#DMZonesHumides: L’estany de Montcortès i la seva gestió.

Avui celebrem el Dia Mundial de les Zones Humides. Un dia per visitar, per aprendre o simplement per reflexionar sobre elles. Avui volem reflexionar sobre l’estany de Montcortès.

L’estany de Montcortès és la zona humida més important del Baix Pallars, un municipi de poc més de 300 habitants situat a la comarca del Pallars Sobirà. L’estany és d’origen càrstic, és a dir, que s’ha anat formant al llarg dels segles a causa de l’erosió que ha exercit l’aigua sobre el terreny.  És l’únic del Pirineu que té aquesta tipologia, juntament amb l’estany de Basturs, al Pallars Jussà.

L’estany ha estat objecte d’estudi per part de molts àmbits diferents, bàsicament relacionats amb les ciències naturals.  Alguns informes en destaquen la seva singularitat i la seva riquesa biològica, sobretot als espais on es forma, o es formava, l’aiguamoll. És per això que l’estany està inclòs dins la Xarxa Natura 2000 i al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural).

L’estany és un ecosistema fràgil. Segons l’informe, la sobrecàrrega ramadera, les males pràctiques d’alguns visitants i la massificació (bàsicament durant l’estiu) i l’extracció d’aigua fan que el manteniment d’aquest espai natural pugui perillar o es pugui debilitar d’una manera considerable.  Reflexionem-hi.

Els camps que envolten l’estany han estat des de sempre pasturats. No volem que es prohibeixi la pastura ja que es tracta d’una activitat centenària (tal i com asseguren els estudis geològics realitzats) i no creiem que, d’una manera regulada, sigui del tot perjudicial ja que al cap i a la fi, formen part de l’ecosistema. En qualsevol cas, serien els experts els qui haurien de determinar quina és la capacitat ramadera màxima que pot suportar l’espai  i com s’aplica, ja que estem parlant d’un espai protegit. També creiem que seria necessari que els prats humits que es treballen i que envolten el perímetre de l’estany es deixin de treballar i es pugui permetre el seu desenvolupament natural, ja que això provocaria un augment de la biodiversitat considerable.

Una altra pràctica que ens preocupa molt és l’extracció d’aigua de l’estany. Fa uns anys es va instal·lar una màquina que n’extreu diàriament una quantitat important. Això fa que el nivell de l’aigua baixi i que, a més a més, en anys de sequera aquest nivell sigui encara més baix. Probablement costa apreciar aquest descens del nivell de l’aigua des de qualsevol moll de l’estany, però l’aiguamoll que es forma als prats humits de la zona oest ho certifica d’una manera clara. Els últims anys, aquests aiguamolls s’han assecat i el prat comença a ocupar el terreny que abans estava cobert per gairebé un pam d’aigua. Perilla un espai fantàstic per a molts macroinvertebrats i amfibis. També per a ocells.

Però sembla que el problema podria ser més gros. Ara es vol construir una bassa per incendis a pocs quilòmetres de l’estany, a Peramea. Peramea va ser una de les zones més afectades per l’incendi del passat 8 de març de l’any 2012. És per això, que ara es vol instal·lar una gran bassa al bell mig del Pla de Corts. L’aigua d’aquesta gran bassa s’extraurà de l’estany de Montcortès mitjançant un tub que connectarà l’estany amb la bassa. Aquest tub sembla que ja s’ha instal·lat. Si més no, s’ha foradat la totalitat del camí vell (antic camí transhumant, per cert) que va de Montcortès a Peramea, passant per les Masies d’Enjaume. Els veïns es queixen de la poca informació que els hi ha arribat sobre aquest tema i molts d’ells s’hi han mostrat en contra a causa de l’impacte que ja ha generat en l’entorn i el que podria generar encara.

Des del nostre punt de vista creiem que és absurd posar una bassa per incendis a una zona tant propera a un estany. En cas d’incendi forestal, els helicòpters de la zona oest del Baix Pallars es poden proveir de  l’aigua de l’estany de Montcortès (tal i com van fer durant l’últim) que, amb helicòpter està a menys d’un minut. A més a més, alguns pagesos disposen de basses de reg ja construïdes que podrien fer un gran servei als dispositius aeris. A l’entorn del Pla de Corts s’hi troben fins a 4 grans basses en condicions. Una solució seria procurar tenir-les ben plenes durant les èpoques de més risc.

