Catalunya és un país de boscos i serralades. És un país de grans mamífers, d’amfibis i de rèptils, però des de fa pocs anys, Catalunya també és un país de voltors. L’any 2007 es van alliberar els primers exemplars de voltor negre a la muntanya d’Alinyà, la qual cosa significà la presència en territori català de les quatre espècies d’aus carronyaires (necròfagues) presents a Europa. Un fet únic en tot el continent.
El voltor comú (Gyps fulvus), el voltor negre (Aegypius monachus), l’aufrany (Neophron percnopterus) i el trencalòs (Gypaetus barbatus) formen aquest quartet meravellós i delicat que s’ha de conservar. El Prepirineu i el Pirineu són casa seva, tot i que algunes d’aquestes espècies es poden observar en altres llocs de la Catalunya interior i als Ports de Tortosa (és el cas del voltor comú i l’aufrany, especialment).
S’alimenten de carronya, d’animals morts. Fan una funció higiènica molt important, de descomposició de la matèria a les nostres muntanyes. Crien a les cingleres tranquiles i podrem reconèixer els seus nius per les nombroses taques blanques que s’observen a llarga distància. Són els seus excrements.
La natura és espectacular. Tot està pensat i tot té un procés i una funció diferent. En el cas dels voltors passa el mateix. L’aufrany acostuma a menjar les parts més toves de l’animal, òrgans principalment. El voltor negre es menja les parts més dures i amb el seu bec fort i afilat no hi ha pell que el resisteixi. El voltor comú pot menjar-se qualsevol part de l’animal, excepte els ossos. És un gran devorador. Finalment, quan els voltors han fet la feina, apareix el trencalòs amb un vol pausat i tranquil, elegant i cerimoniós. Ell no ha de patir, ningú li prendrà els ossos.
Avui, 1 de setembre, és el seu dia i des d’aquí voldríem fer aquest petit homenatge a aquests grans rapinyaires. Tots quatre es poden veure al Pla de Corts i a tot el municipi del Baix Pallars (Pallars Sobirà). Han estat moltes les hores resseguint els seus vols, controlant els seus nius i contemplant la seva silueta. Són tantes les experiències a explicar, qua no acabaríem mai. Que per molts anys puguem seguir veient aquestes quatre espècies alades, que les puguin veure els nostres fills i els nostres néts i que la societat actual els pugui reconèixer com a éssers bells i beneficiosos que són.
Us desitgem un vol etern companys!
——————————————————————————————-
Foto Voltor negre i voltor comú: Santi Martínez, fotògraf de Mirant cel i terra.
Foto Aufrany: http://www.ventanaabiertamyblog.wordpress.com
Foto Trencalòs: PhotoLogistics – www.photo-logistics.com
Mirant cel i terra. 
Un blog molt interessant! Felicitats des de lo Pallars i de Mónnatura Pirineus.