La Geganta adormida: Segona part

Després d’aquesta experiència tan forta, de passar a tenir un segon de por i uns moments de glòria, ens decidíem per observar tranquil·lament cada voltor. El seu coll llarg i blanc i una corona de plomes l’embolcallava. D’aquí el nom de “Buitre Leonado”en llengua castellana. El seu bec gran i fort capaç d’esquinçar el que sigui, els seus ulls grossos i de mirada penetrant. Unes ales de gairebé tres metres que el fan amo i senyor de les muntanyes. Unes plomes fosques i aerodinàmiques, combinen els negres i marrons. I una cua curta que utilitza com a timó per fer meravelles a l’aire. El seguim observant i les corrents d’aire calent el fan surar com si els seus 7 kilos de pes i la seva gran envergadura no signifiquessin res per a les forces de la natura. El seu vol és constant i planeja formant cercles al cel. Quantes coses podem arribar a veure, sentir i disfrutar d’un voltor , ara tan comú als Pirineus. A vegades podem observar estols de 100, 200 o fins i tot, de 300 exemplars. Fantàstic!

Un cop apuntem les dades tretes sobre el voltor observat, seguim controlant cada racó.Ep!  Ens ha faltat temps per tancar la llibreta perquè de l’interior d’un bosc de pi blanc sortís un altre membre de la monarquia de les aus rapinyaires. L’astor, el rei del bosc.Un rapinyaire forestal amagadís. Amb una capacitat de reacció innata pot esquivar qualsevol parany que surt al seu pas. Però al Pla de Corts tenim la sort de veure’l força sovint. Caça des de Conills, fins a Garses, Perdius, Tudons, i Mallerengues. És l’espècie dominant a la cadena alimentària del bosc mediterrani. Més petit que un falcó, amb les ales més arrodonides i en el vol l’identificarem per les ratlles negres horitzontals del pit.

Un Xoriguer ens apareix a una zona d’espais oberts.  És molt comú i està molt estès per la Geganta i tot el Pla de Corts en general. Busca petits rosegadors i insectes de gran tamany pels prats. El sol ja pica amb força i els voltors ja han anat marxant, tot hi així, sempre en veus algun que mareja la perdiu (mai millor dit!). Se’ns apareix algun milà reial, que cria a Montcortès, més tard una àguila marcenca que ens controla les serps i ja cap al final una fantàstica coral avifaunística. Una colònia d’abellerols volen cap a l’horitzó.

Una parella d’aufranys, dos voltors blancs discrets i amb regressió veiem a sobre nostre. Ara ja estan a l’Àfrica després del seu llarg viatge. I parlant de viatge, ja se’ns fa tard i hem de tornar a Peramea. Recollim, pleguem càmeres, agafem les deixalles, tanquem motxilles i comença la baixada. Vem viure un dia fantàstic. Hi hem dedicat dos articles. La Geganta donarà molt joc en un futur no gaire llunyà, n’estem segurs. I us convidem a que gaudiu d’un matí en família gaudint de la natura per aquesta serra tan bonica del Pla de corts, del nostre Pla de corts.