On realment cal una bassa és a la zona est. Allà si que queden desprotegits de recursos hídrics. És necessari aplicar el sentit comú i consensuar les decisions amb el territori, més encara en l’època actual de crisi i tenint en compte també, l’elevat deute de l’Ajuntament del Baix Pallars. No creem infraestructures innecessàries. Si s’han de fer, fem-les on és realment necessari.

Esperem ser escoltats. La natura no parla, però dóna senyals. El Baix Pallars estaria probablement dins el “Top-10” dels municipis catalans més rics en biodiversitat. Això és un atractiu, és un patrimoni que hem de conservar, que hem donar a conèixer, que hem de convertir en atractiu turístic… El Pallars Sobirà no només té dos parcs. Hi ha més. Una mica més al sud. A Peramea, a Montcortès, a Peracalç, a Pujol, a Gerri, a Cortscastell, a Buseu, a Baén, a Balestui, a Ancs, a Sarroca, a Sant Sebastía… Boumort, el Pla de Corts, Collegats, la Serra de Peracalç, l’estany, la Noguera… Natura i cultura s’acoblen. Tots ells formen el Baix Pallars. I tanta i tanta gent que mereix ser informada de les actuacions que s’estan duent a terme en el seu territori.

Nosaltres treballarem per al manteniment i millora de la biodiversitat d’aquest territori. Treballarem perquè la tradició i la cultura no caiguin en l’oblit i perquè tota la gent que durant tants anys ha conservat el paisatge i la natura d’una manera intrínseca sigui sempre recordada en senyal d’agraïment. Com hem dit al principi, avui reflexionem-hi.

Catalunya, un país de voltors.

Catalunya és un país de boscos i serralades.  És un país de grans mamífers, d’amfibis i de rèptils, però des de fa pocs anys, Catalunya també és un país de voltors. L’any 2007 es van alliberar els primers exemplars de voltor negre a la muntanya d’Alinyà, la qual cosa significà la presència en territori català de les quatre espècies d’aus carronyaires (necròfagues) presents a Europa. Un fet únic en tot el continent.

El voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus) formen aquest quartet meravellós i delicat que s’ha de conservar. El Prepirineu i el Pirineu són casa seva, tot i que algunes d’aquestes espècies es poden observar en altres llocs de la Catalunya interior i als Ports de Tortosa (és el cas del voltor comú i l’aufrany, especialment).

S’alimenten de carronya, d’animals morts. Fan una funció higiènica molt important, de descomposició de la matèria a les nostres muntanyes. Crien a les cingleres tranquiles i podrem reconèixer els seus nius per les nombroses taques blanques que s’observen a llarga distància. Són els seus excrements.

La natura és espectacular. Tot està pensat i tot té un procés i una funció diferent. En el cas dels voltors passa el mateix. L’aufrany acostuma a menjar les parts més toves de l’animal, òrgans principalment. El voltor negre es menja les parts més dures i amb el seu bec fort i afilat no hi ha pell que el resisteixi. El voltor comú pot menjar-se qualsevol part de l’animal, excepte els ossos. És un gran devorador. Finalment, quan els voltors han fet la feina, apareix el trencalòs amb un vol pausat i tranquil, elegant i cerimoniós. Ell no ha de patir, ningú li prendrà els ossos.

Avui, 1 de setembre, és el seu dia i des d’aquí voldríem fer aquest petit homenatge a aquests grans rapinyaires. Tots quatre es poden veure al Pla de Corts i a tot el municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà). Han estat moltes les hores resseguint els seus vols, controlant els seus nius i contemplant la seva silueta. Són tantes les experiències a explicar, qua no acabaríem mai. Que per molts anys puguem seguir veient aquestes quatre espècies alades, que les puguin veure els nostres fills i els nostres néts i que la societat actual els pugui reconèixer com a éssers bells i beneficiosos que són.

