Sortida al Delta del Llobregat

22 05 2010

El passat 16 de Maig, vam fer una sortida al Delta del Llobregat. Era el primer cop que el visitàvem tot i la proximitat respecte casa nostre, però per coses de la vida no hi vas fins que t’hi animes de debò. Per exemple, segur que molta gent ha marxat de viatge al carib, o a l’Himalaya, però mai de la vida ha visitat la Costa daurada o les muntanyes del Pirineu català com pot ser la Pica d’Estats. Però ara jo us vull parlar del Delta, un espai natural situat entre Viladecans, el Prat de Llobregat, St.Boi de Llobregat i a molt destacar, el gran aeroport de Barcelona. Abans d’explicar amb detalls la sortida, no em puc estar d’agrair al nostre amic Albert Serra per portar-nos-hi. Gràcies Albert, aquell dia no l’oblidarem mai i també a la Judith, és clar. Benvolguts lectors, després d’aquesta petita introducció, aquí teniu la sortida!

Com tots sabeu, en totes les nostres sortides sempre hi ha un ocell especial, el primer. Estàvem a un delta on hi ha aigua, maresmes i altres formes del relleu. Doncs només començar, el Bernat Pescaire ja estava a l’altre banda del riu, preparat per començar el nou dia. Molt a la vora i descansava un Xarxet comú. Aquest seria l’únic exemplar en tot el dia. Menters ens dirigíem cap a les zones importants per un camí asfaltat, estàvem veient un espectacle constant. Un gran estol d’orenetes (vulgars i cuablanca), i algun Falciot, no feien més que devorar tots els petits insectes que cobria del cap cap amunt. Era fantàstic. Vam poder comprovar l’agilitat d’aquets petits ocells amb el vol. Seguíem contemplant-les i el camí ens va portar al primer mirador. Era una torre de fusta, amb unes escaletes i a dalt una plataforma. Desde dalt teníem una vista més panoràmica de la zona i gràcies això, la primera Fotja vulgar del dia va aparèixer durant una bona estona. Tota l’estona arreglant-se el plomatge. Per estar esplèndida la resta del dia. Una altre Fotja va aparèixer. Però en aquest cas ben acompanyada. Ni més ni menys que de 2 polls. Després d’aquesta dolça imatge que ens porta la primavera, ens dirigíem fins el pont que ens porta al autèntic parc natural. Però ens hi vam aturar gràcies als petits foradets que tenien les parets, cosa que ens va fer molta gràcia. Allà va aparèixer un dels ocells més vistos durant el dia, el Cabusset. Com el seu nom diu, es va cabussant en busca d’aliment. No és gaire gros, i en època nupcial el podem identificar per una taqueta groga als ulls i un color grana i negre escampat arreu del cos. I després d’atravessar el pont, a pas d’ornitòleg, vam topar amb una casa de fusta, on al teulat hi havia instal·lada una colònia de Pardals comuns. Però això no va ser el millor. De sobte apareix un senyor amb uns sacs de roba, ja vam detectar ràpidament el contingut d’aquells sacs. Hi havia ocells! Vam poder gaudir d’una genial experiència anellant ocells. Concretament tres: una Oreneta vulgar, una Boscarla de canyar i un Mosquiter de passa. L’anellador de l’ICO es va començar a retirar, i nosaltres seguíem amb la nostra sortida. El primer lloc d’arribada va ser l’aguait dels Pollancres. Cama-llargs, ànecs blancs, alguna Gamba roja (això és un ocell, no patiu!), Collverds, 2 Bernats Pescaires…en fi, molta cosa.

Però m’agradaria destacar els ocells que vam veure per primera vegada. D’això s’en diu “bimbo”, quan veus un tipus d’ocells per primer cop, diem que hem fet un bimbo. Els nostres “bimbos” poden semblar molt sonats, ja que alguns són d’ocells que freqüenten a les zones humides, però el problema és que els que no freqüenten les zones humides som nosaltres, per tant, a algú li pot semblar estrany. La Polla blava, reintroduïda a l’Empordà i amb 3 petits, va ser la primera. Després la va seguir un grup de Morells cap roig, que es caracteritza per el seu cos grisós i el cap…roig. Un Bec d’Alena també ens alegrava la vista. Un ocell que comparteix el negre i el blanc pel seu cos amb un bec molt característic que té forma de ganxo. A l’aguait estàvem acompanyats de diversos aficionats a la fotografia. Un d’ells ens va alertar de la presencia del Martinet menut a la nostre esquerra a una petita platja verda. El martinet menut es caracteritza per ser un ocell mitjanament gros, amb un marró clar escampat per tot el cos amb ratlles i petites taquetes marrons i negres. Mentrestant, nosaltres anàvem agafant notes de tot el que veiem. I de sobte…quin ensurt! Un Xatrac va fer un picat a l’aigua justament davant de l’aguait. Va ser fantàstic.  Un ocell blanc, de mar, que sol anar amb grups, i que s’alimenta de petits peixets i altres animals. També, m’agradaria citar, el niu de Cama-llarg que hi havia al costat de l’aguiat. On ja hi havien ous i tot. Per tant, esperem veure més ocells tan bonics com aquest. La excursió ja arribava a la seva fi i vam fer una petita sortida per la platja, on vam poder observar els altres companys, o no tan companys dels ocells, els avions. I amb la imatge del mar, de la millor pineda litoral catalana i amb la riera de Sant Climent al costat, vam enfilar cap a casa on ens hi esperava un bon dinar.

