El Llop a Catalunya: Entrevista a la Fundació Fauna.

El Llop (Canis lupus) ha tornat a Catalunya, concretament, al Parc Natural del Cadí-Moixeró i s’espera que en els propers anys s’expandeixi arreu de Catalunya. Són Llops italians, que han arribat de la serralada dels Apenins de forma natural, i és que el cànid salvatge es va extingir del territori català ja fa 80 anys per culpa de l’home. Ara, vol tornar a casa.

Hem volgut informar-nos sobre les tasques que està realitzant la Fundació Fauna per la seva protecció amb la següent entrevista. Més endavant, anirem parlant sobre les seves característiques biològiques i us mantindrem informats de qualsevol novetat.

Parlem del vostre projecte. Quan vareu començar amb la tasca de protegir el Llop?

Ja des de la formació de la Fundació Fauna, un dels objectius que ens vam marcar va ser protegir al llop, i concretament a Catalunya; però no va ser fins a mitjans del 2006 quan es va iniciar el Projecte Llop. El principal objectiu d’aquest projecte és aconseguir la condició d’espècie protegida pel llop,com tenen moltes altres animals presents, en el nostre territori.

-Quina és la situació actual de les signatures?

En aquests moments la principal tasca del Projecte Llop és aconseguir el màxim nombre de signatures possibles, actualment ja disposa d’unes 7200 signatures. El grup al Facebook “Salvem El Llop a Catalunya ,vol Tornar a Casa” ( grup amb més de 6300 persones ), ha ajudat molt a difondre el projecte i per tant a augmentar el nombre de signatures en poc temps.

Es poden recollir signatures de la següent manera:

1. Recollida de signatures clàssica (es pot baixar el formulari a través del nostre web)

http://www.fundaciofauna.org/campanyallp.htm (fulla firmes)

2.     Recollida de signatures via internet.

http://www.fundaciofauna.org/campanyallop.htm

http://www.fundaciofauna.org/firmesprojectellop.php

 -Un cop tingueu les necessàries, què?

Amb aquestes signatures volem fer saber a l’administració competent ( qui té la potestat de modificar la condició de protecció del llop ) que són molts els que recolzen el projecte i per tant que volen també la protecció de llop.

-Teniu pensat, dur a terme activitats de sensibilització ambiental?

Actualment ja ho fem, però fora de Catalunya. Hi ha la possibilitat de conèixer més al llop a través d’unes estades que organitzem a petits grups. Aquestes estades es fan a Zamora ( Sierra de la Culebra ), un indret on es pot conèixer molt d’aprop a aquesta espècie, ja que és la zona de tot Europa on hi a la concentració de llops més gran.

Però, la idea per a Catalunya és una altra. Aquí el que ens agradaria seria poder arribar a les escoles i donar la imatge real del llop, als nois i noies. Encara, el llop, és un animal que té molta mala fama. El fet de no haver iniciat aquesta part del projecte, és per la dificultat que hi ha per aconseguir finançament, ja que tenim ganes de poder arribar a les escoles i de forma gratuïta.

-Quines altres mesures faunístiques s’haurien d’aplicar per beneficiar el llop i els pagesos? (repoblacions, estabilitzar les poblacions existents…)

A part de protegir al llop legislativament, a nivell faunístic poca cosa més s’hauria de fer. El llop és un gran predador que és capaç de buscar-se els recursos sense massa problema. En les zones on pot arribar a establir-se el llop, per les seves necessitats com a espècie, hi ha les preses suficients com per garantir l’estabilitat d’una població important.

El problema vindria més per com aquest afecta els interessos econòmics dels ramaders, però per això hi ha maneres més o menys simples per garantir la coexistència de les dues espècies, la humana i el llop.

-La bona relació entre pagès i administració, serà fonamental. Quines mesures s’haurien de prendre per poder minimitzar els atacs del llop?

Moltes vegades la discussió només és de qui paga els danys davant d’un possible atac de llop als ramats. I es creu, que la solució, sovint , només passa per aquí. Els ramaders catalans s’han acostumat a la no presencia del llop, durant molts anys, uns 80. I això ha fet que les mesures de protecció que hi havia hagut tradicionalment per prevenir els atacs, es deixessin d’utilitzar.

Diferents estudis que s’han fet a altres zones de la península ibèrica, han demostrat que els atacs que fan els llops, es centren en pocs propietaris. I la causa principal és que aquests propietaris no han pres cap mesura de protecció, per prevenir aquests atacs.

Hi ha diferents mètodes, que faciliten la coexistència entre els humans i els llops. En zones com Zamora, on han conviscut sempre amb el llop, mai han deixat d’utilitzar aquests mètodes i malgrat ser la zona on hi ha la població més gran de llops de tot Europa, hi ha una activitat ramadera molt important i que conviu amb pocs problemes amb el llop.

Algunes de les mesures que es prenen són:

–          No deixar els ramats sols a les muntanyes.

–          Utilització de gossos de guarda ( mastins ).

–          Durant la nit, deixar els ramats tancats en zones protegides (antigues “corralas”) o bé en intal·lacions modernes preparades per prevenir l’entrada dels llops.

–          Utilització de canyets artificials, on s’hi deixen animals morts, que ajuden a l’alimentació del llop.

-Per acabar, quatre arguments conforme creguis que el Llop a de tornar a Catalunya?

De fet ja hi és i això fa que haguem d’ajudar-lo a que s’hi pugui establir sense dificultats i sense interferir en els interessos humans, que normalment són només els econòmics.

1.    Es una espècie pròpia del nostre territori, i el fet que no hi fos durant molt temps és perquè es va exterminar.

2.    Pot ser l’esglaó que falta a la xarxa tròfica, com a superpredador que és i tant necessari per aconseguir l’equilibri en els ecosistemes.

3.    Millorar la biodiversitat.

4.    Podria ser un predador natural del porc senglar i no s’hauria de recórrer als caçadors, que ja s’ha vist que el seu sistema a part de ser brutal, no és gens efectiu.

 

“¿Por qué aúllan los lobos?, se pregunta la gente; les podríamos contestar que, en primer lugar, para comunicarse unos con otros; en segundo lugar, para marcar su territorio; en tercer lugar, quizá, para expresar la profundísima tristeza que habita en el corazón de una especie que dominó medio mundo y que ahora está al borde de la extinción.” 

Félix Rodríguez de la Fuente.