Us desitgem un vol etern companys!

——————————————————————————————-

Foto Voltor negre i voltor comú: Santi Martínez, fotògraf de Mirant cel i terra.

Foto Aufrany: http://www.ventanaabiertamyblog.wordpress.com

Foto Trencalòs: PhotoLogistics –  www.photo-logistics.com

Incendi al Baix Pallars: Vídeo ( II )

Aquí teniu la segona part de l’Especial Incendi d’aquesta setmana, on amb aquestes dues entrades hem volgut explicar-vos els seus efectes i conseqüències. Aquest vídeo ens pot ajudar a tenir una idea de la zona afectada per el foc, així com llençar un missatge final de l’episodi que tots entendreu, i és que la vida segueix el seu ritme al Pla de corts, tot just comencem la primavera!

Incendi al Baix Pallars ( I )

Un incendi forma part del cicle natural d’un ecosistema, però a diferencia d’altres elements que hi intervenen, un foc és inesperat i provoca alteracions i desastres força importants per allà on passa. Alhora, canvia el paisatge imprès en la ment de les persones que hi habiten: on han anat d’excursió, on han sortit a pasturar el bestiar o bé on sovint surten a collir bolets. És un paisatge que a mesura que es trepitja es coneix i a mesura que es coneix s’estima, per això els incendis són tant temuts, ja que a més de modelar el paisatge ens remouen els sentiments.

Tres focs cremaven amb força tres territoris catalans, un d’ells al Baix Pallars, municipi al qual pertany la nostra zona d’estudi, el Pla de corts. La sequera extrema dels últims mesos i el fort vent d’aquell dijous 8 de març fóren els factors principals que beneficiaren la propagació del foc. L’inici de l’incendi encara no està clar, però tot sembla indicar que un pal de la llum tombat pel vent va provocar l’espurna iniciadora d’aquest episodi.

Les primeres flames van néixer al costat d’un poble anomenat El Compte, dic poble per dir alguna cosa ja que d’aquest no en queda res. Fou destruït fa poc més d’un any a causa de les obres de la Variant. El Compte es troba situat sota el Serrat de les Forques al peu de la petita vall que forma el barranc d’Ancs. El foc va pujar per la Costoia (direcció nord), també cap a l’est cremant arbres de ribera de la Noguera Pallaresa i pujant per la muntanya del Santuari de la Mare de Déu d’Arbolò (Parc Natural de l’Alt Pirineu) i finalment al sud, pujant per el Serrat de les Forques en direcció Peramea.

Aquesta va ser la fase inicial de l’incendi i en poc més de mitja hora es va estendre per damunt el poble de Gerri de la Sal i arribà al capdamunt del Serrat, ja a Peramea, on va cremar dos corrals i un magatzem de palla. El poble va quedar força encerclat i la por dels veïns era, en aquell moment, màxima. Quatre dies més tard, l’incendi es va poder controlar.

Per tal de no allargar-nos massa en els efectes de l’incendi, només ens detindrem a explicar la part cremada que més ens afecta, la de Peramea. Com comentàvem abans, el foc va pujar per el Serrat de les Forques i va arribar fins el poble, cremant tota la vessant obaga de la muntanya ocupada bàsicament per pi blanc.

Al sotabosc hi podíem trobar grans varietats de molsa i diferents tipus de plantes típiques de zones obagues com les falgueres, les maduixes silvestres, alguns boixos i pocs roures que treien el cap per sota. Aquests pins van ser plantats fa uns 40 anys per els agents rurals degut a l’abandó de la seva explotació agrícola. Segons la gent del poble, de pins a Peramea no n’hi havia hagut mai. Ara doncs, serà important veure com evoluciona la regeneració de la vida. L’incendi ha fet que aquest espai es pugui recuperar a base de roures i vegetació humida, cosa que afavoriria molt la biodiversitat i l’entorn.