M’agradaria acabar l’escrit donant un petit missatge als lectors. En breu penjarem el vídeo, i podreu comprovar com és el delta del Llobregat. Només dir-vos que és un lloc maquíssim per passar-hi el dia i gaudir una mica més de la nostra terra, perquè com tots sabeu, per estimar, s’ha de conèixer. Salut!

Advertisements

Accions

Information

9 responses

23 05 2010
Jordina

es nota que us ho veu pasar molt bee ehh!!
buenooo ara espero el vidioo!!!
un petonas enooorme cracks!

23 05 2010
Judith

M’encanta nois!!! Ara esperem veure aviat el video!! i després preparem la propera excursió, eh???
Un petó pels 3!

23 05 2010
Albert Serra

Un matí fantastic !!!! Gràcies a vosaltres per disfrutar junts d’aquesta afició tant gran als ocells ! A la tardor repetirem !!!

23 05 2010
Tiet Pep

Carai, nois. Com sempre, em deixeu bocabadat. Feu uns relats fantàstics, plens de coneixements ornitològics que alucino, i, a mès, esplèndidament redactas. I com defenseu la terra! Molt bé. És ben veritat allò que diuen que Déu tanca una porta, però obre una finestra (o “aprieta, pero no ahoga”). Ho dic pel tiet Joanet, que era igual que vosaltres, però va acabar seguint altres camins, com bé sabeu, tot i que mai ha deixat de portar un ornitòleg dintre seu. La vocació sacerdotal el va apartar, diríem, de la carrera naturalista, però, ves per on, aquella llavor ha crescut multiplicada per tres en vosaltres, Jan, Ignasi i Santi. Es ben veritat que els camins de Déu són inexcrutables (si no sabeu què vol dir això, pregunteu-ho als pares). Els ocellets tornen a estar en bones mans, o millor dit, en bons ulls, que tot ho observen i per tot s’interessen. Amb nois com vosaltres, el món encara té una esperança de futur. Com sempre, enhorabona.

23 05 2010
mare

Estimadíssims fills,
Un altre vegada em feu molt feliç llegint el vostre fabulós escrit.
M’encanta aquesta “passió” i q sgiueu capaços de fer-nos viure fins l’últim detall.
Us felicito de tot cor.
Mare

24 05 2010
Toni

Altre vegada em quedo fascinat al llegir el vostre escrit. Llegia unes frases, parava, tancava els ulls i em podia imaginar exactament tot el que veu veure, la vostra excursió al Delta. Com sempre les felicitacions de pares i germans, familiars, amics i amigues… és una constant i això m’omple d’orgull. Aquest estiu malauradament treballaré també tot l’agost, però els caps de setmana que pugi m’heu de tenir preparada una excursió per el Pla de Corts, perquè cada cop que llegeixo un escrit dels vostres en tinc més i més ganes. Tot i que ja tinc una petita experiència de quan vàrem pujar a la Mola.

Enhorabona i a seguir!!

24 05 2010
La iaia Mª Rosa

Sempre que llegeixo els vostres treballs quedo com anestesiada, i no sé que dirde de tant sorpresa. Be, només faltava aixó per ser un avia encara més feliç i orgullosa de tenir uns néts tant especials, que escriuen com el millor escriptor, fan fotos precioses, i vídeos fantàstics. L’enhorabona de tot cor.

25 05 2010
maria avilés

hola santi, jan i ignasi em podriu fer un favor habera si mel aconseguiuuu meu de enviar un vidio en que un ocell fagi al seu niuuu oks gracies adewwwwwwwwwwwwwwwww

13 06 2010
Futuras generaciones deltaicas « S.O.S Delta del Llobregat

[…] Sortida al Delta del Llobregat […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: