. El fet que en tants anys de televisió a Catalunya hi hagi tant poca feina feta sobre les nostres espècies autòctones n’és una prova, d’això.

7- Ja per acabar, com és el dia a dia d’un productor de documentals? Viatges amunt i avall? O petites passejades gravant escenes espectaculars al costat de casa?

Això va a temporades, depèn de la feina on estic ficat, és clar. Ara mateix estic viatjant força i a vegades m’he passat mesos sense sortir del país, fent seguiments d’espècies concretes per a després poder-les gravar. En tot cas, m’agrada tenir sempre un ull a l’aguait per si apareix alguna cosa interessant, que procuro gravar encara que no sàpiga el destí final de les imatges.