El foc que va pujar per la carretera de Gerri a Peramea  ha cremat també pi blanc, juntament amb alguns matollars i arbustos amb petites zones d’alzina i roure. Aquestes zones arbustives i els boscos de pi blanc han estat els més perjudicats pel foc. Ara el principal perill és l’erosió. S’haurà d’estar alerta a la pluges dels pròxims mesos ja que l’esfondrament del terreny podria provocar problemes de comunicació entre els pobles del Pla de corts i la capital del Pallars Sobirà, Sort. Els arbres fan una gran funció de subjecció del terreny que sovint passa desaparcebuda però que és d’una importància vital.

Mirant cel i terra estudiarà detingudament, amb l’ajuda i consell de professionals en ecologia, l’evolució de les zones cremades intentant que la regeneració de la vida sigui la més beneficiosa per l’espai i per a la biodiversitat, ja que les zones cremades han estat espais dissenyats per l’home sense tenir en compte el seu paisatge original, per tant, la recuperació d’aquest seria un gran benefici que no hauríem de desaprofitar. No ens hagués agradat pas veure passar el que ha passat, però no en tingueu cap dubte que d’aquest mal, en traurem un gran bé i el Pla de corts i el Baix Pallars seguiran sent unes de les zones amb més varietat de flora i fauna de tot el país.

Itinerari històric del Pla de corts

Un dels principals reclams turístics del Pallars sobirà és l’itinerari històric del Pla de corts. És un itinerari senzill. Apta per fer en família amb una durada d’unes 3 hores. La ruta transcorre per tots els pobles de l’espai (Peramea, Cortscastell, Montcortès, Bretui i les Masies d’Enjaume). La varietat d’espècies presents i els diferents tipus d’ecosistemes fan del camí un espai emblemàtic de visita obligada a qualsevol visitant a terres Pallareses.

Ja varem parlar un dia del Pla de corts, però en aquell cas era una historieta viscuda a la zona on el protagonista ens narrava com es submergia en l’entorn. Mirant cel i terra no només està compromesa amb l’estudi i protecció de la fauna del Pla de corts sinó també amb el seu patrimoni cultural i artístic, del qual aquí us en fem un petit tast. Ara narrarem pas per pas les zones per on transcorre l’itinerari i les seves espècies més emblemàtiques.

 

 Inici de l’itinerari. Peramea (916 m.)

Sortint de la Plaça de l’Om i seguint la única carretera del poble arribem a una pista, situada a l’esquerra del traçat. Allà hi ha un planell que ens informa de les dades generals de la caminada. Si seguim la pista, arribarem a la font de Sant Cristòfol.

 

10 min. Font de Sant Cristòfol

Hi trobem tres piques, de les quals, la de més a l’esquerra és un sarcòfag. Tenim vistes precioses dels conreus, on podem veure a la perfecció la modelació del territori que ha sofert l’espai a causa de l’activitat agrícola i ramadera. Davant nostre, la preciosa Serra de Peracalç, popularment dita la Geganta Adormida.

 30 min. – 0,7 km. Cruïlla del dolmen de la Mosquera (896 m.)

El dolmen es tracta d’un monument megalític de caràcter funerari de l’edat de Bronze. Es pot visitar i tornar de nou a la cruïlla direcció Pujol. La pista acaba un cop arribem a la Creu de Terme. El paisatge canvia i es transforma en un alzinar preciós on el trànsit d’ocell amunt i avall es fa present.

 

45 min. – 1,8 km. Creu de Terme (914 m.)

La creu que divideix Peramea i Pujol és de l’any 1622. I té la imatge de Crist davant i la Mare de Déu darrere. Algunes fonts diuen que es tractava d’una creu romànica que posteriorment va ésser modificada. La Creu ens transporta a un camí de ferradura que, sota l’ombra d’un alzinar, ens trasllada a la carretera asfaltada de Pujol, amb l’opció de fer una visita a aquest bonic poble.

 

1 h – 2,6 km. Cruïlla de Pujol

Un cop hem arribat a la carretera asfaltada veiem un rètol que ens indica la continuació del camí direcció Cortscastell. Entrem altre cop a una pista on també s’hi practica la BTT. Les alzines cobreixen el camí altra vegada. Els veïns de Pujol les utilitzen per escalfar-se durant l’hivern, amb podes controlades i molt beneficioses per l’espai. No seria estrany observar un Cabirol o un Cèrvol, ja que són molt presents a la zona. La densitat d’ocells rapinyaires augmenta a causa de la proximitat amb la Geganta. Podem veure la Àguila Marcenca, el Milà reial, el Voltor comú…

 

1 h 20 min – 4 km Cortscastell (818 m.)

Arribem al petit poble de Cortscastell, situat sota una gran roca. Aquí hi dominen els espais oberts amb camps de conreu amb bosquines, arbres aïllats i solanes amb vegetació arbustiva. Hi podem observar gairebé tots els còrvids de la comarca ( el Gaig, la Gralla de bec vermell, la Garsa, la Cornella i el Corb), juntament amb el Tudó. La presència de lledoners i oliveres centenàries permet certa abundància en espècies com el Tord ala-roig i la Griva cerdana, en època hivernant, això si.

Cal sortir del poble per agafar un camí estret que poc a poc va guanyant alçada direcció Montcortès. És una de les parts més espectaculars del camí, caminant a través de fantàstiques rouredes, on hi podem observar diversos ocell insectívors (Mallerengues, Picasoques Blau, el Pit-roig, el Pinsà, el Tord comú, la Merla, diversos Mosquiters i Tallarols, l’Oriol, el Tudó, el Raspinell i el Rossinyol).

També podem detectar la presència de rapinyaires d’espais oberts que nidifiquen en arbres ( L’Àliga marcenca, l’Aligot, l’ Àguila calçada i el Milà reial). També podem observar diversos rastres de mamífers com els del Porc senglar i el Cabirol.

 L’ Església de Santa Anna

És un edifici d’una sola nau de planta rectangular, molt senzilla, que fou construïda al segle XII però que ha sofert nombroses modificacions. Actualment es pot visitar però sense fer gaire soroll, primer per respecte al temple i segon per la parella d’Oreneta vulgar que hi cria cada any. El grup cultural Lo Vent de Port, va aconseguir que s’hi fes una petita restauració, la qual ha ajudat a que no es perdi aquest patrimoni natural del Pla de Corts.

2h – 6,2 km. Montcortès (1.050 m.)

 El camí per arribar a Montcortès és una de les coses més boniques que tenim. Una fantàstica roureda dóna verdor i ombra durant la passejada, i un petit rierol que ens trobarem dues vegades, dóna la frescor i l’aigua necessària per els animals de la zona. També podrem observar arbres centenaris que han donat tanta vida als pagesos i al paisatge. Transitarem per un camí on un mur de roques el ressegueix constantment. A la nostra esquerra i dreta hi trobarem alguns bancals no treballats, fruit de l’abandó de l’activitat agrícola i ramadera. A l’horitzó veiem el poble de Montcortès. Ara amb meravelloses vistes de la Serra de Peracalç algun rapinyaire pot alegrar-nos la jornada si estem atents al cel. Precisament per aquesta zona s’hi ha observat Marcenca, Milà reial, Calçada i fins i tot, la gran Àliga Daurada.

A Montcortès podem descansar i veure aigua a la font del poble. Un cop ens haguem refrescat, ens tornem a posar en marxa per anar fins a l’estany.  Haurem de caminar uns 200 metres per asfalt en direcció oest fins a una esplanada, al costat de la carretera on es divisa ja l’estany.

L’Estany de Montcortès

 Aquesta petita zona paradisíaca està inclosa dins el Pla d’espais d’interès natural de Catalunya pels valors naturals que conserva. És d’origen càrstic i una de les poques mostres de zona lacustre natural que existeix al Prepirineu.  Té una fondària d’uns 30 metres d’alçada i la seva font d’alimentació és una corrent d’aigua subterrània. L’envolta un bell canyissar on hi crien alguns ocells aquàtics com l’Ànec coll-verd o el Cabusset.

L’estany també destaca per la seva capacitat d’atracció a diverses aus en migració. Durant el viatge de la tardor i inicis de primavera, moltes baixen al llac per descansar i recuperar forces. D’aquestes espècies migrants en podem destacar: el Morell cap-roig, el Morell de plomall, l’Ànec cullerot, el Xarxet comú, el Xarrasclet, la Cigonya, nombrosos limícoles (Becadells i Territs entre d’altres) i també s’ha observat el rar i exòtic Ànec mandarí en una de les poques citacions a Catalunya d’aquesta anàtida. Per el Pla de corts, l’estany de Montcortès és un robí dins un cofre de monedes d’or.

2 h 30 min – 7,6 km. Bretui (1072 m.)

 Ara tornarem fins el poble de Montcortès i seguirem carretera avall. Podem gaudir de vistes precioses de la Geganta i destacar altra vegada la importància que té el sector primari a la zona. Arribem fins una senyal que ens indica la continuació del camí cap a la Masia d’Enjaume i Peramea. Caminarem per un camí de ferradura, on anys enrere hi transitaven els traginers de la Vall Fosca per anar a buscar sal a Gerri. El camí queda tallat per la carretera asfaltada, però seguint uns 100 metres es torna a trobar a l’esquerra. Es descendeix fins la Masia, una bonica casa de pagès que senyoreja sobre la plana. Passem per la font i l’abeurador de la Masia, un gran refugi d’amfibis, i seguint pel mateix camí hi trobem una bifurcació que ens indica si volem continuar fins a Peramea o anar al poble de Balestui. Seguim la ruta establerta i anem fins a Peramea. L’estret camí de ferradura que transita per la vora dels prats ens fa passar desapercebuts i fruit d’aquesta sort podem observar l’Oriol, l’Abellerol, l’Aligot, l’Aufrany, i per què no, sorprendre alguna Guineu.

3 h 30 min – 10,3 km. Peramea (880 m)

 Ara ja som a la nostra fita. Ja hem acabat l’itinerari. Ara podem fer una volta per  Peramea i gaudir de la seva gent, dinar al bar el Casalet, on estarem com a casa, i després descansar sota l’ombra de la gran Oma de la Plaça.

Heu pogut comprovar que en aquest article no es dóna especial èmfasi a la fauna que podem trobar durant l’itinerari. Penseu que si ho féssim, podríem escriure i no parar mai. Hem volgut fer-vos un petit tast on cadascú amb l’ajut de la seva imaginació podrà fer-se una idea de la caminada. Un dels missatges que us hem volgut transmetre durant la lectura és que el món no només el constitueixen les grans selves amazòniques ni els grans parcs canadencs, sinó també moltes i moltes zones naturals petites que no s’els dóna la importància que es mereixen i que darrere d’elles s’hi amaga un tresor enorme, el qual hi han viscut generacions i generacions i s’hi ha desenvolupat una cultura i una història que ningú podrà negar mai.

L’estudi dels micromamífers

Uns dels animals més comuns dels nostres boscos i prats, són els micromamífers, és a dir, els ratolins, les musaranyes, els talps i els talpons. A Catalunya hi trobem 30 espècies: 12 d’insectívors i 18 de rosegadors.

El pròxim objectiu de Mirant cel i terra és l’estudi d’aquests petits animals al Pla de corts, ja que són la base de la cadena alimentària i uns grans depredadors d’insectes i altres invertebrats. Les llegendes urbanes que s’han generat al voltant d’aquests animalons, la destrucció d’hàbitat i la proliferació de raticides, han provocat una forta davallada en algunes espècies, provocada també per la falta de coneixement de les persones sobre el benefici que ens aporta.

La mida, la vida nocturna i la seva discreció fan dels petits mamífers uns animals difícils d’estudiar. Els avenços tecnològics han beneficiat molt el seu estudi, donant com a fruit dos paranys per capturar-los i estudiar-los de ben aprop. S’identifica el sexe i l’espècie, es pesa, es marca i s’indica l’estat en que es troba ( zel, llatant…), finalment s’allibera a la mateixa zona on ha estat capturat.

D’aquesta manera contribuïm en l’estudi i protecció d’aquests animals, tant beneficiosos pel medi. Explicant a la societat la seva importància en el cicle natural, ja que a vegades, els més petits són els més grans.

Estudi dels mamífers del Pla de corts: Resultats càmeres

Com ja havíem comentat anteriorment, l’estudi dels mamífers és complicat. Cada vegada són més nocturns i desenvolupen millor els seus sentits com l’olfacte i l’oïda, això fa més difícil el seu seguiment. L’equip de Mirant cel i terra disposa de 2 càmeres de foto-trampeig per el seu estudi. Durant l’últim mes i mig, una d’elles ha estat recollint dades d’una zona del Pla de corts amb excel·lents resultats: cérvols, teixons, porc senglar, guineus, cabirols i llebres. Els unglats salvatges (cérvol i senglar) són molt abundants, la qual cosa significa que no aniria gens malament algun super-predador per aquestes muntanyes prepirinenques. Una vegada s’han recollit totes les dades, el treball de camp ha acabat. Ara toca anar mirant imatge per imatge, narrant el que transcorre en segons a les pàgines de la nostra llibreta de camp.                                                                                            

Menjadora d’ocells

L’estudi dels Mamífers

Avui toca parlar sobre els resultats de l’estudi que vam realitzar el passat mes de desembre, en mig del Nadal. No volem fer-ho d’una manera mecànica i curta, sinó que volem explicar-vos-els amb tot detall i fer d’aquesta estona de lectura un moment distret, interessant i gratificant alhora.

Tan sols començar l’estudi, vam anar a comprar una llibreta gruixuda i lleugera per poder escriure-hi el nostre treball. En tan sols tres dies de feina amb les càmeres, ja hem omplert 8 pàgines. Una bona manera de tenir la feina ben ordenada seria anotant primer de tot, el treball que s’ha realitzat. Una sortida d’ocells, un estudi de ratpenats, una visita a les caixes niu… En el nostre cas: Resultats de les càmeres.  En primer lloc on s’ha dut a terme l’estudi. Seguidament quelcom molt important, l’hora d’inici. En el nostre cas, posarem l’hora en que s’ha encès la càmera. Nosaltres, el primer dia, la vam posar en marxa a les 16:10 del dia 27-12-2010. També seria bo apuntar el menjar que s’ha col.locat per atraure els mamífers. En aquest cas, vam col.locar-hi sardines de llauna, greix de porc i una cuixa de gallina.

Ja tenim la llibreta organitzada. Ara doncs, el més important és anar mirant les fotos i narrar-les amb tot detall. Apuntant l’espècie, nom comú o científic, l’hora d’arribada, l’acció que transcorre durant aquell seguit d’imatges fetes en pocs segons i l’hora de sortida. Una de les espècies que hem fotografiat més vegades ha estat la Fagina. Totes de nit. La Fagina, té una mida aproximada a la del gat casolà. El seu cos està cobert per un pèl de color avellana. I el pit, amb una gran taca blanca que cada exemplar té d’una manera diferent, cosa que ens pot permetre diferenciar-les. Viu als boscos, a zones on hi ha moltes pedres i cingleres, allà utilitza la seva facilitat per grimpar, tot atrapant els petits ratolins. No és estrany veure’ls córrer damunt les taulades de pagès buscant algun niu de pardals. Els seus hàbits carnívors, no la priven de tastar la fruita que donen els nostres boscos. La Fagina va ser un animal molt perseguit anys enrere. La seva pell valia més que un jornal i la gent ho aprofitava. Ara la cosa ja s’ha calmat i la Fagina pot viure més tranquila.

I ja per acabar la Guineu. Un altre mamífer molt comú del bosc mediterrani. Naturalment, fotografiada per les nostres càmeres. Té un aspecte de gos esvelt, una cua llarga i gruixuda, i unes orelles punxegudes. El color és variable. Hi ha exemplars més vermellosos i altres més terrosos. La Guineu o Guilla, és un mamífer solitari i nocturn, que només va en grups en època de cria. Aixeca els seus petits en caus a terra. Les Guineus han estat molt perseguides, un cop les mataven eren portades pels pobles com un trofeu. Avui encara s’en maten moltes, fins i tot en època de cria, perquè diuen molts caçadors que es mengen algunes perdius. En això hi estic d’acord, però aquestes perdius que es mengen són exemplars de granja, molt sensibles a qualsevol atac… Si hi ha gana, la Guineu no s’està per històries. Sempre ataca l’animal més feble.

Aquests són els resultats. Fagines i Guineus. Ara ja sabreu de què parlem quan surtin en altres articles. Esperem que us hagi agradat. La pròxima setmana, anem als Aiguamolls de l’Empordà. Que tingueu una molt bona setmana. Salut!

Els Mamífers: Què són i què fem

Com hem explicat altres vegades, el Pla de corts és una zona on hi trobem hàbitats naturals diferents. És a dir, zones amb diferents varietats de vegetació que proporcionen un aliment o una manera de viure diferent per unes espècies i per unes altres. Aquest fet ens és molt favorable ja que podem estudiar més espècies sense moure’ns del mateix lloc. Parlem dels mamífers. Però per què els mamífers? Quina importància tenen? És molt senzill. Són uns éssers fascinants, que fan una feina molt important per el cicle de la vida i que com molts altres animals, sense ells, tot s’enfonsa.

Els mamífers són animals que tenen pèl, que mamen i que crien mitjançant el ventre de la seva mare. Són bèsties que des de els seus inicis han hagut d’afrontar responsabilitats molt importants. Amb la desaparició dels dinosaures, ells es van quedar com la classe més alta. Uns es van adaptar per caçar ratolins, uns altres per empaitar ocells, uns altres per caçar bèsties grans com porcs salvatges, cabres i altres herbívors i per acabar van arribar els que per caçar no tenien altra opció que tirar-se al mar. Fruit d’aquesta adaptació, van arribar els cetacis: balenes, rorquals, dofins…Tots ells i molts altres es van haver d’acostumar a aquests canvis: les seves extremitats anteriors es van anar transformant en aletes ,les posteriors van desaparèixer gairebé del tot i els conductes respiratoris es van desplaçar al cap situant-se al punt més alt i va desaparèixer el pèl tot creant un cos llis i hidrodinàmic. Amb aquests canvis ja estaven adaptats a la mar.

L’estudi dels mamífers és molt complicat ja que són éssers força nocturns. La pressió humana ha fet que hagin canviat molt els seus hàbits diürns i convertir-los tots pràcticament en nocturns. Aquest fet complica més l’estudi, ja que de nit la visibilitat és completament nula. Tot i això, els mamífers deixen un rastre. Una manera molt utilitzada és saber llegir el camp, el bosc… S’han de tenir uns coneixements molt grans de la zona i dels animals per poder portar-ho en pràctica. Saber de quina espècie és cada petjada, saber qui s’ha rascat amb aquest arbre o arbust, saber de qui és aquest excrement, aquest cau… Molts elements a la vista que ens poden donar molta informació. Nosaltres seguim aquest mètode. Dia a dia, gràcies amb la informació que trobes, a mesura que vas aprenent més sobre la vida dels mamífers, aquesta feina és més senzilla i més gratificant.

Però aquest cop, per poder fer un estudi més exacte i més complert, hem volgut utilitzar càmeres de foto-trampeig. El més nou en tecnologia. Són unes càmeres que es col.loquen als arbres i amb el seu sensor de moviment i temperatura corporal detecten la presencia de qualsevol mamífer que passa per davant i dispara la foto o si es vol, vídeo. Té un flash d’infrarojos que ens permet fer treballar la càmera tan de dia com de nit. En cada fotografia queda impresa la hora i el dia en que ha estat feta i la bateria té una autonomia de fins a un any. Ja ho veieu, el món de la natura no és només cosa de uns prismàtics…

Ara ja coneixeu més els mamífers i els seu estudi. També sabeu quines eines i maneres utilitzem per poder saber amb tot detall el comportament de cada espècie dins del Pla de corts. I també volem que coneixeu els nostres estudis i resultats, per això, en els pròxims dies publicarem un article amb al difusió d’aquests , que hem realitzat durant aquest Nadal.  Fins aleshores, molta salut i alegria.